Europa, Amèrica del Nord i el Japó encapçalaven aquest procés. No obstant això, avui dia, si es vol arribar a París amb un vehicle elèctric, seria una aventura arriscada. No direm que sigui impossible, però sí que hauríem de tenir en compte algunes característiques que condicionarien el viatge. D'una banda, el vehicle elèctric estàndard té una autonomia d'uns 200 km. D'altra banda, que els punts de càrrega de la bateria del cotxe no són tan visibles com les gasolineres i no es troben tan sovint. A més, en arribar a una d'aquestes zones, pot estar ocupat durant diverses hores o danyat per falta de manteniment. L'Odissea podria ser, doncs, la intenció de París.
Algun d'ells podria dir que el vehicle elèctric està pensat per als nuclis urbans, de manera que pot mostrar rendibilitat a curt termini. Però, si és així, on estan els punts de recàrrega públics per a càrrega ràpida? O els que vivim en cases de pisos i deixem el cotxe al carrer, on col·locaríem punts de recàrrega particulars?
I en el millor dels casos, si decidíssim adquirir un vehicle elèctric, el següent obstacle seria el preu, ja que el vehicle elèctric costa gairebé el doble.
Pel que respecta al vehicle elèctric, la Comissió Europea va sol·licitar a cada Estat membre que, a la fi de l'any que acaba de finalitzar, definís les seves previsions per a l'any 2020. A l'espera de les dades, la Comissió va reflectir els seus somnis en el següent gràfic. És a dir, que les seves conviccions li han sortit mig podrides.
A Amèrica del Nord la situació és molt semblant. Al Canadà hi ha prop de 4.000 vehicles elèctrics en l'actualitat, però en 2020 s'esperaria arribar als 600.000, mentre que en l'estat de Califòrnia ja hi ha 33.000 vehicles elèctrics i a la fi d'aquesta dècada s'esperarien 1.500.000.
El nombre de xifres, als països citats, així com a Noruega i Suècia, hi ha una altra dada interessant que expliquen els números freds: Més de l'1% dels vehicles que es van vendre en 2013 han estat elèctrics i, en alguns casos, han arribat al 3%.
Al Japó, les empreses Nissan, Toyota, HONDA i Mitsubishi, en col·laboració amb el Govern, pretenen posar a curt termini 4.000 punts de càrrega ràpids i 8.000 punts de càrrega lents. A més, s'han compromès al fet que entre el 15 i el 20% dels vehicles matriculats a la fi de la dècada siguin elèctrics.
Malgrat les baixes xifres, són significatives, sobretot per provenir dels països més avançats del món. Crec que la tendència que s'està donant en aquests estats en matèria de vehicles elèctrics pot ser significativa per a la resta, ja que pot generar un cert impuls en els pròxims anys. De fet, el vehicle elèctric pot estar adormit, però la seva influència s'ha deixat notar en la tecnologia del vehicle convencional.
Així, els vehicles actuals consumeixen un 15% menys que fa una dècada i, d'altra banda, els denominats híbrids són cada vegada més nombrosos. Tots els indicis apunten al fet que aquests cotxes híbrids poden ser els que facilitin el pas del convencional a l'elèctric.
Els vehicles híbrids tenen dos motors, el tèrmic o el de combustible fòssil i l'elèctric. Normalment, el motor tèrmic afecta al motor elèctric, la qual cosa mou les rodes; encara que la font d'energia d'aquesta mena de vehicles és fòssil, el motor tèrmic necessita menys per a actuar, per la qual cosa el consum també és menor.
D'altra banda, la recerca tecnològica segueix el seu curs i, en estar sempre en mans dels productors d'automòbils tradicionals, mantenen els avanços i els manegen d'acord amb els seus interessos. No obstant això, som conscients que els avanços s'estan produint en moltes àrees, i per citar una, destacaríem la dels motors d'hidrogen, ja que d'una banda, aquesta tecnologia suposaria un canvi dràstic en l'autonomia dels automòbils i, per un altre, l'energia primària seria aigua, universal i barata. Finalment, perquè també des del punt de vista ecològic, la resta del procés serà aigua. És cert que treure hidrogen pur de l'aigua no és una broma, però, com s'ha dit, encara que se'l porti d'amagat, la tecnologia avança. En aquest sentit, ha dit que en 2015 Toyota llançarà el model FCV als Estats Units i que, segons han promès, tindrà una autonomia de 500 km.
Els assajos més importants que coneixem són els de Ciutat o Epsilon. Aquests noms s'han unit a un projecte amb derrota i tints polítics d'interès, per la qual cosa en aquests moments el tema està totalment abandonat en el nostre entorn; la corrupció dels vehicles elèctrics d'anys anteriors ha trencat gairebé per complet el camí. No obstant això, tal com s'ha llegit en la pàgina web de l'Ens Basc de l'Energia (EVE), l'administració aspira al fet que per a 2020 el 10% dels vehicles que circulin a Euskadi siguin elèctrics.
