Estava en un concert. I vaig sentir que el noi que estava al meu costat se m'acostava massa. De sobte, amb el pretext que la cantant de la Bomba Estèreo cantava “que bonic és ballar apretao”, es va acostar encara més, i, sast!, vaig sentir la seva mà sota el vestit. Quina va ser la meva resposta? Ple de sorpresa i indignació, sense dir res al tipus, vaig demanar a un dels meus amics que em mudés de lloc.
La setmana passada vaig participar en un taller d'autodefensa feminista, fa dos o tres anys també vaig fer un altre. Tinc clar que ningú té dret a tocar el meu cos, i si ho fa, tinc dret a respondre, perquè és un atac. I que és molt important respondre, per a no sentir-se decebut i per a no enfortir la impunitat dels agressors. Ho fan perquè creuen que cedirem al rol passiu atribuït a les dones i que devorarem el malestar i la ràbia.
Atendre el nostre sentit és una de les principals lliçons d'autodefensa. Que un home ens segueix pel carrer o en l'autobús el seu penis
quan sentim que s'està acostant al nostre darrere, moltes vegades ens preguntem si és la nostra paranoia. A les dones, sobretot a les feministes, ens acusen contínuament de ser exagerades i histèriques. I al final nosaltres mateixos creiem en el mite de la dona histèrica. Parem un taxi al carrer, ens sembla la mirada lasciva de l'home, però callem aquesta impaciència i pugem al taxi. De sobte veiem que es masturben davant nosaltres i ens penedim de no haver seguit la nostra intuïció. Compartim aquest tipus de vivències en els cursos d'autodefensa i la conclusió és que en la majoria dels casos som capaços de fer olor riscos i agressions, el problema és que “segurament m'equivoco”. En el taller moltes noies van dir: “M'és igual que el taxista pensi que estic boig. Si tot em revela, no pujaré al taxi, o li ordenaré que detingui el cotxe”.
En aquests cursos es posa de manifest que en lloc de respondre a una agressió, ens sentim impassibles, paralitzats, amb vergonya o culpa quan ens parem. Fa uns anys, quan estava en la Rambla de Barcelona, un tipus em va passar per damunt i em va tocar el cul. Em va costar reaccionar i quan ja estava lluny només vaig cridar un “carallot”. Em sentia feble i estúpid. Però en el concert d'ahir em vaig sentir encara més ximple i covard. Em vaig entristir perquè no vaig ser capaç de portar a la pràctica l'après en aquests anys. Més tard em vaig adonar que havia actuat amb excessiva duresa amb mi mateix. Tant a Bilbao com a Managua m'enfronto gairebé tots els dies a la persecució sexista al carrer, i cada vegada contesto més sovint, almenys amb la mirada els mostro incomoditat i ràbia. Moltes vegades no em sento amb forces, però moltes altres sí. És comprensible sentir por, sabem que trencar amb aquest paper passiu imposat a les dones té conseqüències. De fet, hem crescut amb el fantasma de la violació.
Per això, el lema de la Coordinadora Feminista d'Euskal Herria “No vull sentir-me valenta, vull sentir-me lliure!” m'agrada molt. Ser dona, feminista, suposa ser heroi cada dia. I no vull ser un heroi, sinó un ciutadà lliure que pot caminar tranquil pel carrer i a la nit. n
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]