Si les coses no empitjoren molt, tot indica que el PSN continuarà fent costat al Govern d'UPN. No és molt optimista, ni ara, ni per a la pròxima legislatura.

Els últims esdeveniments ho demostren, que el PSN ha decidit que UPN segueixi en el Govern. En els últims 30 anys, d'una forma o una altra, entre tots dos han conservat aquest règim, la majoria de les vegades fent costat al PSN en el govern d'UPN. Aquesta legislatura es va iniciar de la mateixa manera i encara que en aquests moments estan en crisis, intentaran arreglar-la i reconstruir el règim. De totes maneres, jo espero que es formi una nova majoria per a començar a posar les bases del canvi que necessita Navarresa.

Això vol dir que entre EH Bildu, Geroa Bai i Esquerra-Ezkerra, que tenen 18, han d'aconseguir vuit escons més. Milagros…

[riu]. Avui dia hi ha condicions perquè el que succeeix al carrer tingui el seu reflex en el polític. Navarresa no és sol UPN i el seu entorn, la societat navarresa és progressista i ara tenim l'oportunitat i el repte de portar aquesta majoria a les institucions.

En les eleccions de 2011 també es va fer un gran salt. Un altre ara?

Sí, però ara s'està conformant una majoria social que va més enllà de l'àmbit nacionalista, per exemple, veure la iniciativa de la Plaça del Canvi, aquí no està com una estructura del PSN, però sí una part de la seva base social.

Hi ha alguns membres del PSN, però vostè creu que la base social del PSN està en aquest àmbit que s'està movent al carrer?

Un sector sí i això està amb el sector crític del PSN. Però hi hagi hagut moviments socials o no, un sector de la ciutadania ha confiat en el PSN i ara ha rebut una decepció tremenda. Enfront d'això trobarà altres camins perquè es produeixi un canvi real. El PSN ha intentat canviar aquesta situació des de dins i crec que en aquest moment molts d'ells intentaran canviar el PSN des de fora.

Si s'acosten a aquesta majoria que vostè diu, sembla que aquests sectors aniran més fàcilment a Geroa Bai o a Ezkerra.

EH Bildu, Geroa Bai i Esquerra-Ezkerra hem mostrat la nostra voluntat de canvi real i crec que tot aquest marc sortirà reforçat en les eleccions.

Sembla que la competència serà dura en tots els nivells, també en els partidaris del canvi. Vosaltres us veieu com a segona força política?

Això es veurà en les eleccions. Hi haurà competència, però per a nosaltres serà molt més important la col·laboració entre els sectors que estem a favor del canvi. Nosaltres almenys prioritzarem aquest canvi.

Li pregunto perquè alguna enquesta ho ha suggerit, com ha suggerit, fins i tot sense el PSN l'oposició pot aconseguir majoria en el Parlament. No és la jugada d'UPN la de bufar la intenció de vot per a activar al seu sector a votar?

Les enquestes són enquestes, tendències, però sí, crec que el sector del canvi real sortirà reforçat. No obstant això, i amb tot el que ha ocorregut, UPN tem que molts votants del seu àmbit acudeixin a l'abstenció i farà tot el possible per a evitar-lo i activar el seu espai.

A conseqüència de la il·legalització, un munt de persones de l'esquerra abertzale que no estava en política va prendre part en les llistes de Bildu. Vostè repetirà com a candidat?

Hi ha un procés d'elaboració de llistes i aquí és on s'ha de decidir. Estic pensant, però ocuparé el lloc que em correspongui. Em vaig comprometre quatre anys i això és dur. Estic aprenent molt d'aquesta experiència, però tinc clar que vull tornar a l'ensenyament, és el meu benvolgut ofici.

Parla del canvi real: quins àmbits prioritzaries per a abordar aquest canvi?

Com EH Bildu portem temps preparant aquestes bases. En l'àmbit econòmic, la prioritat és la reforma fiscal, que garanteixi la qualitat en la prestació dels serveis socials bàsics. Qui més té té ha de donar més. L'àmbit dels drets lingüístics també és molt important, tant per a fer passos cap a l'euskaldunización de l'administració com per a adaptar la Llei del Basc i ampliar la possibilitat d'estudiar en basca en un àmbit no vascófono. Els drets socials també han de ser objecte d'especial atenció i davant els retrocessos que s'estan donant i es preveuen, estem preparant una sèrie d'iniciatives. Un d'ells és l'àmbit de la dona i per a això estem en contacte amb el moviment feminista i altres agents.

