Zubieta és un barri de caràcter popular que comparteixen els municipis d'Usurbil i Donostia. Segons les dades de 2011, al llarg de la setmana el 80% dels veïns i veïnes parlen en basca, enfront del 61,5% dels caps de setmana. És un barri euskaldun i rural. El pla de fa uns anys consistia en la construcció de 3.000 habitatges, un centre penitenciari, una incineradora i un gran espai per a camions, entre altres edificis. Al final, només es van construir alguns habitatges. Si s'haguessin complert les previsions, el canvi podria haver estat brutal. Quin tipus de població atrauria el projecte? Com influiria en els costums lingüístics? A l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, aquestes inquietuds es van centrar en els mitjans de comunicació. Potser el de Zubieta és l'exemple d'un pla urbanístic increïble, però els casos de menor entitat són molts. La mateixa preocupació va sorgir a l'Ajuntament quan es va obrir el gran comerç Urbil en Usurbil: Portarà Urbil nous habitants a Usurbil i aquests seran euskaldunes? Es garantirà l'atenció en basca en el centre comercial?

La localitat biscaïna de Gatika comptava en 1981 amb 888 habitants, en l'actualitat 1.623. El coneixement del basc es va situar en el 90% en 1981, enfront del 71% de 2011. El coneixement i l'ús han descendit en tots dos casos, i la membre d'UEMA Mirin Segurola s'ha mostrat preocupada per la situació. Què ha passat? A conseqüència de la decisió de descongestionar Bilbao, als pobles petits de la zona s'han construït un gran nombre de cases. Els pobles petits euskaldunes s'estan transformant, ja que els que s'han anat a viure allí són castellanoparlants.

De la reparació a l'adopció de mesures

No es pot dir que l'organització lingüística i territorial mai s'hagin unit, ni que històricament s'hagin fet referències, però no és habitual vincular l'organització territorial amb la comunitat basca. Al gener, les I Jornades de Territori i Llengua organitzades per la Diputació Foral de Guipúscoa, UEMA i el Consell en col·laboració amb la UEU van generar gran expectació. Es va reunir molta gent, de la cultura basca i d'altres àmbits, com a arquitectes, juristes, etc. Sembla que ha arribat el moment d'abordar el tema de debò, i les jornades no van ser més que el punt de partida.

Les tres entitats citades van subscriure al maig de 2012 un conveni de col·laboració amb l'objectiu d'abordar aquest tema de manera decidida. El seu objectiu és preparar un instrument o mesurador que analitzi els possibles efectes lingüístics derivats de l'organització territorial i el treball social. Ens ocuparem de la primera. Què significa desenvolupar una eina? Posem un exemple relacionat amb el medi ambient. Suposem que un ajuntament vol urbanitzar un espai natural important. Seguint el protocol ha posat en marxa l'eina de mesurament d'impacte ambiental. S'ha realitzat una avaluació i s'han adonat que el bosc que hi ha en aquest espai natural és un tresor, que cal cuidar, i que el projecte urbanístic el perjudicaria. Decideixen no urbanitzar. També podrien haver decidit que és la zona a protegir, però han decidit urbanitzar tresors. No obstant això, s'adoptaran les mesures correctores necessàries per a minimitzar el mal. En el medi ambient, i més recentment en el gènere, els instruments de mesura d'impactes estan desenvolupats, per dir-ho d'alguna manera, s'apliquen mètodes de prevenció. També han analitzat el funcionament de les eines de tots dos àmbits i els instruments d'avaluació d'impacte lingüístic que tenen a l'estranger. Sobretot han treballat els models de Flandes i Gal·les.

El director de Basc de la Diputació Foral Zigor Etxeburua ens ha comptat la diferència entre prevenir i reparar: “Som experts en la normalització del basc, portem 30 anys corregint els danys, tots els que són i els que no són capaços de corregir-los. Encara no hem pensat un sistema per a aplicar-lo abans de fer res, és a dir, pensar abans de fer el pas. Ho apliquem i després ho solucionem”.

