L'abstenció ha estat destacable en les eleccions municipals, que s'han celebrat a Bilbao. En Ipar Euskal Herria i en l'Estat han votat sis de cada deu ciutadans, ja que vuit de cada deu ho fan habitualment. Encara no s'ha nomenat alcalde de la gran ciutat d'Ipar Euskal Herria. Els bons resultats de les candidatures abertzales poden temptar en la segona volta (el 30 de març) a la corporació de molts pobles. Als pobles petits d'Iparralde i a l'interior la participació ha estat habitual: el 80% de la població ha votat. Els abertzales han obtingut bons resultats i els candidats del centre han sortit victoriosos en general. Una altra dada: en moltes localitats molts candidats han superat el 10% dels vots. L'actitud d'aquests candidats condicionarà els resultats de la segona volta de la Volta a Espanya.
En la capital labortana, els abertzales, encapçalats per Jean-Claude Iriart, han aconseguit el 10% dels vots, el millor resultat de la seva història. El socialista Etcheto ha aconseguit un 35% de vots i el centredreta d'Etchegaray un 30%. La paritat dels vots ha fet que sigui la segona volta més dura de la història. A diferència de la postura d'Iriarte, també cal conèixer la de Durruty (19%), de la dreta, per a conèixer el nom del nou alcalde.En
Biarritz, Max Brisson de la UMP té tots els encants de ser alcalde. Probablement coincidirà amb el centrista Veunac. D'aquesta manera, els socialistes se situen en la tercera posició de la classificació general, superant amb folgança a Lafite. En Angelu, el socialista Jean Espilondo s'ha tornat a tirar enrere, aconseguint el 36% dels vots. El nou alcalde podria ser Claude Olive (45%), de la UMP, que compta amb el suport del centrista euskaltzale Jamattitte Mortalena (10%). Els resultats dels abertzales en Angelu i Biarritz no han estat satisfactoris per al PNB. En general, els nacionalistes moderats, entorn dels jeltzales, es decanten per les candidatures de centredreta.
En altres grans ciutats i ciutats de Lapurdi existeixen contrastos evidents. En general, els abertzales han sortit bé en Hendaia, Urruña, Ziburu i Sant Joan de Llum, entre altres. A més, en Uztaritze, l'abertzale Bruno Carrere ha obtingut el 38% dels vots, enfront del 38%. Pot ser alcalde. Els abertzales que lideren Iker Elizalde en Hendaia poden decidir si Battitte Salaberri es queda o no en l'escó (29%), segons han informat fonts municipals. Kotte EZENARRO, amb el 37% dels vots, recupera l'escó que va perdre fa quatre anys i es manté en el poder. Ezenarro ha estat l'únic candidat socialista que ha tirat endavant en Ipar Euskal Herria. La competència serà violenta i renyida. D'altra banda, en pobles i ciutats com Donibane Lohizune, Urruña, Ziburu o Hazparnen manaran els candidats de centredreta. Per exemple, els alcaldes de Kanbo (vincent Bru) i Itsasun (Roger Gamoy) ja han estat triats en la primera volta de les eleccions presidencials. El suport dels abertzales moderats (PNB-PNB) té una gran influència en aquests pobles de Lapurdi, ja que alguns dels candidats són d'aquesta tendència.
La candidatura encapçalada per Jean-Michel Coscarate, Aitzina Baigorri, s'ha imposat en Baigorri amb el 53% dels vots reeixits. Jean-Baptiste Lambert, de la UMP, ja no és alcalde. L'alcalde de Donibane Garazi, el dretà Alphonse Idiart, seguirà en el càrrec, ja que ha obtingut 13 dels 15 escons amb 945 vots. L'abertzale Xabi Larre, amb l'ajuda dels ecologistes, ha aconseguit 305 vots, encara que només ha aconseguit 2 escons, un escó menys. Això és conseqüència del sistema Boz. El resultat és bo en qualsevol cas. L'alcalde de Donapaleu, Jean-Jacques Loustaudaudin, ha aconseguit el 49,84% dels vots i s'ha vist a punt de quedar-se amb el suport del 50%. En la segona volta es coneixerà el nom de l'alcalde de la localitat navarresa. Els abertzales han obtingut el 14% dels vots, mentre que els nacionalistes han obtingut el 14%. Massondo és l'altre candidat. Els nacionalistes han guanyat l'oportunitat de negociar amb fermesa.
Mixel Etxebeste, de Maule, no ha aconseguit fer-se amb l'escó en la primera volta, al contrari que fa quatre anys. El comunista Louis Labadot ha aconseguit el 31% dels vots, enfront del 31% dels sufragis. La llista de Beñat Elkegarai està encapçalada per l'esquerra abertzale i ecologista, amb un 14%. El socialista Matías Davant també ha aconseguit el mateix percentatge. Tots tenen la possibilitat de presentar-se a la segona ronda, per la qual cosa Etxebeste tindrà negociacions molt estrictes i molt rigoroses. En Atharratze, Sohütan i en la resta de localitats les llistes independents s'han imposat. Aquestes llistes són l'amalgama de les ideologies.
En Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa també estan en joc les designacions dels electes dels Col·legis Públics. Les negociacions de la segona volta seran molt disputades. Existeixen a més dues zones d'envà: Els Plens de la Vila i els Col·legis Públics.
Finalment, darrere d'aquesta descripció poden veure's alguns colors de la fotografia estatal: a més de l'abstenció històrica, els resultats històrics de Front National de l'extrema dreta de Marine Le Pen han posat en dubte l'estabilitat del propi Estat. La UMP és una mostra de la feblesa del partit dretà, un moment d'alè regular dels centristes i del fracàs de la política de François Hollande.