Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"La nostra preocupació és l'existència d'estudis oficials en les arts escèniques"

  • Bilbao 1969. Gabriel Ocina és membre de la direcció de la Unió d'Actors Bascos i coordinador de la Plataforma per l'Escena. Gairebé una dècada després de la seva creació, la plataforma ha reunit el sector de les arts escèniques de la CAB entorn d'una vella demanda: un centre d'ensenyament superior d'art. La realitat és que amb el pas dels anys, els projectes que el Govern Basc posa sobre la taula segueixen sense materialitzar-se.
"Antzerkiaren eta dantzaren arteko harreman sendoa dago, Euskal Herrian garbi ikusten da hori, eta horregatik nahi dugu dena zentro berean egon dadin".

Per què una Plataforma per l'Escena?

El grup es va formar al setembre de 2005, i al principi no es deia així perquè el projecte Eszena no existia. Es tractava d'una Plataforma a favor del Centre Superior d'Arts Escèniques. El nom escènic es va esmentar per primera vegada en 2010. I per què? Doncs, evidentment. Avui aquí al País Basc [parla de la CAB] no hi ha possibilitats oficials d'aprendre art dramàtic, dansa i escenotecnia, i això no és normal en la nostra opinió.

Està cursant estudis universitaris?

Avui dia, en l'Estat espanyol, no hi ha estudis d'aquest tipus en la universitat. Però això no és un problema. Les escoles oficials de conservatoris i arts dramàtiques no estan dins de la universitat, però el nivell és el mateix. Aquests estudis, per llei, no se'ls pot donar el nom de grau, però des de qualsevol altre punt de vista són com els graus que ofereixen les universitats.

Llavors, si l'Escènica tirés endavant, seria una universitat?

Seria un centre d'alt nivell. Si el Departament d'Educació de la CAB vol fer-lo dins de la universitat, que ho faci, però no és el model més estès. A més, la universitat té unes condicions molt més estrictes. Això no ens preocupa; la nostra preocupació és l'existència d'estudis oficials. I el més fàcil és crear un centre artístic.

Si es tracta d'un projecte escènic, una vegada que les administracions s'han posat damunt de la taula, s'ha suspès. L'any 2005 vau començar a reivindicar un centre. Existia llavors la intenció?

No. Nosaltres llavors demanem simplement que es creés alguna cosa, perquè en la CAB hi havia un buit clar, al nostre entendre bastant vergonyós. I que l'any 2006 s'insti el Govern de torn aprovat per la majoria del Parlament de Vitòria-Gasteiz a la seva entrada en vigor. Va ser llavors quan es van fer els primers passos, i el problema va ser, sobretot, la ubicació. Finalment, en 2007 es va arribar a un acord entre el conseller d'Educació, Tontxu Campos, i el conseller d'Educació, Iñaki Azkuna, per a la construcció del col·legi a l'Alhóndiga de Bilbao. En 2009 va arribar el PSE al Govern Basc i en 2010 es va anunciar un nou projecte: L'escènica. El nom és de llavors.

Què hauria de ser l'Escena?

Un centre integral que impartirà art dramàtic (actorización, direcció, guió), dansa i escenotecnia. Aquesta és la tendència actual. Hi ha una relació sòlida entre el teatre i la dansa, alguna cosa que es veu clarament a Euskal Herria, i per això volem que tot estigui en el mateix centre.

La qüestió és que l'Escènica no està realitzada.

El projecte escènic es va posar sobre la taula en 2010. També es va modificar la ubicació, ja que de sobte va aparèixer la possibilitat que el centre se situés al costat de la seu d'ETB a Bilbao. L'anunci de la posada en marxa del centre escolar per al curs 2012-13 va tranquil·litzar a tot el sector.

Quan es va frustrar el projecte, com?

D'una banda, el Tribunal Suprem d'Espanya va considerar que els estudis superiors d'art no poden considerar-se graus universitaris –cosa que és el mateix–, la qual cosa va generar dubtes en el Departament d'Educació. D'altra banda, en 2012, a punt de finalitzar la legislatura, el Col·legi Oficial d'Arquitectes Basc Navarrès va recórrer el projecte de Teatre presentat pel Govern basc, i el jutge va donar la raó. A l'octubre de 2012 tot estava en suspens. No obstant això, les irregularitats evidents pel Col·legi d'Arquitectes són fàcilment superables, és un problema purament tècnic.

