No és el mateix l'època de fa 30 anys que la d'avui. Des de llavors, s'han produït nombrosos incidents: La majoria absoluta del pp, la crisi econòmica i de valors, la fi de la lluita armada d'ETA, la legalització de Bildu o la sortida del PSOE de l'alcaldia d'Errenteria gairebé 30 anys després, apunten al fet que estan en el punt d'inflexió. “Des del nostre punt de vista, estem en el final d'una època i en el començament d'una altra. Les formes de lluita i l'organització estan canviant i pot ser que ara les xarxes socials siguin el reflex dels moviments populars”.
En Zintzilik també ha hagut d'acostumar-se i adaptar-se a aquests canvis. Xabi Garate, Gema Mariezkurrena i Ima Morillas han declarat que, en considerar que la societat és més individualista, volen continuar treballant com a col·lectiu. Les noves generacions també volen que la ràdio sigui un espai de comunicació, de trobada i de relació, un instrument de la seva pertinença al poder popular. Així, animen a tota la ciutadania al fet que s'acosti. Precisament, el funcionament de Zintzilik sempre s'ha basat en l'autogestió i les assemblees, sense subvencions ni propaganda, sense salaris, de manera popular i entre tots i totes, militant. En definitiva, perquè des del principi han tingut la funció de “donar veu als quals no tenen veu”, de fer pública la contrainformació dels moviments socials. El feminisme, l'ocupació, l'alliberament sexual, els comitès antinuclears, l'assemblea de joves, la insubmissió… tenen cabuda en aquesta ràdio. “Els col·lectius poden parlar lliurement a través de Zintzilik, sense censura, lliurement”, afirmen els seus companys. Amb el pas dels anys, s'observa una diferència: abans els col·lectius anaven a Zintzilik irratia i ara és Zintzilik qui acudeix als col·lectius.
Gárate, Mariezkurrena i Morillas han assenyalat que els interessos polítics i econòmics es vesteixen amb mitjans de comunicació “neutrals ”, ha afegit. Per això, necessiten crear els seus propis mitjans de comunicació i poder transmetre altres missatges: “La comunicació és imprescindible, qui té la informació té el poder”.
27 urte ez dira ezer izenburua jarri diote atera berri duten dokumental autogestionatuari. Bizipenak, pasadizoak, iraultzak, borroka, ideologiak, atxiloketak, mugimenduak, elkarbizitza, herri baten historia… kontatzen dituzte bideoan. Irratia bizirik dagoela eta bizirik jarraituko duela transmititu nahi dutelako aukeratu dute izen hori: “Jendeak gure historia ezagutzea nahi dugu, baita bertatik pasa direnei omenalditxoa egitea ere”. Asmoa 25. urteurrenean ateratzea zen eta 27.era atzeratu zuten. Hala ere, 30 urteotan gertatu diren gauzekin borobildu dute azkenean. Hortik izenburuaren zergatia.
Norbanako zein kolektibo ugarik lagundu dute dokumentala aurrera ateratzen, edizio lanetan, materiala gehitzen… Artxiboko argazkiak, audioak eta egindako hogei elkarrizketa zituzten esku artean, eta zailena bideoak lortzea izan da, baita sailkapena egitea ere. Hainbeste oroitzapenen artean zein kontatu aukeratzea ez da erraza: “Kideak atxilotu zituzten uneak, gurekin ez daudenen oroitzapenak, Ertzaintza agindu judizialik gabe egoitzara sartu eta dena miatu zutenean… Baina batez ere pasa ditugun une on guztiak ditugu gogoan, saioak egiten, txosnetan, herriko jaietan, solasean…”.
Irratiko pasadizoez gain, 30 urteotan herriak bizi izan duen bilakabidea kontatzen du dokumentalak, “Zintzilik ez baita irrati bat soilik, hainbat mugimenduren isla eta borroka ere bada. Herri baten historia kontatu nahi izan dugu, irratiak berak hori egin duelako beti”.
Iazko abendutik, herriz herriko aurkezpenak egiten ari dira, gonbidatzen dituzten herrietan aritzeko prest. Hilaren 26an, esaterako, Groseko Kortxoenea gaztetxean ikusi ahal izango da eta 30ean berriz, Errenteriako gaztetxean. DVD formatuko 1.000 kopia argitaratzeko asmoa daukate, gehigarriz osatuak, hala nola Ynestrillasek 1998an herrira egin zuen bisita edo Ciudad sin ley dokumentala.
Hala Bedik Izan Media tailerren edizio berria antolatu du. Tailer hauen helburua herri mugimenduak zein norbanakoak komunikazioaren arloan ahalduntzea da, eta bide batez, Hala Bediren proiektu komunikatiboan inplikatzea.