El procés participatiu s'ha prolongat de novembre a maig per a fer una reflexió col·lectiva sobre l'ús i la naturalesa que hauria de tenir el Passeig. Els de Guernica han volgut reivindicar el Passeig per a tot el poble. El que hagi estat alguna vegada a Guernica-Lumo coneixerà el lloc: l'escola pública en forma d'O que va mantenir el bombardeig (escola de nois, 1885, i de nenes, 1927) i la plaça gegant de la façana. Al seu voltant hi ha un amfiteatre a l'aire lliure i un mirador anomenat balcó “sacafaltas”. Només s'utilitza una part de l'edifici. Allí es troben el Consorci d'Educació de Busturialdea, la seu de l'associació de jubilats de la localitat, el pati infantil subcontractat i la seu del grup de danses Elai Alai. L'altra meitat està buida des que ho va deixar el Gaztetxe. Ells van ser els que van proposar a la Comissió de Cultura començar a pensar entre tots què fer amb ell.

Però el desig de donar més ús i vida al Passeig no és el projecte d'ahir al matí. El que ocorre és que el propi edifici està adscrit al Departament d'Educació i que, per a qualsevol altre ús, és necessari l'acord entre les parts. És a dir, el Govern Basc (perquè no ho necessita) ha de renunciar al seu ús i l'Ajuntament ha d'aprovar el projecte. La Comissió de Cultura va decidir promoure un procés participatiu, tenint en compte totes aquestes condicions. L'objectiu, per tant, no ha estat decidir què fer amb l'edifici i el seu entorn, sinó definir el caràcter d'aquest espai públic i definir el servei que hauria de prestar al poble.

Durant el procés s'ha observat que la majoria de la gent parla del Passeig en el passat. Sembla un espai de records per a la majoria de les persones de Guernica, si bé encara hi ha molts usuaris actius. Així, des del primer moment, un dels desitjos del procés ha estat explicar com hauria de ser l'espai. Segons ens han explicat els del col·lectiu M-Etxea, “comencem per arribar al present. Sabent la importància del passat, i l'estima de tot el món pel lloc, volíem concretar el que volem que sigui el Passeig a partir d'ara”. El primer pas va ser la catalogació dels usos del Passeig per a conèixer el paper que ha de tenir el Passeig dins de la xarxa de Guernica.

El col·lectiu M-Etxea, sorgit de l'Escola d'Arquitectura de Sant Sebastià, té com a objectiu la transformació d'espais en desús, treballant en iniciatives d'organització i desenvolupament. Així ens ho han explicat Nagore Goñi i Diego Grisaleña. Tots dos han guiat el procés dut a terme a Guernica per encàrrec de la Comissió de Cultura. Sempre han tingut clar que també era necessària la implicació de l'Ajuntament, “perquè el procés participatiu no es limita a interrogar al poble, sinó que ha de ser un punt de trobada de tots els agents”. Abans d'iniciar el debat va quedar clar que “les inversions que l'Ajuntament pogués realitzar en el futur, respondrien a les necessitats identificades”. En cas contrari, el procés corria el risc de quedar descarat sense compromís. Per això, M-Etxea ha buscat la implicació activa de l'Ajuntament, i en els tallers han participat una representació dels grups polítics municipals que han debatut amb la ciutadania. “El resultat de la participació és enriquidor en aquest sentit, perquè conjumina tots els aspectes: les visions tècniques i especialitzades desenvoluparan aquest aspecte específic, les institucions l'aspecte administratiu i la voluntat popular. El que uneix a tots ells és el que realment és enriquidor”, diuen Goñi i Grisaleña.

Tres intencions principals

Una vegada concretats els usos actuals i la seva aportació a la diversitat de caràcter que hauria de tenir el Passeig, s'acorda d'una banda, preveure el Txoko Infantil com a alternativa a llotges o locals. Si els joves ja són usuaris de l'espai, s'ha considerat imprescindible augmentar el seu ús i per a això s'ha decidit reflexionar conjuntament amb ells. D'altra banda, queda clar que les característiques de la Casa de Cultura i del Passeig haurien de coincidir, complementant l'ús públic cultural. Per a això, s'han realitzat dues propostes: portar la biblioteca municipal al Passeig o oferir en el Passeig els tallers que es realitzen a la Casa de Cultura, i així poder ampliar el servei de biblioteca a la Casa de Cultura, la qual cosa suposaria començar a parlar de característiques tècniques. Finalment, s'ha considerat fonamental recuperar en general els refugis i edificis de guerra que actualment s'assenten en la llar dels jubilats, com a patrimoni de la memòria històrica i del poble, ja que han de ser posats en valor i ser reconeguts amb la dignitat que mereixen. L'Ajuntament no té plans de conservació del patrimoni en vigor i la deterioració dels edificis és més acusat. En definitiva, s'ha posat de manifest la necessitat de donar la volta a la deixadesa que ha tingut el passeig tant per fora com per dins.

Els de M-Etxea ens han reconegut que ha estat un procés intens i enriquidor. També s'ha vist la necessitat de concretar més el projecte i al maig s'ha explicat a la resta de la ciutadania el que ha donat el procés fins ara, informant del que ha succeït fins ara i organitzant un doble taller: per a consensuar el Passeig que desitjarien els i les joves i concretar la intervenció en la plaça.

Urbanisme social

Evidentment, aquest tipus de processos participatius poden allargar el moment de posar en pràctica la iniciativa. Però s'ha aconseguit una planificació més social de l'urbanisme perquè s'organitzarà un espai públic que tirarà endavant amb la implicació de la ciutadania. A més, han estat els experts en arquitectura i sociologia els que han exercit de guies sobre el tema. El nucli ha estat la consideració de la funció que els usuaris actuals i futurs volen fer al Passeig. En els tallers s'ha completat la identificació i el diagnòstic de l'ús dels espais i edificis públics del municipi, s'ha definit la relació de l'ús de l'edifici amb l'espai i s'han consensuat les característiques que hauria de complir de cara al futur.

En els tallers han participat un total de 56 persones, al llarg de quatre dies. Prèviament, s'havien realitzat entrevistes amb més de 40 grups, entitats i agents de la localitat, amb la finalitat de tenir en compte la seva opinió. La Comissió de Cultura ha estat conscient de tots els passos gràcies a un equip especial. La motivació de M-Etxea és investigar proactivament l'ús de l'espai arquitectònic i urbà: “L'arquitectura és una bona manera de repensar l'ús dels espais. Partim de la realitat arquitectònica, però des d'una perspectiva sociològica”. Així, durant el procés Pasileku, la sociòloga de Guernica Olatz Longarte s'ha bolcat de ple en la tasca. “Creiem necessari un enfocament sociològic per a conèixer l'estructura del poble, com funciona el poble, quins són els agents i fer una radiografia completa. És més, també ens ha servit per a l'anàlisi sociològica dels tallers, per a equilibrar els perfils dels participants, per exemple”.