Pel que veus en el Parlament i sobre la base de les vostres relacions amb ells, veus en el PSN la possibilitat de fer canvis en la zonificació del basc?

La nostra intenció és canviar la Llei del Basc, però crec que es pot fer un petit pas sense canviar la llei. UPN sempre ha intentat utilitzar la llei en el menor sentit possible, però la llei no prohibeix estudiar en la zona no vascófona en el model D. No el garanteix però tampoc el prohibeix. Llavors, per què no s'aprofita aquesta bretxa? Hi ha demanda i hi ha bastants llocs. En la zona vascófona o mixta la llei reconeix el dret de la ciutadania a relacionar-se en basca, però després no es posen els mitjans perquè això sigui així. Per tant, el PSN també veu la possibilitat de fer alguns passos en l'àmbit del basc. Fa 15 dies, per exemple, es va abstenir una vegada més en la petició que presentem a través d'UEMA, però per la intervenció que va fer vam poder veure que tal vegada es pot obrir una ponència sobre el basc i aquí el PSN pot fer un petit pas.

Si pot, que la CAB aconsegueixi la independència i després, si vol i pot, se li unirà Navarresa. Molts independentistes pensen això. A vostè què li ve al capdavant en escoltar el plantejament?

El tema és complex i a vegades és difícil trobar l'equilibri entre tot i res. Hem de situar aquest debat en altres àmbits: és veritat, tenim dos estats, tres àmbits administratius i cadascun té els seus ritmes, però jo no entendria una CAPV independent sense Navarra. Igual que la resta d'àmbits, Navarra decidirà el seu futur per a fixar quin tipus de relació vol amb la resta de territoris d'Euskal Herria, així com amb la resta de l'Estat. Catalunya ha pres un camí, però crec que els bascos no entendrien un camí així.

En la seva opinió, en teoria, la independència d'Euskal Herria hauria d'esperar molt, entre altres coses perquè a Navarra l'independentisme encara és escàs.

Estem fent un camí i la visió més arrelada en la societat és la del dret a decidir. Això és el que hem d'impulsar i que els navarresos i navarreses decideixin què és i amb qui volen fer el seu futur. És tan greu que la ciutadania digui el que pensa? Vull dir que no es dugui a terme. És això tan greu?

EH Bildu encara no s'ha presentat en unes eleccions a Navarra. Les relacions entre les forces de Bildu –Sortu i EA– i Aralar han estat molt tibants en el passat recent. Teniu greixada la col·laboració?

En el Parlament estem dividits en dos grups, però portem un any treballant estretament i hem fet un llarg camí. Fora del Parlament també estem consolidant EH Bildu, en alguns llocs més ràpid i en uns altres més lent. Les coalicions sempre són coalicions i tenen diferents punts de vista, però tots estem compromesos amb el projecte d'EH Bildu i estem treballant en això.

Hasier Arraiz, en una entrevista concedida a Gara, ha dit: “En opinió de sortu, com a coalició de partits, s'està acabant una etapa d'EH Bildu. (…)”. En la seva opinió, és hora d'avançar " en la construcció d'un front ampli del soberanisme d'esquerres". Què significa això?

Sense context, em resulta difícil respondre bé. Nosaltres sempre diem que EH Bildu és més que una suma de partits. L'organització i el funcionament han estat fins ara prioritaris entre els partits i, a partir d'ara, hem d'utilitzar també algunes de les vies que hem utilitzat per a funcionar amb els agents socials. Quan es tracta d'un front ampli, crec que s'està dient que cal fer alguna cosa que vagi més enllà dels partits, portant-ho a la pràctica.

A vegades se sent, mana EH Bildu Sortu?

Això no és cert, hi ha sensibilitats diferents i cadascun fa la seva aportació. En llargues reunions es decideixen les nostres estratègies i línies polítiques.