Aquest últim treball de Pello Añorga i Jokin Mitxelena ressona des del principi un conegut compto de Perrault: “En un poble muntanyenc, una nena vivia amb la seva mare, el seu pare i la seva àvia. I com sempre caminava amb unes sabates vermelles, i sempre parlava amb les seves sabates vermelles, tots li cridaven ZAPATAGORRI”. Si algú no ha agafat el conte en aquest inici, només ha de passar a la següent pàgina i aquí: Llegir “I és que també vivia un LLOP TEMIBLE en aquell poble muntanyenc” i de seguida ens vindrà al capdavant Txanogorritxu, vermell, llop, nena… Per descomptat, Añorga i Mitxelena ens ofereixen una nova versió, diferent, un llop de quatre potes que s'ha convertit en dues potes, substituint a la innocent Caputxeta per la viva nena actual.

En la narració és evident el ritme que l'escriptor sol emprar en narrar contes, com juga amb les paraules i on posa la seva força a través de l'ús de majúscules. Al costat d'aquest text, a més, tenim imatges que, mitjançant el bon ús del color, ens porten des d'imatges coloristes, paisatges negres o paratges vermells i terribles del bosc; fins a la dolçor casolana.

Zapatagorri s'endinsa en el bosc i s'entreté i perd com en un conte conegut; després, en el bosc, és capturat per un llop: “El temible llop va estirar les arpes i el va atrapar. Quin animal era un llop terrible! Quin salvatge! Quina dentadura!”, però la nena s'enfronta al llop i després es llança a la fugida.

El conte té un final feliç, igual que en la versió dels germans Grimm, i com en molts contes clàssics ocorre amb un aprenent, explicat abans, de forma gairebé oculta… donant compte dels llops del nostre entorn: “I tots es van quedar sorpresos: estupefactes. Efectivament, llavors es van adonar que aquell terrible llop no era un animal, sinó un HOME. S'havien donat compte en despullar-se. Déu meu! No era un llop, sinó un HOME, un lladre de nens! Bandit de nens! Malfactor!”, i en aquest sentit a la versió inicial de Perrault, a les nenes els indicava que s'anessin amb compte amb els homes, acostant-los més encara.

Aquest sabater és una nova i diferent versió de Caputxeta, que juga amb ella, que li porta… i una obra que juga amb el lector, amb les nostres expectatives; un llibre molt interessant de Pello Añorga i Jokin Mitxelena, que fusiona la tradició amb el món actual.