I amb això va reviure la plataforma?

Sí. Però mentrestant, uns altres van arribar al Govern Basc i no van dir res sobre el tema. El mateix mes de febrer de 2013, un mes després de la constitució del nou Govern, demanem una reunió a la consellera d'Educació, Cristina Uriarte. Li demanem que el projecte seguís endavant. Amb prou feines, la reunió es va celebrar el mes de juliol.

El Govern Basc es va negar al projecte Escènica?

No va dir res, però el projecte de pressupostos de març de 2013 no esmentava L'Escena en cap lloc. Això ens va preocupar.

Què havia sortit de la reunió de juliol?

El Departament d'Educació ens va dir que volia tornar a analitzar tot: quina demanda hi ha, quin hauria de ser el perfil del professorat, quins estudis s'oferiran… És normal, parlant clar, perquè això era un projecte socialista, i sabem que el PNB no ho aprovarà i posar en marxa sense més. D'altra banda, la crisi és excusa: no és el moment adequat, cal reduir la despesa…

Els han comunicat algun termini?

El mes d'octubre passat vam estar en la Comissió d'Educació del Parlament Basc, i a conseqüència d'això, el Parlament Basc ha tornat a instar el Govern Basc a posar en marxa aquesta iniciativa. A més, donant un termini concret perquè s'iniciïn els estudis: Curs 2014-15. Sabem, per descomptat, que no és possible adaptar el nou centre per a aquesta data.

Es van sumar tots els partits?

No, el PNB es va abstenir. Al novembre de l'any passat es van presentar els pressupostos per a 2014 i allí tampoc estava Eszena; ara sí que n'hi ha, però gràcies a una esmena. El projecte ha comptat amb una inversió de 300.000 euros.
No és molt per a un projecte així...

El condicionament de la seu al costat d'ETB requeriria set milions d'euros. Amb Musikene, per exemple, va haver-hi tensions, perquè va costar molts diners, i alguns van dir “mira, el car que són els estudis d'art”. Bé, sí. No obstant això, en la música el ràtio alumne/professor és molt menor, en molts casos d'un sol alumne per professor, per la qual cosa els estudis són molt més cars. Nosaltres no demanem un centre gegant, sinó petit i de qualitat. Sí, és possible que aquest tipus d'estudis sigui car en comparació amb uns altres. El Govern i tota la societat hauran de decidir si el mereix.

Vostè diu que el Govern vol analitzar la petició. Com creu que és aquesta petició?

Hi ha. Avui dia hi ha moltes escoles obertes en la CAB, i porten anys treballant, tant en teatre com en dansa… Hi ha una potent xarxa de teatres, hi ha tradició de veure teatre i dansa. I també hi ha vocació, com en tots els llocs.

Per tant, es podria pensar que comptem amb infraestructures de formació suficients per a satisfer les nostres necessitats. És a dir, que la reivindicació del centre no tindria sentit, més enllà de la titulació d'aquests estudis. Quina és la diferència? On està el salt qualitatiu?

El títol té la seva importància, com en totes les àrees. Per a ser metge o professor es necessita un títol. Sí, ho sé, és diferent, però no és tan diferent. Per a entrar a treballar en un teatre no et demanaran el Carnet del Col·legi d'Actors, però no podem pensar que per a ser actor o ballarí són suficients uns dons i unes ganes. Això és un treball seriós, i a més de tenir talent, cal aprendre tècnica.

Per cert, quina actitud tenen les escoles privades respecte a la reivindicació de la Plataforma? En definitiva, un centre oficial els perjudicaria.

