Aquest últim treball de Pello Añorga i Jokin Mitxelena ressona des del principi un conegut compto de Perrault: “En un poble muntanyenc, una nena vivia amb la seva mare, el seu pare i la seva àvia. I com sempre caminava amb unes sabates vermelles, i sempre parlava amb les seves sabates vermelles, tots li cridaven ZAPATAGORRI”. Si algú no ha agafat el conte en aquest inici, només ha de passar a la següent pàgina i aquí: Llegir “I és que també vivia un LLOP TEMIBLE en aquell poble muntanyenc” i de seguida ens vindrà al capdavant Txanogorritxu, vermell, llop, nena… Per descomptat, Añorga i Mitxelena ens ofereixen una nova versió, diferent, un llop de quatre potes que s'ha convertit en dues potes, substituint a la innocent Caputxeta per la viva nena actual.
En la narració és evident el ritme que l'escriptor sol emprar en narrar contes, com juga amb les paraules i on posa la seva força a través de l'ús de majúscules. Al costat d'aquest text, a més, tenim imatges que, mitjançant el bon ús del color, ens porten des d'imatges coloristes, paisatges negres o paratges vermells i terribles del bosc; fins a la dolçor casolana.
Zapatagorri s'endinsa en el bosc i s'entreté i perd com en un conte conegut; després, en el bosc, és capturat per un llop: “El temible llop va estirar les arpes i el va atrapar. Quin animal era un llop terrible! Quin salvatge! Quina dentadura!”, però la nena s'enfronta al llop i després es llança a la fugida.
El conte té un final feliç, igual que en la versió dels germans Grimm, i com en molts contes clàssics ocorre amb un aprenent, explicat abans, de forma gairebé oculta… donant compte dels llops del nostre entorn: “I tots es van quedar sorpresos: estupefactes. Efectivament, llavors es van adonar que aquell terrible llop no era un animal, sinó un HOME. S'havien donat compte en despullar-se. Déu meu! No era un llop, sinó un HOME, un lladre de nens! Bandit de nens! Malfactor!”, i en aquest sentit a la versió inicial de Perrault, a les nenes els indicava que s'anessin amb compte amb els homes, acostant-los més encara.
Aquest sabater és una nova i diferent versió de Caputxeta, que juga amb ella, que li porta… i una obra que juga amb el lector, amb les nostres expectatives; un llibre molt interessant de Pello Añorga i Jokin Mitxelena, que fusiona la tradició amb el món actual.
Fa poc, a l'Escola de Lectura de la Txantrea vam llegir la novel·la Ena herri txikia, de Gael Faye, en la versió traduïda al basc per Irati Bereau. El llibre narra la història de Gabriel, un nen nascut a Burundi. El seu pare és francès i la seva mare és una tutsis exiliada... [+]
La dura sentència contra el Procés, que es va dictar a l'octubre de 2019, va incendiar el Barcelona. En aquest context, en l'Estat espanyol es va llegir en la premsa de la dreta la següent frase: “Pel bé d'Espanya, cada 50 anys caldria bombardejar Barcelona”. Es tracta d'una... [+]