Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ve Adegi Herren

UNA VEGADA explicava a un periodista que en Argia havíem retallat un 14% dels salaris en 2012. O repartir la pèrdua o reduir el nombre de treballadors, que no hi havia res més. “autoexplotació”, em va allargar. "Supervivència", vaig replicar. En sentir la proposta d'Adegi, em vaig recordar d'aquella xerrada.

Nosaltres tenim molt en compte aquests valors que ens ha transmès Adegi: participació del treballador, confiança, comunicació, transparència, acord... Són claus per a qualsevol empresa que vulgui ser reeixida o competitiva, imprescindible per a aconseguir objectius, per a la satisfacció de la persona... I estan vigents en moltes empreses, en la qual el capital és el principal o en la cooperativa. A vegades bé, a vegades regular i a vegades malament. En els últims quinze anys s'han repetit més de mil cursos i jornades en l'àmbit empresarial i de la gestió.

Per això és bastant sorprenent que Adegi faci ara públic aquest tema com a notícia, i potser hi ha novetats, però no almenys en les explicacions que donen en els vídeos que publiquen en el seu web. El president d'Adegi, Pello Guibelalde, en el seu discurs de presentació va exposar un concepte clau en tot això: “Estem disposats a parlar també dels resultats”. En aquesta cultura tan estesa, el management succeeix amb freqüència, es parla de tots els valors esmentats, de la distribució dels preus i beneficis, ja que el cap sol pensar que aquest repartiment va en el salari, sigui com sigui el seu benefici. Molts pensaran per què Adegi no va fer una proposta d'aquest tipus, per exemple, en 2003, quan els valors als quals es refereix estaven volant en el món de la gestió.

Al final de la seva intervenció, Guibelalde va llançar una altra de les claus principals: “L'objectiu final és que les nostres empreses i empresaris han de continuar sent el motor i la base de qualsevol activitat de generació d'ocupació, benestar i riquesa social”. L'empresari fa referència clara als treballadors, si n'hi ha, en la paraula empresa. I aquí està una de les claus de l'última reforma laboral i de les retallades de drets dels treballadors, que atorga a l'empresari la capacitat de decisió enfront de la falta d'acord.

Per això, aquest discurs d'Adegi ara ve coix perquè les reformes laborals han portat el poder al seu costat i, en definitiva, perquè deixa la decisió final en mans de l'empresari. No és d'ahir al matí el conflicte de les relacions laborals, que al llarg de la història s'ha dirigit amb poder i força, i continua sent així per a la majoria de les persones del món. Si es va guanyar un grau de democratització de les relacions laborals, va anar principalment per la pressió dels treballadors i treballadores organitzades pels sindicats. Després –animant el fantasma del comunisme–, treballadors, empresaris i estats van entendre que l'acord era més fructífer que la imposició per a tots. Aquesta és la història de les relacions laborals a Europa en els últims 60 anys. L'essència de l'Estat del Benestar que any rere any s'està enfonsant. I s'enfonsa, fonamentalment, perquè les principals forces del capitalisme creuen que la clau de la riquesa està en l'empresari; que les reivindicacions dels treballadors són contràries a la competitivitat i, per tant, retallant els seus drets, que anomenen flexiseguretat, milloraran la competitivitat i augmentaran el creixement econòmic i la riquesa.

La història no es repeteix, però els seus ensenyaments són claus per a avançar més que cap enrere. I s'ha retrocedit amb el model de relacions laborals que s'ha desenvolupat a Espanya. De tot es necessitarà per a sortir de la crisi, un dels primers és fer callar als qui diuen que cada any començarem a sortir de la crisi, especialment a les autoritats. I també posar en marxa aquests valors als quals es refereix Adegi, perquè si es fa de debò millorarà molt la situació. Koldo Saratxaga i el seu model NER (Nou Estil de Relacions) mostren clarament la seva eficàcia, sobretot quan es comparteix el poder, la gestió i els beneficis, i –una altra pista– això és el que més ocorre en l'economia social. Serà necessari un nou pacte social entre els treballadors, els empresaris i els governs. Els sindicats també hauran d'adaptar-se en diverses ocasions, perquè ser competitiu és imprescindible per a sobreviure. Caldrà encertar en tot i en més ocasions. Però mentre això ocorri, negar als treballadors el dret a organitzar-se i lluitar de la manera que ells estimin oportú no és ni legítim ni real.


Últimes
2025-02-24 | Behe Banda
barra warroak
Arma, tiro, pun

Lau mila karaktere ditut kontatu behar dudana kontatzeko. Esan behar ditut gauzak argi, zehatz, soil, eta ahalko banu polit, elegante, egoki. Baga, biga, higa. Milimetrikoki neurtu beharra dut, erregelaz markatu agitazioa non amaitzen den eta propaganda non hasi. Literarioki,... [+]


Mezu argia helarazi diete: Errenteria-Oreretan ez duela faxismoak lekurik

LGTBIQ+ banderaren itzalpean eta mezu eta doinu antifaxistez inguratuta jarri du karpa Voxek.


2025-02-24 | Sustatu
Euskorpus proiektuak hautsak harrotu ditu

Euskorpora elkartearen eta Euskorpus proiektuaren abiatzeak hautsak harrotu ditu. Pello Otxandiano EH Bilduko Eusko Legebiltzarreko oposizio buruak Euskorpusena akatsa dela uste du, "ezjakintasuna edo estrategia klientelarra". EH Bilduk galdera sorta egin du... [+]


Diario de Noticias de Álava egunkariko langileen salaketa
“Adimen artifiziala horrela erabiltzea kazetaritzari eta irakurleari iruzur egitea da”

Diario de Noticias de Álava (DNA) egunkariko langileak sinadura greban daude, eta aspaldi ari dira beren lan baldintza “miserableak” eta horiek kazetaritzaren kalitatean duen eragina salatzen. 2013tik soldatak izoztuta dituzte, eta ordutik erosahalmenaren %30... [+]


Frantziako Estatu Kontseiluak Palestinak irabaziko du Kolektiboaren desegitea onartu du

Okzitaniako Tolosako elkartea da aipatu kolektiboa eta Frantziako Gobernuak dekretuz desegin zuen 2022an. Orain Estatu Kontseilua gobernuaren erabakia egokia dela berretsi du.


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


Ágredok dioenez, zortzi bat ordu eman zituen ziegako zoruan etzanda Ertzaintzak ospitalera eraman aurretik

Karen Daniela Ágredok dioenez, atxilotu zutenean berak ez zuen ertzainik zauritu, haiek lurrera bota zuten eta konortea galdu zuen. Ondoren, Ertzaintzaren komisariaren zoruan iratzartu zen eta handik ospitalera eraman zuten.


Hiuzz + Bloñ + Adur
Lete ravero bat Iruñean

Hiuzz + Bloñ + Adur
Noiz: otsailaren 15ean.
Non: Iruñeko Aitzina tabernan (Egun Motelak kolektiboa).

--------------------------------------------

Larunbat goiza Iruñean. Neguko eguzkitan lanera doazen gizon –eta ez gizon– bakarti batzuk... [+]


Un assoliment: En el Museu de Navarra es pot visitar la Mà d'Irulegi en basca
Les queixes han estat rebudes per l'Observatori de Drets Lingüístics: visites guiades en castellà i serveis d'accés. És curiós: anar a veure l'objecte de bronze que es creu que conté les paraules del llenguatge dels vascons... i les explicacions en castellà. Les queixes han... [+]

Eguneraketa berriak daude