Jackson (Michigan, els EUA), Novembre de 1903. Un matí del començament de l'hivern, com tots els dies, Albert J. Parkhouse va arribar a l'oficina. El fred del temps va fer que l'estenedor es reunís amb l'abric i el barret dels seus companys. No era la primera vegada que li succeïa, ja que no hi havia en les oficines de Timberlake Wire i Novelty Company una clau suficient per a penjar els abrics de tots els empleats. Fins al coll, veient com el seu únic abric d'hivern s'arrugava després de la cadira, Parkhouse va utilitzar el que tenia al seu abast per a trobar la solució: filferro i imaginació. Tal com indica el nom de l'empresa (Timberlake Alanbre i Companyia de Novetats), produïen i comercialitzaven novetats en filferro, sent Parkhouse un dels inventors. Va doblegar un tros de filferro, va formar dos ovals que s'unien en el centre, i en la part superior va afegir un ganxo, retorçant-se els extrems del fil.
L'inventor va anar arrodonint la idea original i diversos companys van començar a utilitzar aquests primers penjadors de filferro. Així, John B. L'empresari Timberlake s'havia apoderat del benefici que li podia reportar la invenció del seu empleat. Per Charles L. L'advocat Patterson va sol·licitar el 25 de gener de 1904 la patent del penja-robes de filferro i la va obtenir ràpidament. La palès núm. 822,981 dels Estats Units va ser propietat de Timberlake i l'inventor era oficialment Charles L. Patterson, l'advocat va posar el seu nom en el buit que corresponia a l'inventor quan es va complir la petició. L'empresa havia fet fortuna amb un cèrcol de filferro, però Parkhouse no va rebre cap premi, ni honorífic, ni material. Mentre treballava per a Timberlake, continuava cobrant el sou de costum.
Aquesta “injustícia” era una pràctica habitual als Estats Units de l'època. Per exemple, coneguts inventors com Thomas Edison, George Eastman o Henry Ford tenien el costum d'apropiar-se de les idees dels “col·laboradors”, repartint fama i beneficis sense cap necessitat.
La llei despietada del mercat premia als venedors, no als creadors. Entre 1900 i 1906 només es van repartir 89 patents de dispositius de penjadors de roba als Estats Units, moltes d'elles similars i tan eficaces com el penjador de Parkhouse. El cas és que Timberlake tenia més de 20 anys d'experiència en el mercat dels dispositius de filferro, ja havia fet un lloc en el mercat i, encara que no es va inventar el penja-robes, va saber vendre'l.