El professor de la UPV/EHU Pello Jauregi Etxaniz ha analitzat els 20 anys d'evolució del comportament lingüístic dels joves en el municipi de Lasarte-Oria. 20 anys d'evolució en el llibre. Ha recollit dades de tres treballs de recerca. En 1992 es va realitzar la primera recerca a Lasarte-Oria de la mà del sociòleg Joxe Mari Iraola Aranzadi. Deu anys després, en 2002, es va dur a terme la segona recerca, de la qual Pello Jauregi va ser l'encarregat, així com de l'última recerca duta a terme en 2012. En tots els estudis s'ha analitzat l'ús del basc entre els joves d'entre 13 i 24 anys del municipi, utilitzant la mateixa metodologia. En el llibre, a més de comentar com han canviat les coses en els últims vint anys, s'explica com i per què han succeït els esdeveniments.

Segons dades generals de l'estudi, el procés d'euskaldunización de Lasarte-Oria ha avançat notablement en els últims deu anys, i més encara en el període de vint anys. Els principals indicadors lingüístics han canviat: la capacitat de parlar en basca, l'ús del basc i l'actitud cap al basc. En 1992, a Lasarte-Oria el 43% dels joves eren capaços de parlar basc bastant bé o molt bé. L'any 2012, el 86% dels enquestats aprova el Reglament. Amb els amics euskaldunes, el 23% dels joves parlava sempre o més en basc que en castellà en 1992, enfront del 52% que ho feia en 2012. Actualment, el 94,4% dels joves de Lasarte-Oria entenen el basc molt bé o bastant bé, mentre que en el temps retrocedeix el 60%.

Context favorable

Preguntem a Jauregi quins factors poden estar darrere d'aquesta evolució. “A més d'analitzar les conductes dels joves, cal tenir en compte com han canviat els seus contextos de socialització: la família, l'escola, la societat i l'oci. En aquestes quatre zones hi ha hagut un salt significatiu en favor del basc. En el cas dels pares i mares dels joves estudiats en l'últim estudi, es produeix un canvi significatiu; en l'evolució dels vint anys, per primera vegada, predominen els pares i mares nascuts a Guipúscoa. Per tant, han rebut referències culturals i lingüístiques d'aquí. És un dels factors més importants per a entendre que els joves han avançat en l'ús i el coneixement del basc. L'ús del basc ha augmentat considerablement en les llars, en les relacions entre pares i fills. Aquesta generació de mares i pares ha donat un gran impuls a la transmissió familiar del basc”, ens ha dit Jauregi. En l'actualitat, Guipúscoa compta amb un 67,9% de naixements i un 75,3% de naixements.

Quant a l'escola, el model D està generalitzat a Lasarte-Oria; en els últims vint anys l'augment de l'ensenyament en basc no ha cessat. Segons l'estudi, la majoria dels joves estudiats, vuit de cada deu, han cursat els seus estudis d'Educació Primària en basca. Fa vint anys era just el contrari; vuit de cada deu joves van estudiar en el model A. El model D s'ha estabilitzat i l'ús informal del basc és del 30%. És clar, per tant, que la situació ha bolcat.

De cara a la penya, Jauregi ens ha explicat que actualment la majoria de les quadrilles del poble estan formades per euskaldunes o euskaldunes; set de cada deu joves té tots els amics euskaldunes. En 1992, el 16,4% dels joves tenia tots els membres de la quadrilla bascos, enfront del 69,1% actual. Les dades també apunten a un augment de la presència del basc en el temps lliure i en les activitats extraescolars, encara que la presència del basc continua sent baixa. Pello Jauregi: “En aquest context, s'entén que hi ha hagut condicions favorables perquè els joves progressin en la seva capacitat i en el seu ús”.

