En els Blogs organitzats per Azkue Fundazioa i Argia! el tema ha estat molt present en la trobada de bloguers bascos. Després del boom que va tenir fa uns anys, el fenomen dels blogs s'ha anat normalitzant i estabilitzant i avui dia existeix una gran diversitat en la blocosfera en basca. Malgrat l'oferta que es va oferir, van mostrar la seva preocupació pel consum, i van parlar sobre la necessitat de continuar alimentant internet en basca.

A l'inici de la jornada, el bloguer saragossà Lucas Aisa va realitzar una comparació gastronòmica: Twitter, és com shushia, es pot menjar en un mos, però a vegades és difícil, perquè concentrar l'arròs en tan poc espai no és fàcil. El blog és com una costella: Entre amics, menjar tranquil·lament, en la tertúlia, en la discussió i havent dinat, beure uns pacífics.

Malgrat la costella i el shushi, la quantitat de contingut que hi ha en Internet és cada vegada major. Els blogs, professionals o personals, individuals o col·lectius, han crescut molt en els últims anys, en el món, i també a Euskal Herria. La trobada va comptar amb una taula rodona sobre la realitat dels blogs en basc. A Bilbao van estar el periodista Haritz Rodríguez, la professora Maite Goñi, el muntanyenc Juanra Madariaga i la periodista Marijo Deogracias. Els quatre són els bloguers que, responent a les preguntes del periodista d'Argia Gorka Bereziartua, es van fer una foto de la situació actual.

Sense difusió, en va

Maite Goñi ho veu molt clar: “Avui dia només amb el blog no faríem res si no compartíssim els continguts”. Twitter facilita el camí per a això. Maite Goñi compta amb diversos blogs i entre ells el de Gaur Hitza. Cada dia, prenent una paraula, dona explicacions sobre el tema. Marijo Deogracias segueix el blog: “Però sense entrar directament en ell, la seva corda comença en Twitter en el meu cas. Ningú llegirà als blogs si no arriba per Twitter”.

En l'àmbit laboral, i especialment en el periodisme, els blogs han fet una gran aportació. Haritz Rodríguez ho veu clar: “L'altre dia vaig veure un article sobre un tema, un tema que en el seu moment vaig escriure jo en paper, que va passar sense més. Ara veig que s'ha mogut un munt gràcies a internet. En el paper abans no hi havia opció per a saber, però ara ja ho saps, em llegeixen!”. Gorka Bereziartua també ha sentit aquesta espectacularitat en l'Argia: “El públic s'ha expandit enormement i hem notat que l'impacte social ha crescut molt”.

Oferta i consum en basc

Hi ha molts blogs en basc de molts temes, i va haver-hi ocasió de conèixer alguns d'ells en els blogs. en la trobada. Oier Peñagarikano i Amaia Nicholson van ser els encarregats de donar a conèixer el servei dirigit al moviment juvenil d'Euskal Herria. Peñagarikano té un blog sobre la reutilització del temps i els objectes Topatu.info, Itsumustuan; Nicholson escriu sobre la terra i l'autosuficiència en el blog Hazitegia. Dins del projecte Topatu hi ha altres divuit blogs. Després d'ells, Iñigo Errasti va parlar sobre el blog col·lectiu de la mà 31. En ella, diversos membres d'EIZIE escriuen diàriament textos sobre el basc. Per a acabar, Imanol Epelde va presentar el blog Etxepare Rap, un treball en rap en el qual també ha col·laborat activament. Ha adaptat fragments de la història de la literatura basca a aquesta música i els ha reunit en un blog.

Maite Goñi, per part seva, va destacar que la blocosfera en basca és petita però activa. “Des del principi els bascos que van començar en aquest món van tenir clar que calia apostar pels continguts; no hi havia opció B”. Va posar l'accent principalment en la iniciativa Librezale i en el treball que ha realitzat en la traducció de
continguts. Aritz Rodríguez mira amb preocupació la situació: “Veig un desequilibri entre l'oferta i el consum que hi ha en internet; hi ha molts creadors, però consumir-los, no es fa tant en basc”. Van subratllar que l'oferta d'altres llengües és molt àmplia i que la competència no és fàcil. En aquest sentit, Maite Goñi ha trobat a faltar estudis sobre el que els consumidors volen que els acompanyi en aquesta aventura. Juanra Madariaga veu amb optimisme la situació: “El basc no ha quedat atrofiat. Ha sabut respondre a la inundació i a més a molt bon nivell”.

En la taula rodona, van concloure que el millor consumidor és el nou creador. La professora Maite Goñi ho ha vist clar en la ikastola Jakintza. L'experiència té un blog ple de continguts per part dels alumnes: “Si en el món de l'educació es posa als joves creant continguts, es podrà seguir el camí més fàcilment. S'acostumaran a aquesta dinàmica i cultura”.