Milions de telèfons mòbils, teclats, tauletes, joguines, càmeres digitals i altres dispositius electrònics comprats aquest nadal protagonitzaran l'onada d'escombraries electròniques que viatjarà a països empobrits en els pròxims anys. L'ONU, per part seva, ha alertat d'aquesta situació a l'Iraq. Les escombraries electròniques s'incrementarà un 33% en els pròxims quatre anys, amb el mateix pes que les vuit piràmides d'Egipte.

El 14 de desembre, John Vidal va donar a conèixer la informació publicada pel projecte Solving the E-Waste Expert (StEP) de l'ONU en el periòdic anglès The Observer. L'informe també ha estat objecte de ressò en altres mitjans de comunicació. No obstant això, els periodistes que s'han pres el treball de divulgar aquestes inquietants notícies als seus lectors no haurien de pensar que una revelació de la veritat vagi a canviar en res la seva tendència. La inèrcia del consumisme és massa fort.

En les pàgines d'Argia es van escriure les mateixes paraules que al febrer de 2009 en la crònica “Cada vegada més e-zabor genera e-zabor”, explicant com Silicon Valley Toxics Coalition (SVTC) mantenia una alerta sobre les escombraries que més creix en el planeta amb l'informe Global e-Waste Crisi. Cinc anys després el món està pitjor.

En els càlculs de l'ONU, en 2013 s'han acumulat en el planeta 50 milions de tones d'escombraries electròniques, set quilos per persona. Naturalment, no tots els mundans van néixer de la mateixa manera. Cada ciutadà estatunidenc va llançar de mitjana gairebé 30 quilos d'escombraries electròniques, mentre que cada xinès va llançar menys de 5 quilos. Si busquem en el mapa que té StEP en el seu lloc, podem saber que la gent espanyola ha acumulat 18 quilos, enfront dels 21 de França. El número d'euskaldunes, segur, estarà per sobre dels de França.

Els responsables de StEP han indicat que els camions de 40 tones instal·lats en 25.000 quilòmetres omplirien els televisors, telèfons, ordinadors, pantalles, joguines electròniques, etc. que s'acumularan per a 2017.

De totes aquestes andròmines velles, molts d'ells són exportats pels potencials recicladors a països pobres com a “eines usades”, com si fossin ajudes per a la revenda o el desenvolupament. Els rics a Amèrica són principalment Àsia i Amèrica del Sud, els europeus principalment a Àfrica occidental. Quina és la grandària d'aquest tràfic il·legal?

John Vidal ha recollit de fonts de la INTERPOL el càlcul que fan els policies: Un de cada tres contenidors controlats a la sortida d'Europa portava escombraries electròniques il·legals, que ha estat detingut. És una xifra sorprenent escoltada pels policies. Per contra, contrasta el nombre de denúncies imposades en Interpol: Només 40 companyies. Els policies argumenten que les lleis no els permeten arribar més lluny.

El famós MIT de Massachussetts calcula que en 2011 es van recollir als Estats Units 12 milions de telèfons mòbils per a reciclar-los, però es van vendre 120 milions. El problema radica en aquesta feble quantitat de reciclatge, però la complexitat dels nous dispositius a menor grandària és encara major.

“Porta-t'ho de la meva vista”

En algun lloc llunyà es desfaran els aparells que s'emportin d'Europa i especialment d'Amèrica o el Japó per a extreure els metalls que contenen i alguns dels seus components. Aquests equips d'alta tecnologia estan fabricats amb substàncies tòxiques. Els plàstics de les carcasses i circuits interns contenen brom perquè es puguin cremar amb major dificultat. En els aliatges dels connectors hi ha beril·li. Els soldats estan fets d'estany. En els tubs de raigs catòdics es poden trobar plom i bari, mercuri en els llums. Amb ells lluiten milers de persones de països pobres, molts nens, gairebé nues.

Es tracta d'evitar aquest tràfic il·legal, entre altres, a Basel Action Network (BAN), que rep aquest nom perquè a Basilea suís es va acordar en 1994 un acord per a regular el trànsit de residus electrònics en el món... que fins ara no havien signat diversos països, entre ells Israel, el Japó i els EUA.

Jim Puckett, un dels líders més coneguts de la BAN, acaba d'escriure “A plau named Away”. Diríem que Away en basc “lluny” o “allà on estigui”: “Deixa't aquesta vella andròmina en algun lloc” o “Porta't lluny d'aquí”. Puckett ha contat el que es pot trobar en aquestes latituds, per exemple, en el barri d'Agbogbloshie, en la capital de Ghana.

Segons ha escrit Puckett, “les màquines que processaven milions de mandats de fa pocs mesos, que amb tocar una tecla feien arribar els missatges a tothom, o que tenien tota la biblioteca en la seva superfície còncava, es converteixen en un esquelet de metall i plàstic als pobles més pobres del món, perquè els destrueixin en martells i flames, vessant fums i perfums mortals”.

En aquestes chatarrerías salvatges, amb tecnologia neolítica, colpegen, trituren les relíquies de l'Edat de la Informació i de la Societat del Coneixement, amb el desig d'atrapar algun metall que pugui vendre's en el mercat negre des dels seus circuits microscòpics, transistors i semiconductors. Això sí, a més dels martells i el foc, s'usen els àcids més combustibles.

Diu Puckett: “La venda de videojocs, PDA, impressores, joguines electròniques, MP3, càmeres digitals, GPS, càmeres de vídeo i lectors de tauletes creix com un llamp. A aquestes sorprenents xifres cal afegir que l'ovsolescencia és més curta que mai. La primera nevera, la televisió o la ràdio ens servien per a dècades; avui dia considerem a qualsevol atuell electrònic caduc en dos o tres anys.

L'hiper i la hiper-obsolescència, units, enriqueixen la indústria de l'electrònica. Potser satisfan el nostre ego, la nostra necessitat de velocitat, el nostre marge de competitivitat; però també creen muntanyes de nova espècie d'escombraries en el món: de e-zabor”.

En 2017, es calcula que en Nacions Unides hi haurà uns 10.000 milions de telèfons mòbils en funcionament a tot el món. En aquests cinc anys, les escombraries electròniques s'incrementarà un 33% en el primer trimestre. Què fer si les autoritats no poden garantir que els nous instruments que comercialitzen diàriament les multinacionals siguin susceptibles de reutilització, reparació i reciclatge?

Tres joves d'Usurbil de Guipúscoa participen en Eginklik! Han creat un grup per a arreglar, completar, posar en marxa i regalar els ordinadors usats que adquireixen a les persones que no poden adquirir-los en el propi poble. En Bergara, gent gran ha organitzat KafKonpon per a intentar arreglar els aparells que s'han avariat, però no per a tirar-los. Petits gestos, però amb un gran objectiu.