L'economia social és un concepte que s'ha anat estenent. Quina trajectòria ha recorregut?

A més de cooperatives, associacions i mutualitats, en els últims anys s'han incorporat altres empreses. Aquestes empreses tenen similituds en el seu mode d'operar amb l'economia social, però també hi ha matisos importants. Encara que moltes d'aquestes noves organitzacions exerceixen una funció social inqüestionable, no servirien per a satisfer, per exemple, la premissa de la gestió democràtica.

Per tant, en l'economia social no tots compleixen amb les característiques d'aquest àmbit.

En els últims anys s'ha fet un gran esforç en la definició de l'economia social, tant a nivell acadèmic com legislatiu. Però és innegable que inclou institucions de diferent lògica. Això ha de veure amb la manera d'entendre l'anomenat “tercer sector”. És a dir, a més de l'economia pública i capitalista hi ha un tercer àmbit: el de la reciprocitat. L'escola anglosaxona equipés al tercer sector i les escoles francòfones amb la gestió democràtica a les entitats sense ànim de lucre.

Per què tots els corrents de l'economia social no es veuen aquí?

Aquest problema de l'autoidentificació el tenen, principalment, les organitzacions que estan fora del mercat, que s'han definit com a associacions sense ànim de lucre. Aquí es reprodueix el tema de l'aproximació anglosaxona/francòfona. El temps dirà quina de les dues nocions triomfarà, però jo crec que el xoc que hi ha darrere és un problema de legitimitat.

En l'Estat espanyol es va aprovar en 2011 la Llei d'Economia Social. Quines novetats aporta?

Ha suposat un precedent clar a nivell europeu. És pionera en la definició i regulació de l'economia social, però bo, recentment el Canadà també ha reconegut la seva i la tramitació a Portugal i França també està molt avançada. En el cas de l'espanyola, recull les principals idees tractades a nivell acadèmic. Aposta per un sentit obert, que no sols incorpori noves empreses i realitats, entre elles les fundacions, sinó que deixa la porta oberta a altres entitats.

No es desdibuixarà la idea que tenim de l'economia social amb el camp tan estès?

El principal risc seria caure en una desnaturalització, en el reconeixement de qualsevol empresa amb una fi social, que difuminaria els trets essencials (democràcia, autogestió, solidaritat…). Però també és una oportunitat, es poden crear aliances que fins ara no s'han treballat massa.

Com ha influït el retrocés del sector públic en els últims anys en l'economia social?

Aquesta pregunta va ser la principal hipòtesi que vaig prendre en la meva tesi doctoral. Té a veure la crisi de l'Estat del Benestar amb l'expansió del concepte d'economia social? Però aquesta relació no és nova. Una dels senyals d'identitat de l'economia social ha estat la de respondre a les necessitats no satisfetes pel mercat i els estats. Per exemple, en els anys 80 es van utilitzar les associacions de treball com a estructures per a reflotar a les empreses capitalistes. Les empreses d'inserció i els centres especials d'ús dels últims anys són conseqüència de la incapacitat de les polítiques públiques per a la inserció dels col·lectius exclosos pel mercat. És cert que també s'han produït altres processos; l'extensió de la Seguretat Social Pública va suposar la desaparició de moltes mutualitats.

En qualsevol cas, una cosa és analitzar quin paper juga l'economia social en el retrocés de l'estat del benestar i una altra valorar quin paper hauria de jugar. Aquest últim ha suscitat moltes controvèrsies.

I quin paper ha de jugar?

Intueixo que l'economia social pot aportar molts avantatges, perquè els serveis públics els faria més participatius, pròxims i democràtics. No obstant això, aquest discurs s'ha utilitzat no per a millorar els serveis públics, sinó per a alliberar-los de la responsabilitat pública. Aquests processos han estat coneguts com a privatitzacions socials. A Anglaterra són molt visibles, és aquí perquè és la “tercera via” que proposa el laboralismo. Es tracta d'un debat que cal abordar amb cautela, perquè acostar els serveis públics a la ciutadania no significa que se'ls deixi en mans de les institucions públiques i de les empreses privades.

Sovint, l'economia solidària se'ns presenta juntament amb l'economia social. Quina és la diferència entre tots dos?

És una economia solidària, nova, sucosa i molt a tenir en compte. A França, per exemple, les dues accepcions, la solidària i la social, estan en un diàleg continu i han fet esforços per a unir-se. Ho resumiré molt: l'economia solidària ha posat sobre la taula algunes contradiccions de l'economia social. Diu que els agents tradicionals de l'economia social s'han convertit en subjectes de la lògica hegemònica del seu àmbit: les cooperatives sota la lògica de mercat i les mutualitats i societats laborals sota la lògica estatal. Això es deu a la falta d'una reflexió crítica en representació dels agents de l'economia solidària. Per a fer front a aquest isomorfisme és imprescindible un rearmament ideològic. Han proposat les bases d'una alternativa econòmica renovada i s'han compromès en el treball polític a favor d'aquesta.

Com s'han integrat les ideologies dels moviments populars (ecologisme, feminisme…) en l'economia social?

Perquè aquí està un dels punts febles que l'economia solidària acusa l'economia social, l'allunyament de la base de la societat, a conseqüència de l'activitat en el mercat global. Si creiem en les característiques de l'economia social com a alternativa al sistema, aquesta alternativa hauria d'estar en relació amb els agents que l'estan construint. Entre ells està el moviment feminista o ecologista. En l'economia solidària aquests moviments són una important font de motivació. Per això dic que l'economia solidària pot ser una bona companya de viatge, perquè l'economia social torni al compromís amb una societat una mica oblidada.

A què creus que es dirigirà conceptualment l'economia social? I en la realitat, quin camí farà quan s'han posat en qüestió els fonaments del model capitalista?

Crec que conceptualment rebrà pressió de diferents costats, especialment per la crisi del model capitalista. La decadència de les empreses capitalistes pot provocar un xoc de legitimitat entre les formes alternatives d'empresa. Són molts els que, en els últims temps, des del camí de la sostenibilitat, de la qualitat o de la responsabilitat social, volen fer-se passar per una empresa més humana. També s'està estenent el nom de les “empreses socials”. Sospito que tot això es deu a la falta de legitimació social de les empreses.

L'economia social ha d'aprofundir en les seves fortaleses. Diria que té experiència i credibilitat, a pesar que la crisi actual està bastant afectada. En l'àmbit de les cooperatives de Mondragón s'estan duent a terme sessions molt interessants per a reforçar les controvèrsies dins de l'economia social. Autoorganització, solidaritat, democràcia, vincle amb la comunitat… Només per aquest camí aconseguirà continuar sent creïble.