Menja ovelles. Als Andes xilens criden “menja ovelles” a la planta Pulla chilensis. Ovelles i ocells, encadenats en les seves llargues i esmolades espines, moren de fam i, a mesura que es podreixin, fertilitzaran la terra dels peus de la planta. Gràcies a aquest abonament donarà una floració que es pot desenvolupar fins a tres metres. Els pastors dels Andes no volen ni veure aquesta flor, i li calen foc. Aquí ocorre el mateix que amb el nostre Teix Sacre (Teix). Un amic que estava observant la vegetació en la zona d'Aizkorri em va dir l'altre dia, sorprès: “No té dents”. El poder dels pastors. Empori Artzain.

Al Regne Unit, que té una ovella de dos habitants, no van tenir pau fins que van portar la planta ardicante i la van tenir als Jardins Botànics. En les agendes dels botànics estan subratllats els seus dies de floració: El Tresco Abbey de les Illes Scilly de Garden en 1987, el Portmeirion de Gal·les sorgit de la seva llavor en 2008, al mateix Gal·les, al Jardí Botànic Nacional de Llanarthne, va trigar onze anys a donar la seva primera letargia i quinze en l'hivernacle de Surrey de Londres. Cara Smith, que s'encarrega de cuidar a aquest últim, s'abona i abona durant quinze anys, quan va veure el plançó de la flor, la pobra se sentiria alleujada. Es deia que li donava abonament líquid, ja que la seva dieta natural li produiria seriosos maldecaps.

Si fos meu, li donaria un abonament líquid, però de la seva dieta: sang ardent. Milers de litres de sang d'ovelles es vessaran cada any al Regne Unit pels desguassos dels escorxadors, i es dirigiran cap als seus cabells, les seves pells, les seves cavitats... Els graciosos chaguales floririen més de pressa, més pròspera, més alegre, més exquisidament, atraient a molts més espectadors i el xiuxiueig de cuidadors s'ensenyoriria dels adormits. També es fabriquen xarxes de pesca de peixos amb fibres de les seves fulles i flotadors de xarxes amb tiges seques. Els voladors del cel, els mamífers terrestres i els peixos aquàtics, són presa de tot pel chagual. I també la nostra admiració. A Euskal Herria tenim una ovella per cada tres habitants.