Acusat de pertinença o col·laboració amb ETA, el fiscal va sol·licitar penes de 12, 10 i 8 anys per a 34 persones imputades en l'anomenat cas de les herriko tavernes (sumari 35/2002). La majoria d'ells han estat càrrecs polítics d'HB, Batasuna i EH. Quant a les 110 herriko tavernes imputades, se'ls acusa de finançar a ETA amb la seva activitat i es demana com a sanció el seu decomís.
Els processaments han hagut de realitzar llargs viatges d'anada i tornada la setmana passada i han sofert llargues sessions a la sala de l'Audiència Nacional de Sant Ferran d'Henares a Madrid. També és el pagament de les penes de presó que ha sofert o de les fiances dures que ha hagut de pagar per a evitar-lo.
En les dues sessions de la setmana passada i en les tres d'aquesta setmana viuran els dies decisius. Els dies 6 i 7 de març la fiscalia va realitzar les seves peticions definitives, reduint considerablement les peticions de penes: De les sol·licituds de 12, 10 i 8 anys, han passat 4 anys i 6 mesos, 2 anys i 6 mesos i 2 anys i 2 mesos. Llibertat per a un grup de nou. Altres dues persones van ser posades en llibertat el passat 6 de març en la mateixa sessió oral, després que el fiscal retirés els seus càrrecs.
En les peticions és clar que el fiscal vol veure a la presó a un gran col·lectiu, ja que demana una pena de dos anys i diversos mesos de presó. Amb la pena inferior a dos anys no caldrà l'ingrés a la presó, tret que el penat tingui una altra pena en vigor.
Des del punt de vista de les acusacions, el judici ha estat molt feble, com els que han estat jutjats abans sota el paraigua “tot és ETA”. El cas Egunkaria i el d'Udalbiltza va quedar molt clar i els acusats van ser absolts. No va succeir el mateix, per exemple, 18/98 o Jarrai-Haika-Segirenea, i desenes de persones van ser enviades a presó per pertànyer, per exemple , al Consell d'Administració d'egin. Els judicis es van realitzar en els temps en què ETA actuava i sembla que “tot és ETA” es devorava més fàcilment, encara que no existís prova de l'existència d'un fet que determini el delicte penal.
Ara també s'ha vist clarament en la vista oral el que es veia en el sumari: s'acusa els acusats de pertinença a ETA, però els fiscals i acusacions no són capaces de mostrar quin fet concret es duu a terme –o aquesta col·laboració–. Aquestes presumptes proves es basen en dos arguments: un, els documents confiscats a ETA o a altres institucions polítiques en els últims 30 anys; i dos, els comentaris policials o dels guàrdies civils sobre aquests, sempre de manera feble i totalment parcial, com han posat de manifest en nombroses ocasions les preguntes dels advocats: “Els informes que ens va encarregar Baltasar Garzón i el nostre treball estava basat en hipòtesi”, va dir el cap d'informació de la policia en resposta a les preguntes de l'advocat. Juristes de la talla de Joserramon Bengoetxea, Nazario Oleaga, Iñaki Lasagabaster o Txema Montero, entre altres, han denunciat en diverses ocasions aquest tipus de conductes.
Aquest periodista va ser present en les sessions orals dels dies 6 i 7 de març, quan tots dos fiscals van realitzar les seves últimes peticions i declaracions, i no va escoltar més que un fet per a donar suport a l'acusació de pertinença a ETA: va cometre o va col·laborar en aquest atemptat, va col·laborar en ell, va guardar això, va escriure l'altre a ETA... absolutament res. No obstant això, és membre de la Mesa Nacional d'HB, membre del CAS, va participar en el congrés d'HASI... Per tant, els acusats són suposadament d'ETA, perquè en alguns papers es diu que HB és el front de masses i el front institucional d'ETA. O més greu, l'actuació de la fiscalia va ser més lluny i va tractar de criminalitzar a la pròpia HB. No com és d'HB és d'ETA, sinó com és d'HB, això és suficient per a castigar penalment, perquè HB és un grup criminal en si mateix: Si no hi ha un fet concret per a dir que és d'ETA, diguem que és d'HB i llest, però, per descomptat, per a això és imprescindible dir que la HB és una organització criminal.
El fiscal també ha posat especial èmfasi en el fet que les herriko tavernes són HB, que era el grup local d'HB el que manava en les herriko tavernes. Va insistir en això. L'objectiu? Que aquests bars o societats eren instruments de l'organització criminal i estaven al seu servei. I si el jurat accepta aquesta tesi, la conclusió és greu: l'estat confiscarà totes les restes dels bars de 110 o de molts d'ells.
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]