En el segle XX, igual que en tota Hego Euskal Herria, l'estructura socioeconòmica de Vitòria-Gasteiz va sofrir un important canvi. Entre 1950, l'economia gasteiztarra es basava en el sector primari i en la indústria tradicional, i la migració d'Àlaba a Guipúscoa i Bizkaia era cada vegada més comuna. La industrialització, d'una banda, i el nomenament de la capital de la Comunitat Autònoma Basca, per un altre, va canviar radicalment la situació. Cal tenir en compte que Vitòria-Gasteiz, a més d'estar prop de les xarxes industrials de Bizkaia i Guipúscoa, comptava amb un munt de terra per a construir. Així, el creixement de la població va ser major que en la resta de les capitals d'Euskal Herria en proporció. De fet, el nombre de persones que vivien a Vitòria-Gasteiz en 30 anys gairebé es va quadruplicar: Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la de 192.773 en 1980 era de 52.206 (1950).

Posteriorment, va ser nomenada capital de la Comunitat Autònoma Basca, i la recentment constituïda infraestructura del Govern Basc es va assentar en la capital alabesa. Així mateix, la declaració va suposar un increment de la urbanització i l'expansió de la ciutat, a la qual es va sumar l'auge del tercer sector. Els serveis relacionats amb la cultura, l'educació i l'administració eren necessaris per a donar resposta a l'augment de la població i a la seva conversió en el principal centre de gestió de la CAPV. A diferència de Guipúscoa i Bizkaia, l'evolució socioeconòmica d'Àlaba es va centrar sobretot en la capital i, per tant, Vitòria-Gasteiz havia d'oferir serveis per a tot el territori.

Per tant, entorn dels 30 anys, Vitòria-Gasteiz va passar tres fases: la primera, en la primera meitat del segle XX, en la qual predominava l'agricultura i la indústria tradicional, la industrialització i la capital de la Comunitat Autònoma Basca. Segons les dades de 2008, el Valor Afegit Brut de Vitòria-Gasteiz és del 63,73% en serveis, del 26,68% en indústria, del 9,44% en construcció i del 0,14% en agricultura i ramaderia. Així mateix, el 80% del nombre d'establiments correspon a serveis.

La crisi d'aquests anys ha afectat sobretot la indústria. Nombroses empreses emblemàtiques han hagut de tancar les seves portes des de 2008. L'última és Cegasa. El promotor de la pila, que ja tenia molts problemes amb anterioritat, ha presentat la setmana passada un concurs de creditors.

Conseqüències de ser capital

Capital artificial d'un país singular... deia Potato en la dècada dels 80. La decisió de convertir a Vitòria-Gasteiz en seu del Govern Basc i del Parlament va suscitar un debat que, encara que de tant en tant es tracta d'un tema d'actualitat, ha estat assumit amb naturalitat com a capital de la CAB. No obstant això, és innegable que la decisió va modificar l'evolució de la ciutat i que l'actual Vitòria-Gasteiz difícilment s'entén sense ser capital de la comunitat. Com s'ha dit, va suposar no sols la construcció de tota la infraestructura que dona lloc a tota l'estructura administrativa, sinó també la urbanització de la capital i la configuració de la xarxa de serveis.

Recentment, l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i el Govern Basc han aconseguit un acord entorn del “cànon de capitalitat”. El Govern Basc aportarà entre 2013 i 2016 20 milions d'euros a l'Ajuntament perquè aquest pugui invertir en projectes i serveis urbanístics bàsics de la capital. L'administració municipal portava 30 anys reclamant el cànon.

Es pot dir que la capitalitat també ha influït en el turisme. Encara que el propi estatus pot resultar atractiu per al turisme, en l'última dècada s'ha produït un augment del turisme vinculat a congressos i jornades. L'any 2002, Vitòria-Gasteiz va rebre 50.000 visitants d'aquest tipus, i en l'actualitat supera els 100.000.

La política impulsada per l'Ajuntament en els últims anys ha aprofundit en aquesta filosofia. En 2012 va ser triada Capital Verda Europea i en 2014 Capital Nacional de la Gastronomia d'Espanya. Al marge dels avanços que encara es poden fer en ecologia urbana, aquestes denominacions s'entenen com a reconeixement cap a l'exterior. En altres paraules, són un reclam per a possibles visitants.

En aquest 2014, en el qual la Comunitat Autònoma Basca necessita 35 anys, encara no s'han realitzat estudis concloents sobre l'impacte socioeconòmic de la conversió de Vitòria-Gasteiz en seu del Govern i del Parlament. No obstant això, és evident que ha tingut conseqüències i en les dades s'aprecien indicis d'això. Per exemple, l'administració pública és un sector econòmic més fort a Vitòria-Gasteiz que en Donostia-Sant Sebastià o Bilbao. En 2011, en la capital alabesa treballava el 7,5% del total de la plantilla del sector públic. A Bilbao i Donostia-Sant Sebastià, el 5,95% i el 6,01%, respectivament.