Moltes d'aquestes escoles estan en la Plataforma, per descomptat. És evident que si es dugués a terme l'Escènica la situació canviaria, però en els llocs on hi ha centres oficials i estudis reglats hi ha escoles privades. Aquesta convivència sempre ha estat present. Un perjudici per al negoci? Crec que haurien d'adaptar-se. A vegades no és perjudicial, al contrari. L'existència d'estudis oficials suposaria un reconeixement al sector, un reconeixement a la popularitat. El nivell de les arts escèniques augmentaria, en general, i amb això també el nombre de sol·licituds. El teatre i la dansa són espais molt amplis, i el que no s'ensenya a l'escola oficial es pot ensenyar en centres privats. Els privats hauran d'adaptar la seva oferta perquè sigui atractiva.

Zer ikasketa eskatzen dute, zehazki?

Urriaren 11n Eusko Legebiltzarreko Hezkuntza Batzordean agerraldia egin zuten Eszenikaren Aldeko Plataformako kideek, eta euren ustetan arte eszenikoen goi mailako ikasketen ildo orokorrak zeintzuk izan beharko liratekeen azaldu zuten. Honakoak dira:

Arte Dramatiko eta Dantza ikasketek bat egingo lukete Espainiako Hezkuntzaren Lege Organikoak eta Europako araudiek (LOE) ezarritakoarekin. Hots, unibertsitateko gradu baten maila bera edukiko lukete, nahiz izen hori ez eduki. Tituluok eskuratzeko launa ikasturte gainditu beharko lirateke.

Arte Dramatiko ikasketak hiru multzotan banatuko lirateke: batetik, espezialitate guztietan –Aktoregintza, Zuzendaritza eta Eszenografia– berdinak izango liratekeen bederatzi ikasgai, sortze-prozesua ardatz edukiko luketenak. Aktore, zuzendari zein idazle izateko oinarri teorikoa finkatuko litzateke ikasgai horietan. Bestetik, espezialitate bakoitzerako ikasgai espezifikoak leudeke. Eta hirugarrenik, hautazko ikasgaiak, dantza, antzerki eta eszenografiaren arteko elkarlana bultzatzera bideratuak.

Dantzari dagokionez, Koreografia eta Dantzaren Pedagogia espezialitateak eskainiko lirateke. Lehen hiru ikasturteak batera egingo lituzkete, eta bereizirik.

Eszenikaren Aldeko Plataformak, halaber, Eszenoteknia titulu bat sortzea proposatzen du. Ikasturte biko iraupena luke, eta argiztapen, soinu eta bestelako teknika eszenikoetan profesionalak trebatzea izango litzateke helburua.

Azkenik, unibertsitatearekin batera masterrak eta doktorego programak antolatzea gomendatzen dute. Plataformak Legebiltzarrari helarazitako dokumentazioan azpimarratzen duenez, bitxia da gaur egun EHUk arte eszenikoen master bat eta gradu-ondoko bat eskaintzea, gradu mailako formazio baliokiderik ez delarik.


Últimes
2025-01-28 | Leire Ibar
Les associacions memorialistes demanen que La Cimera sigui lliurada a l'Ajuntament de Sant Sebastià
Les Juntes Generals de Guipúscoa han exigit que l'edifici de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià on van ser segrestats i torturats Lassa i Zabala compleixi la Llei de Memòria Democràtica es converteixi en un espai de memòria històrica. L'estat havia de cedir el palau a... [+]

DeepSee
Enveja xinesa: la guerra comercial es diu intel·ligència artificial
ChatGPT ja no és "per a tant". DeepSeek veu la llum de la mà d'una empresa xinesa, un rival més viu, més assequible i més barat. El món s'ha posat a ballar i no expressament per al bé. L'empresa estatunidenca Mikrotxips Nvidia ha perdut una important quantitat de diners en el... [+]

2025-01-28 | Leire Ibar
Els treballadors de Laguardia inicien una vaga indefinida
La direcció de la planta de Laudio ha comunicat aquest dilluns al comitè d'empresa el tancament definitiu de l'empresa. El procés de tancament s'iniciarà a partir del 29 de gener d'enguany. Els treballadors es concentraran el mateix dia i el dijous iniciaran la vaga, que... [+]

2025-01-28 | Julene Flamarique
Regulació del turisme a Baztan: aprovat el pla de control d'allotjaments
El nou pla proposa separar la vall del Baztan en quatre zones històriques. També assumirà la normativa d'obertura dels nous allotjaments turístics, que respondrà als indicadors de sostenibilitat urbana definits.

