La Cooperativa Popular té el seu origen en unes jornades sobre economia organitzades per la iniciativa Auzolan. Van concloure que per a poder alliberar-se de la dependència que generen l'Estat i els sistemes capitalistes de mercat, els ciutadans han de satisfer les seves necessitats de manera conjunta en la mesura de les seves possibilitats. Van començar a ajuntar-se a la comarca de Pamplona, i a poc a poc s'està formant una xarxa ciutadana. S'han reunit persones que treballen en diferents àmbits i, en la mesura que sigui possible, satisfan les seves necessitats en auzolan. Segons ha explicat Liher Unanue, cooperativista de la cooperativa, compta amb un gran nombre de projectes i grups basats en la col·laboració. Entre ells, el dels agricultors, el dels electricistes, el dels pintors i el d'un grup que ofereix formació de gènere. En primer lloc, tracten de respondre a les necessitats dels membres del grup. No obstant això, també han de treballar de cara a l'exterior. L'objectiu és ser sobirà en l'àmbit més ampli possible.

Com el seu nom indica, estan estructurades com a cooperatives. No obstant això, subratllen que volen "superar el model tradicional d'empresa cooperativa". Basant-nos en el suport mutu i l'autogestió, les decisions es prenen en assemblees. Encara que el projecte s'ha desenvolupat a la comarca de Pamplona i el grup promotor és d'aquí, les reunions s'han estès a tot el País Basc. En ser assemblees obertes, les utilitzen per a ampliar la xarxa. Altres projectes que comparteixen la filosofia de la Cooperativa Popular tenen l'oportunitat de conèixer i compartir la iniciativa. No obstant això, el “creixement pur” no té interès per a ells.

Els treballs diaris s'han dividit en grups. Unanue ha considerat que, de moment, la gestió econòmica i jurídica és la que més treball requereix. El grup d'acolliment s'encarrega de donar a conèixer el projecte, i tots els dijous estan en l'espai Dormitaleria 54 de la Part Vella de Pamplona per a aclarir qualsevol dubte. L'equip de coordinació, per part seva, organitza assemblees i treballa la interconnexió i la comunicació entre els projectes.

Moneda social

Per a superar la dependència de l'euro, utilitzen el format de moneda social per al seu funcionament intern. Realitzen intercanvis a través del programari CES creat a Sud-àfrica. Es modifica el saldo de l'usuari en la prestació i recepció dels serveis. Segons han destacat, el sistema és adequat per a intercanviar projectes i socis que no tenen una relació directa en la Cooperativa. No obstant això, aposten per la simplicitat en la mesura que sigui possible i, si poden canviar-la de boca a boca, millor.

La moneda ha estat treta al carrer. Per exemple, el passat 15 de febrer van organitzar un mercat ambulant social en el Casc Vell de Pamplona, al costat d'agents de la zona. Els intercanvis es van realitzar a través d'aquest sistema i segons els organitzadors, la iniciativa va tenir un bon acolliment per part dels organitzadors.

L'alternativa a les cooperatives integrals està creixent en els últims anys. Empesos per la crisi, els ciutadans tenen la necessitat de trobar noves vies per a satisfer les seves necessitats. Unanue destaca com a exemple la Cooperativa Integral Catalana de Catalunya, que cada vegada són més freqüents a Europa.