La Diputació ha elaborat la versió beta de l'eina de mesurament d'impacte lingüístic i la presentarà en les pròximes jornades. Mentrestant, l'eina serà testada en el pla territorial parcial de la comarca de Tolosaldea. Això significa que en el pla territorial se li afegirà com a informe i podran realitzar una avaluació de l'impacte lingüístic. L'Ajuntament tindrà en compte aquests resultats si ho desitja i si no vol no, perquè no té cap requisit. Per a obligar, la Diputació hauria de crear una normativa.

No deixarem que els castellanoparlants visquin aquí?

El tema és delicat. En l'anterior legislatura, Zigor Etxeburua estava treballant en el Consell de Donostia-Sant Sebastià i sobre la taula estava el gegantesc projecte de Zubieta al qual ens hem referit. En el Consell Assessor del Basc es va proposar analitzar els modes de prevenció de Zubieta i es va escalfar l'ambient: “Estàs dient que els castellanoparlants no podran anar a viure a Zubieta?”. En opinió d'Etxeburua el tema és perillós: “Planteges cuidar el que hi ha i sembla que vols arraconar als altres. La gent primer capta el costat fosc del tema. El debat polític que pot tenir aquest tema pot ser gran. Té aquest risc”. La Diputació no vol que hi hagi un debat sobre el tema en el local, sinó que el vol treballar en el marc acadèmic. El 12 de maig, de la mà de la UEU i la Fundació Asmoz, s'impartirà un curs en línia sobre organització territorial i llengua.

Destí de les zones respiratòries

Un projecte urbanístic pot afectar lingüísticament qualsevol tipus de poble o ciutat, independentment que la zona sigui o no gaire euskaldun, i a més no hi ha per què pensar que tal influència afebleixi necessàriament a la comunitat basca. Pot succeir el contrari. No obstant això, la Diputació Foral de Guipúscoa, UEMA i el Consell han prioritzat als municipis en els quals la situació del basc és bona. L'objectiu és clar: cuidar el que està bé, no fer passos enrere i actuar de manera preventiva a l'hora de fer nous passos.

Mirin Segurola és membre d'UEMA i comparteix la sensació d'Etxeburua: “Hem vist exemples pràctics a la vista, però no hem sabut fer front a ells, perquè no hi ha eines suficients, i segurament la política lingüística s'ha plantejat en un àmbit molt lingüístic, no tant en relació amb l'impacte que pogués tenir l'organització territorial”. En els seus 22 anys d'activitat, UEMA a penes ha treballat en el foment del desenvolupament socioeconòmic i sociocultural en el territori basc. Ara s'ha abordat el tema i, tirant d'ell, UEMA veu dos perills. Als pobles petits, si no hi ha desenvolupament satisfactori, es desallotjaran. Per exemple, si per a tenir un servei d'autobús es necessiten 1.000 habitants, un poble de 950 habitants estarà disposat a construir les seves cases per a atreure a nous ciutadans. El segon risc és que el desenvolupament del llenguatge no tingut en compte pot afeblir les zones respiratòries.

A través d'UEMA, s'estan realitzant tallers amb la població de les zones respiratòries. Han tingut èxit en les següents localitats: A Guipúscoa es troben Getaria, Orio, Zarautz, Bergara, Azpeitia; a Navarra, Araitz, Baztan, Goizueta; en Bizkaia, Markina-Xemein i Lekeitio. Fins a juny actuaran en les següents localitats: Degui i Tolosa a Guipúscoa, Bortziriak i Etxarri-Aranatz a Navarra, Otxandio en Bizkaia i Aramaio a Àlaba. Aquestes comunitats de parlants tenen una gran importància, per la qual cosa és imprescindible incidir en les actituds d'aquests ciutadans. L'objectiu és que aquestes zones es mantinguin així. D'altra banda, Segurola ha afirmat que “si diem que de l'expansió de les zones respiratòries sorgirà Euskal Herria euskaldun, els habitants de les zones respiratòries no estem solos en les zones respiratòries, l'actitud que podem adoptar respecte a l'idioma pot ser molt contagiosa, podem influir molt”.