2025-01-28 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
Calmar la guerra de Myanmar no és una bona notícia per a alguns
Fa deu dies, el 18 de gener, es va signar a la ciutat xinesa de Kunming un alto-el-foc entre la Junta Militar governada per Myanmar i l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar (MNDAA, per les seves sigles en anglès). No és el primer que s'acorda en el context de... [+]

2025-01-28 | Julene Flamarique
El Govern espanyol planteja la possibilitat d'aprendre a conduir fora de l'autoescola, en contra de les autoescoles
El nou model podria suposar un estalvi de milers d'euros per a l'alumnat. Els professors de les autoescoles han criticat el pla i han plantejat el risc que es pot generar en les carreteres. En aquest sentit, han advertit que la nova mesura "posa en risc l'ús de milers de... [+]

Les pràctiques de Formació Professional estan sent un problema
El sistema dual està en marxa aquest curs en la Formació Professional d'Hego Euskal Herria, i encara que s'ha venut de manera exemplar, està sent problemàtic en molts centres: els professors “estan passant la sang vermella” buscant empreses perquè tots els alumnes... [+]

La Marxa Mundial de les Dones reivindica la necessitat de desenvolupar la justícia feminista
La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria ha celebrat aquest cap de setmana unes jornades sobre violència masclista en Villava. Han posat en qüestió el sistema judicial, han analitzat els valors de la justícia i de l'autodefensa feminista.

2025-01-28 | UEU
Itsaso Bakedano Moreno
"Tots som referents en educació sexual"
La sexòloga Itsaso Bakedano Moreno (Baldorba, 1992) impartirà el curs en línia amb la UEU "més enllà dels aules d'educació sexual". Té el Màster en Educació i Assessorament Sexual d'INCISEX, Formació en Sexologia Clínica Training de Les Seccions de Bi i Formació... [+]

Bilboko Axel Hotelaren irregulartasunak salatu eta itxiera eskatu du EHGAMek

EHGAMek Axel hotelaren irregulartasunei jarritako helegitearen inguruko isiltasun administratiboaren ondoren, hotelaren itxiera eskatzen du eta hainbat eragileekin batera prentsaurrekoa eman dute.


El bretó ha perdut la meitat dels seus parlants en sis anys, segons l'últim estudi
A Bretanya, la població que parla molt bé o bastant bé el bretó és del 2,7%, tres punts menys que en 2018. En l'actualitat són 107.000. Els parlants són més joves. El nombre de gals parlants també ha descendit, encara que no tant com el bretó.

2025-01-28 | Estitxu Eizagirre
Muntanyes de l'Urumea Lliure
"El que realment necessitem és un canvi econòmic i social que respecti la riquesa natural, cultural i social"
La iniciativa popular “Urumearen mendian bizirik” ha reunit un gran nombre de persones en la plaça d'Hernani. Ha donat a conèixer els dos macroprojectes eòlics que es pretenen realitzar en aquestes muntanyes, ha explicat els danys que suposarien i ha fet una crida a tots... [+]

2025-01-27 | Leire Ibar
GKS demana la unitat de la classe obrera contra el feixisme i la guerra
Milers de joves s'han reunit en les mobilitzacions que la Coordinadora Juvenil Solizalista (GKS) ha organitzat per al pròxim 25 de gener a Bilbao i Pamplona per a "impedir la normalització de l'agenda bel·licista i del feixisme a Euskal Herria". En totes dues capitals s'ha... [+]

El xalet d'un ex regidor del PNB de Zarautz es veu obligat a ser derrocat per la seva construcció il·legal
Després de deu anys de litigis en els jutjats, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha dictaminat que el que no veien altres tribunals menors era que no es "reformés" l'antic caseriu, sinó que es va aixecar un edifici molt més gran i allunyat del lloc que li... [+]

Eguneraketa berriak daude