La casa com a columna

Una vegada treta una foto general de la situació lingüística de Lasarte-Oria, Pello Jauregi ens ha explicat les claus sobre els comportaments lingüístics dels joves. En primer lloc, ens ha posat l'accent en la importància que té la família per a augmentar l'ús informal del basc entre els joves: “La família juga un paper crucial en la promoció de la tendència natural de l'ús; la família influeix directament en l'ús de la llengua que els joves ensenyaran al carrer. A pesar que fins ara s'ha treballat molt en aquest àmbit, a partir d'ara caldrà posar més força”. A més, ha afegit que el repte també està en mans dels joves, ja que les famílies de demà estaran formades per joves actuals. Per exemple, en els temps en els quals es formen les parelles es fixa la relació lingüística, que serà el llenguatge natural de la família posterior.

Família i escola complementària

Com s'ha dit anteriorment, a Lasarte-Oria predomina el model D. Segons les dades de la recerca, en els casos en els quals hi ha una família euskaldun darrere, nou de cada deu parlen molt ben basc i sis de cada deu tenen tendència a parlar en basca. D'altra banda, sent una família no vascófona i estudiant en el model D, tres de cada deu aconsegueixin parlar bé en basc i dos de cada deu ho utilitzen. “L'escola ha donat el que ha de donar, ja no pot fer més. L'escola dona el millor de si mateixa si hi ha una família euskaldun darrere. L'escola és un pilar fonamental per a la creació d'euskaldunes i per a fomentar l'ús del basc, però el que realment cal activar ara és la família. D'aquí vindrà l'augment de l'ús del basc en els espais informals”. En aquest sentit, Jauregi ha explicat que s'han detectat diferents tendències lingüístiques entre les i els joves que parlen bé i bastant bé el basc. Els joves que aconsegueixen una total comoditat per a parlar en basca, els que donen el procés d'euskaldunización fins al final, opten pel camí del basc. La resta, per contra, la via del castellà. “A pesar que hi ha un marge de competència molt petit, els joves trien camins diferents. Les persones que són capaces de parlar bastant bé en basca necessiten una altra cosa per a completar el procés, que pot venir de l'entorn natural; la família, la companyia… Si el procés no es duu a terme del tot, correm el risc de retrocedir. De cara als pròxims anys, això cal tenir-ho en compte”.

Possibilitats d'ampliar el procés d'euskaldunización

Després de vint anys, s'han obtingut les millors dades sociolingüístiques sobre el comportament lingüístic dels joves de Lasarte-Oria. En l'estudi es conclou que nou de cada deu joves entenen molt bé o bastant bé el basc. Segons Pello Jauregi, en entendre que els joves de la localitat ja han adquirit la competència per al basc, cal treballar per a impulsar el seu ús: “Si tothom volgués parlar en basc amb els joves del poble, no tindria cap problema. La comprensió ha desbloquejat el camí de la comunicació en basca; no hi ha, almenys, barreres tècniques. Aquestes condicions les tenim per primera vegada a Lasarte-Oria. S'ha aconseguit universalitzar el nombre de bilingües passius. El que cal activar és les ganes de parlar en basca”.

En aquest sentit, Pello Jauregi fa una reflexió sobre la necessitat de relacions asimètriques. Les relacions lingüístiques asimètriques es donen quan un membre utilitza una llengua (el basc, per exemple) i l'altre respon amb una llengua (el castellà); la comunicació entre tots dos no s'interromp perquè s'entenen. Aquí està el cas de Catalunya. Segons el parer de Jauregi, a Lasarte-Oria, en l'actualitat, existeixen condicions objectives en l'àmbit juvenil per a una estratègia àmplia i sistemàtica de relacions asimètriques. En la seva opinió, primer caldria fer un treball pedagògic, modificant el discurs actual. En el cas que aquest comportament sigui acceptat entre els joves, el projecte exigiria una organització social, una dimensió col·lectiva, que es podria dur a terme a través d'un moviment social. És un nou plantejament.

D'aquí a deu anys es durà a terme la mateixa recerca a Lasarte-Oria. Serà interessant analitzar la fotografia que representaran les noves dades.