Abonament líquid grilló
Menja ovelles. Als Andes xilens criden “menja ovelles” a la planta Pulla chilensis. Ovelles i ocells, encadenats en les seves llargues i esmolades espines, moren de fam i, a mesura que es podreixin, fertilitzaran la terra dels peus de la planta. Gràcies a aquest abonament donarà una floració que es pot desenvolupar fins a tres metres. Els pastors dels Andes no volen ni veure aquesta flor, i li calen foc. Aquí ocorre el mateix que amb el nostre Teix Sacre (Teix). Un amic que estava observant la vegetació en la zona d'Aizkorri em va dir l'altre dia, sorprès: “No té dents”. El poder dels pastors. Empori Artzain.
Al Regne Unit, que té una ovella de dos habitants, no van tenir pau fins que van portar la planta ardicante i la van tenir als Jardins Botànics. En les agendes dels botànics estan subratllats els seus dies de floració: El Tresco Abbey de les Illes Scilly de Garden en 1987, el Portmeirion de Gal·les sorgit de la seva llavor en 2008, al mateix Gal·les, al Jardí Botànic Nacional de Llanarthne, va trigar onze anys a donar la seva primera letargia i quinze en l'hivernacle de Surrey de Londres. Cara Smith, que s'encarrega de cuidar a aquest últim, s'abona i abona durant quinze anys, quan va veure el plançó de la flor, la pobra se sentiria alleujada. Es deia que li donava abonament líquid, ja que la seva dieta natural li produiria seriosos maldecaps.
Si fos meu, li donaria un abonament líquid, però de la seva dieta: sang ardent. Milers de litres de sang d'ovelles es vessaran cada any al Regne Unit pels desguassos dels escorxadors, i es dirigiran cap als seus cabells, les seves pells, les seves cavitats... Els graciosos chaguales floririen més de pressa, més pròspera, més alegre, més exquisidament, atraient a molts més espectadors i el xiuxiueig de cuidadors s'ensenyoriria dels adormits. També es fabriquen xarxes de pesca de peixos amb fibres de les seves fulles i flotadors de xarxes amb tiges seques. Els voladors del cel, els mamífers terrestres i els peixos aquàtics, són presa de tot pel chagual. I també la nostra admiració. A Euskal Herria tenim una ovella per cada tres habitants.
L'hivern és el moment de tirar calç a la terra i a les plantes. El karetze és una tradició centenària. Calcinar la pedra calcària en la calera, cremar-la i calcinar-la amb aquesta calç en camps, hortes, prades i pomeres. També les cases i els arbres s'encallaven, pintant... [+]
En la riba de l'horta sempre ha d'haver-hi un racó on es podreixin les restes. El material que es genera en bufar, en birbar, en llevar les herbes o en llevar les restes de les plantes que han donat la seva per la fi de la collita és molt ric. En general, s'acumula en la vora i... [+]
El cafè està amarg. M'agrada l'amarg. Lluny del dolç, amb punta de sal i punt de rostit. Sovint somio que una gota de sal li aniria bé. Cafè en realitat! Què és el que pot causar l'espina seca que un cafè de tacte floreix entre l'última biga del paladar i la pendicular... [+]
Les terres de ribera al costat dels rius, rius i riberes són el paradís somiat dels pagesos del País Basc atlàntic. Les millors terres han estat reunides per l'aigua durant milions d'anys, obres iniciades en temps en els quals no existia ni el Crist ni la gent que va crear la... [+]
S'han produït inundacions, tant en la part alta com en la baixa. Estem en terres en les quals el riu es converteix en un riu, grans riberes mirant a l'Atlàntic. El muntatge i l'aixafament construït per a protegir aquestes riberes de l'acció de les inclemències de la mar ha... [+]
Hiztegi ugaritan ageri da. Ereiteko dagoen soroan egiten den sua. Alorrean erretzen den zabor piloa. Soroetan egiten den belar, sasi eta arduien errea, gero errautsak lurrean barreiatzeko. Soroan batutako zakarrak erretzea. Zerbait erein behar den soroetan, pilan ipinita, belar... [+]
El sabó per a rentar els insectes és molt bo. Renteu, pegueu, netegeu-ho, mateu-ho! Una de les característiques més especials dels insectes és la seva pell. La seva estructura és la pell, esquelet. Respiren per la superfície. La pell és la protecció. I les quitines,... [+]
Arratsalde on, Jakoba. Lehenik eta behin, eskerrik asko Argian astero egiten duzun ekarpenarengatik. A ze nolako euskara darabilzun! Eta zenbat ikasten dudan! Gure ingurumen “berdea” beste begi batzuekin ikusten dut irakurtzen zaitudanetik. Eta eremu horretan gure... [+]
Kaixo Jakoba. Aurren-aurrena, zorionak eta eskerrik asko egiten duzun lanagatik eta ematen duzun informazioagatik. Konposta nola egin litekeen jakin nahi nuke. Guk baserrian jan-hondarrak plastikozko ontzi batean botatzen ditugu, baina mindu egiten zaizkigu. Zerekin, non eta... [+]