En aquesta època dels dies més llargs de l'any, si s'avancen els treballs d'hortes, camps, prades, pomeres, etc., l'ambient anima a ascendir als cims de les muntanyes. En breu, a mesura que els dies s'escurcin i s'escurcin, arribaran els dies més calorosos de l'estiu i, en lloc de prendre el camí cap al cim, les senderes dels rius i boscos seran més excitants. També per a escriptors. Cinquè Horaci Flaco (c. 65-8) el poeta romà, realista i pràctic, va dir magníficament: “Els escriptors, tots, sense excepció, estimen els boscos”. D'ell, almenys, es comprèn, era un apassionat de la collita del dia, Carpe diem.

En el bosc, l'escriptora sap que si llegeix la seva obra algú l'escoltarà, hi ha tantes criatures que viuen en ell. Es diu que el bosc té oïdes... Aquesta creença, integrada en moltes cultures europees, va ser escrita pel poeta músic John Heywood (1497-1580): “El bosc té oïdes i el camp té ulls”.

El filòsof francès Jacques Brosse (1922-2008), erudit de la botànica i de les religions, va fundar una sèrie de bells escrits sobre el bosc. En una d'elles va recollir que els antics eclesiàstics deien en llatí Aures sunt nemoris, que el bosc té orelles. En lloc d'utilitzar silva o lucus per a expressar el bosc simple, utilitzaven Nemus, el bosc sagrat. Mentre llegia això, el racó de la meva memòria en el crani va començar a remoure'm. Al poble italià de Genzano di Eroma, fa uns anys, l'objectiu avantguardista d'uns somiadors d'un “gaztetxe”: la recuperació d'un jardí botànic abandonat, la dinàmica de la societat, la integració dels malalts i marginats, el foment de la creativitat en el treball en equip, el reconeixement del patrimoni, etc. Col·laborava amb ells en un bosc prop d'una llacuna pròxima, fent una excursió nocturna. A vegades la gent compta les seves coses als altres. En italià, no vaig trobar un cèntim, però es va produir un encant tremend. És el llac Nemi, a l'interior d'un volcà. Diana era un temple dedicat a la deessa de la caça. També dos gegantescos vaixells construïts per Calígula: un per a la deessa i un altre per a ella. Nemus, procedent del bosc sagrat. Avui m'he adonat: Vam estar en el bosc sagrat més conegut d'Europa... El monument del bosc (Myosois sylvatica), que mou els records, és ara flor. Escoltant els nostres escriptors. Com les aranyes: mig milió d'hectàrees de bosc.