Com valora l'acte dels verificadors?

El 21 de febrer de 2014 ha estat un dia històric. Històric a la nostra mesura, per descomptat, mai oblidarem –tan històric com el 16 de setembre de 1998, el 22 de març de 2006 o el 20 d'octubre de 2011, sense tenir en compte els “dolents”–. I com tots aquests “dies històrics”, va ser molt agredolç per a mi, perquè tot el sofriment que m'ha succeït en aquests dies em ve al capdavant.La Comissió
Internacional de Verificació va triar donar les seves explicacions en un acte solemne que va tenir lloc a l'Hotel Carlton de Barcelona. Això també és digne de tenir-se en compte. Un acte molt breu i seriós, ple d'esperança i curiositat. Havien de donar-nos les últimes notícies sobre la fi d'ETA i, per descomptat, això no era una broma.

Coneguda la identitat d'aquests verificadors i la seva trajectòria, és evident la importància que tenia l'acte del passat 21 de febrer. Sens dubte, aquest tipus d'experts internacionals no l'organitzarien si no hi havia notícies importants. A més, l'actuació d'aquests experts ha donat una especial garantia a les últimes decisions d'ETA. No oblidem que aquests sis verificadors han actuat en nombrosos conflictes greus i llargs: Sri Lanka, Irlanda del Nord, Sud-àfrica, Kosovo, Tanzània, El Salvador, Guatemala, Nepal, Líbia… Per tant, la curiositat i la bullícia que van sorgir entorn d'aquest esdeveniment del divendres estaven plenament justificats.

Però no voldria deixar de costat que després de l'acte “oficial”, la Comissió es va reunir amb diferents agents polítics i socials d'Euskal Herria, donant més explicacions. Aquesta reunió va ser molt significativa a la vista de la necessitat que té aquesta societat de cara al futur.

En general, un acte històric que ens reafirma en la garantia d'un futur pacífic.

És el que esperaves de la informació pública? És més del que s'espera? Menys?

Francament, potser em va semblar que el desarmament era escàs. L'inventari del material segellat per ETA –així es denomina el certificat que es va emetre– no és gran cosa: són poques les armes, els explosius i els dispositius que apareixen en ell. El que no sabem és quin percentatge de l'arsenal que ETA manté és el que apareix en aquesta llista. Però a partir d'aquí es pot fer una reflexió més profunda: A) ETA ha estat requerida per diversos agents socials i polítics, inclòs el Fòrum Social, per a desenvolupar i culminar un procés de desarmament i desarmament. B) aquest procés, segons els experts, ha de ser controlat, ordenat i consensuat. C) aquest procés hagués de dur-se a terme en un temps prudencial i es considerava obligatòria la participació i el suport d'entitats independents.

D'altra banda , cal tenir en compte que per primera vegada en la seva història ETA està a punt de desaparèixer, sense hereus, sense divisió. En aquest context, és imprescindible dur a terme aquest procés de desarmament en aquestes condicions, per a poder garantir la seguretat que necessita la societat. Sembla que el procés de desarmament que ha iniciat ETA va per aquest camí i s'estan complint tots aquests criteris. Aquí hi ha un punt positiu important que cal destacar.

D'altra banda , és molt positiu que la notícia de la Comissió de Verificadors ens certifiqui que ETA es manté ferma en la seva decisió i que ha començat a fer passos per a desmantellar les seves estructures. Per tant, podem dir que és el primer pas cap al final d'ETA. Esperem conèixer aviat als següents.

Finalment, m'agradaria assenyalar un altre punt de vital importància: que ha estat un pas unilateral, tal com van subratllar els Verificadors. És a dir: ETA ha començat a desarmar-se sense condicions, sense cap negociació, a pesar que des del Govern espanyol sol s'estan rebent traves. Segons els verificadors, aquesta dada és molt curiós i, com coneixen, és l'únic cas a nivell internacional.

Quina és la valoració del paper que estan jugant el Govern Basc i el lehendakari?

L'actitud del Govern Basc, amb el Lehendakari al capdavant, ha estat atrevida i lleial a la labor dels Verificadors: atrevida, perquè sabia que anava a sofrir pressions; lleial, perquè ha començat a treballar també en aquest àmbit, coneixent l'esperança d'aquesta societat. També és fidel als Verificadors i al procés de pau i convivència.

El Lehendakari es va reunir dues vegades amb la Comissió a Bilbao. A més, es va reunir dues vegades a Madrid el diumenge, quan van haver d'acudir a declarar a l'Audiència Nacional –com no ha ocorregut en cap lloc del món, segons els verificadors–. D'aquesta manera, s'ha donat als Verificadors i al procés el suport necessari. Amb aquest comportament s'ha dit a la societat basca que existeix un lideratge necessari.

Una vegada coneguda la informació aportada pels verificadors, com serà la posició del Govern espanyol?

Malgrat el que ha intentat, el Govern espanyol no ha pogut negar que es tracta d'un pas positiu. Però aquí ha quedat la seva aportació. A més, la seva posició és obstruccionista i no reconeix que ETA ha fet seva i que aquesta societat vol seguir endavant, a pesar que alguns segueixen amb els seus càlculs interessats en les eleccions.

La societat basca és conscient del pas que es va donar el divendres?

La societat basca en general és molt conscient de tot el que està succeint. És la pròpia societat la que està impulsant tot això des de fa molts anys. Per tant, encara que amb molta paciència, dona la benvinguda als passos i, per descomptat, exigeix fer més passos i, sobretot, més definitius per a poder consolidar la convivència.

Què més li demanaries a ETA i en quin termini?

Jo li demano a ETA el desarmament complet i la destrucció total de les estructures i que desaparegui completament de la meva vida després d'haver reconegut tot el mal que vaig fer en un termini raonable, és a dir, en el més breu termini possible, com han de fer uns altres.