Per a situar tres dades: 1) El 74% de les sol·licituds presentades en el Registre d'Associacions de Municipis de Bermeo (Bizkaia) van ser en basc durant l'any passat. 2) El coneixement del basc és del 74%. 3) L'ús del carrer és del 36,6%. El desequilibri que mostren els números és, almenys, cridaner. La primera ens l'ha donat Maite Alvarez de Zarate, tècnica municipal de basca: “A l'Ajuntament treballem en basc”, és més, “el nostre traductor parla sobretot en castellà”. A Bermeo, parlar en basc amb l'administració ha passat de ser una reivindicació de la ciutadania a ser una realitat. L'Ajuntament ha assumit el lideratge lingüístic. No obstant això, l'ús del carrer no es correspon amb l'ús de la llengua que es dona en les relacions amb l'Ajuntament. “Les dades diuen que l'ús ha descendit, però no sabem si és una tendència la pèrdua d'espai del basc en la vida social; cal investigar-lo”, ens comenta el tècnic municipal. S'està treballant en això juntament amb la resta de municipis d'UEMA. Mentrestant, en el mateix poble, tenen entre mans un projecte molt fort: També en la nostra si. Sense perdre de vista les dades del mesurament del carrer de 2011 realitzada pel Clúster de Sociolingüística, han aprovat el nou pla de basc 2013-2017. El pla, que ha estat elaborat al costat de la consultora Elhuyar i que ja és el quart pla de basc, té entre les seves prioritats treballar la transmissió.

“Estem necessitats de molts sectors socials i hem realitzat diagnòstics sectorials en l'àmbit esportiu, empresarial, associatiu i de l'escola de família”. En el procés de reflexió amb prop de 80 ciutadans i ciutadanes van analitzar l'ús que es donava en quatre blocs i van concloure cinc línies de treball: treballant el lideratge per a fomentar l'activitat euskaldun; treballant la conscienciació, per a adonar-se de la importància que té l'ús del basc; posant en valor el basc en tots els àmbits d'ús; prestigiant-ho, per a fomentar el prestigi i la influència del basc; i reforçant el sentiment perquè es percebés l'orgull de ser basc.

Esport en basc

L'esport és un dels camps d'influència. S'està treballant en una estratègia bilateral. D'una banda, s'està treballant amb el patronat d'esports perquè l'oferta del poliesportiu sigui més euskaldun, ja que “encara hi ha llacunes”. D'altra banda, han donat prioritat a dos equips esportius del poble: l'equip de rem i els equips de futbol. Tots dos han estat triats “per la seva força simbòlica i la seva presència”.

Segons ens ha confessat Álvarez de Zarate, “som conscients que en rem i futbol arribarem a poques noies, i per això també començarem a treballar en l'equip d'handbol, perquè aquí hi ha més noies”. La gimnàstica rítmica és la que aglutina a Bermeo a la majoria de les noies esportistes, però el tècnic municipal veu més difícil la intervenció, ja que porten als monitors de fora i parlen en castellà. “Som conscients que hem començat amb els equips que més possibilitats tenen de millorar la situació”, afirma el tècnic.

De bo de bo em vols?

És un projecte que s'està desenvolupant en el camp del prestigi i els sentiments. test ttiki.com/63393). Després dels tallers de TELP es va formar un grup d'activació al poble. “Cada dos mesos hem treballat què es pot fer en l'àrea d'influència de cadascun. Hem treballat durant 2-3 anys i ara estem treballant amb els pares”, ens han explicat. El test proposa que en algunes situacions responguis si parles en basca o en castellà. L'objectiu ha estat parlar, debatre i dialogar entre la ciutadania sobre la motivació de parlar en basca o en castellà. Segons ens ha explicat Álvarez de Zarate, de moment el qüestionari només s'ha repartit al carrer, però l'experiència ha estat bonica i tenen intenció de continuar. De fet, aquest test es va derivar del treball que s'havia iniciat amb els pares i mares i ja s'ha iniciat una segona sessió amb les associacions de mares i pares dels quatre centres escolars de la localitat. Treballen per a conscienciar als altres de la influència que té l'hàbit lingüístic i reconèixer el lloc que li correspon al basc.

Creativitat, estratègica

Entre els projectes de transmissió, a més dels tallers literaris dirigits a l'alumnat de batxillerat i el txoko dels lectors, també es va posar en marxa el projecte Ipuin lapikoa. Es tracta d'una iniciativa per a fomentar el contacte i la transmissió oral entre generacions. Es reuneix un grup de ciutadans i ciutadanes amb un/a dinamitzador-contacontes. La dinàmica de treball és senzilla: donant un tema, les persones majors del poble sacsegen la seva memòria recordant històries d'una època. Ara treballen conjuntament amb l'alumnat de 5è i 6è de l'escola pública. Els alumnes porten informació sobre aquest tema des de les seves cases a l'escola i l'intercanvien amb els majors de la localitat. De cara al futur, volen utilitzar la història i tota aquesta informació per a crear contes. I, bé en la festa de cap d'any, els contes es representaran davant dels pares i mares. Segons Álvarez de Zarate, “és una petita cosa, però molt bonica, i està directament relacionada amb la transmissió de la cultura”.

Versos de nens nounats

La cinquena línia de treball del pla de basc es refereix a la potenciació dels sentiments, en concret, a la presa de consciència de l'orgull de ser euskaldun i a la potenciació d'aquest sentiment positiu. El pla de basc de Bermeo, no obstant això, no ha sorgit de zero. És el resultat del treball realitzat en la dècada anterior, i és llavors quan es duu a terme la iniciativa dels bertsos. En 2002 van començar a regalar bertsos als nens que naixien al poble. Ho fan amb l'ajuda del grup de bertsos LiliBertso de Guernica. Regalen un bertso a la nena i tots els anys els reben en un llibret. Ja han creat prop de 2.000 bertsos. “L'objectiu és generar amor, sensibilització cap al basc, en definitiva, connectar la llengua amb els sentiments”.

Les esmentades són només unes quantes iniciatives concretes. El pla de basc es durà a terme fins a 2017. De fet, el consell assessor de basc de Bermeo té una xarxa de contactes amb més de 300 agents de la localitat i el seu objectiu és continuar fent passos amb l'objectiu de mobilitzar-lo i fer una campanya de conscienciació. Igual que han aconseguit euskaldunizar l'Ajuntament, es tractarà que l'ús del basc en el municipi estigui més prop del nivell de coneixement.