La majoria dels trens i metres de tot el món són elèctrics, per la qual cosa l'electricitat serveix per a moure les rodes de qualsevol vehicle. Les energies fòssils són limitades i des de la seva combustió augmentarem l'efecte d'hivernacle. Basant-nos en les dues idees anteriors, no tenim més que unes dècades per a revolucionar completament els nostres mitjans de transport, però per a això haurem d'establir estratègies econòmiques a mitjà termini si volem liderar aquesta revolució. I a Euskal Herria no podem perdre el temps.
Ibilgailu elektrikoak eta hibridoak ibilgailu termikoak baino garestiagoak dira, batzuetan bikoitza izan liteke prezioa. Baina ibilgailuaren iraupen osoa gogoan hartuta, hau da, ibilgailua gure eskuetan dagoen bitartean dituen mantenu-kostuak eta gurpil aldaketa kostuak kontuan hartzen baditugu, zein da benetan salneurrian dagoen aldea?
Ondoren datozen bi taulaotan galdera argitzen saiatuko gara.
Gerta daitezkeen matxurak kontutan hartu gabe, argi ikusten da ibilgailu elektrikoak direla mantenu-kostu txikienekoak, bai motorrari dagokionean, baita gurpilei dagokienean ere. Kosturik handiena, aldiz, hibridoek dute.
Ibilgailu elektrikoek pieza mekaniko gutxiago dituzte mantentzeko, eta gainera, ohiko ibilgailuak baino arinagoak direnez, gurpilek iraupen luzeagoa izaten dute. Aldiz, ibilgailu hibridoek bi motor mota dituzte, eta elementu gehiago mantenurako. Ohiko ibilgailuak baino astunagoak ere badira eta gurpilak lehenago higatzen dira.
Dena den, nahiz eta ibilgailu elektrikoen mantenu-kostuak edozein ibilgailu termikorenak baino askoz ere txikiagoak izan, ibilgailu elektrikoen kostu totala (erosketa+mantenua) ibilgailu termikoena baino askoz ere handiagoa da.
Arestian aipatu kostuei erregaiarena erantsiz gero, ia ziur ibilgailu elektrikoa merkeagoa aterako zaigula termikoa baino. Hala ere, beharrezkoa izango da batetik elektrizitaterako karga-gune sarea hedatzea, eta bestetik ibilgailuen autonomia areagotzea, jauzia eman ahal izateko.
Ibilgailu elektrikoak emititzen duen karbono dioxidoa hutsaren pareko dela jakin badakigu, baina energia elektrikoa nonbaitetik atera behar da. Egunen batean, gure automobil parke osoa elektrikoa balitz, eta horiek higitzeko baliatutako energia elektrikoa gaurko moduan sortuko balitz, are eta karbono dioxido gehiago emitituko genuke. Beraz, ibilgailu elektrikoak ugaltzearekin batera, paraleloki, energia elektrikoa sortzeko bide alternatiboak sendotu beharko dira.
Ibilgailu elektrikoak ez dira zaratatsuak, kutsadura akustikorik ez dakarte. Berri ona da, itxura batean behintzat, baina gai honek badu arazo bat. Hirietan batez ere, zarata-maila bat ez da txarra, instintiboki auto bat hurbiltzen ari zaigula jakiteko; gero eta gizarte zaharragoa izango garenez, entzumen arazoak ere gero eta zabalduagoak izango dira, eta horren ondorioz soinu seinale gehiago jarri beharko dira hirietan istripuak ekiditeko.
Ibilgailu elektrikoaren bihotza bateria da, baina egun bihotz hori ahul samarra da, hau da, autonomia mugatua du, ez du birkargartze kopuru handirik onartzen, eta gainera garestia da. Baterien ikerketa pil-pilean dago eta egunez egun iraupen eta autonomia luzeagoko bateriak asmatzen dira, baina zenbat eta bateria hobea lortu, orduan eta garestiagoa izango da, eta ez dugu ahaztu behar jada bateriak oso garestiak direla, ibilgailuetako zatirik garestiena proportzioan.
Halaber, ezin ahaztu baterien hobekuntza konplexutasunari lotuta dagoela, eta konplexutasuna material sofistikatuei, aldi berean; hau horrela izanik, baterien birziklapena gero eta arazo larriagoa izango da.
Alderdi ilunok ez dute ezkortasuna islatu nahi, gauzak hasieratik ongi egin behar direla adierazi baizik.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]
Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]
El passat 3 de setembre es va publicar en el Butlletí Oficial de Navarra l'anunci pel qual el Govern de Navarra fa pública l'actualització del Pla Energètic de Navarra. Això hauria de ser un pas important per al futur de la nostra comunitat, tenint en compte la importància... [+]