El conflicte d'Irlanda del Nord va causar 3.665 morts entre 1966 i 2011. Segons dades d'Amnistia Internacional, els grups armats republicans -els catòlics– van causar el 60% dels morts, els grups loialistas -els protestants- el 30% i les forces de seguretat el 10%. Després de més de 16.200 explosions de bombes i prop de 37.000 tirotejos, unes 40.000 persones van resultar ferides, segons les mateixes fonts.

En el comtat de Derry s'han comptabilitzat 353 morts i les restes de les mateixes són nombrosos: murals, ofrenes florals, el museu Bloody Sunday, testimoniatges d'amics... Gairebé la meitat de les morts es van produir a Belfast. Des de la Segona Guerra Mundial, i després de la Guerra dels Balcans, va ser el major nombre de morts causades a Europa per un conflicte polític.

El procés de pau va portar amb si l'Acord de Divendres Sant en 1998. Pau. Entre republicans i loialistas existeixen encara alguns grups armats petits que no estan d'acord amb ell, però en general, es pot destacar que continuen construint la pau i la convivència. I, a més del mirall rugós, el passat és una càrrega en aquest edifici. En els acords de pau es va posar l'accent que els drets humans i les víctimes han de ser un dels pilars del procés, i no es pot dir que no s'hagi posat en marxa. Hi ha hagut molts avanços, però els objectius que s'han marcat en el procés de pau encara no s'han complert i en molts àmbits estan molt lluny de complir-se. Encara queden per resoldre més de la meitat dels casos, per exemple, que s'han saldat sense imputar. I, en conseqüència, com si les dues coses fossin insuportables alhora, la controvèrsia és atroç: veritat o justícia?

Durant l'última dècada s'han posat en marxa nombroses iniciatives. D'acord amb els Acords de Divendres Sant, es van constituir Comissions de Drets Humans al Regne Unit i en la República d'Irlanda. En 2001 el nou policia PSNI va substituir al vell RUC. En 2005 es crea el Grup de Recerques Històriques de la Policia (EOI). Víctimes i Supervivents en 2006. En 2007 es va constituir el Grup Consultiu sobre el Passat (TIC). També s'han produït recerques independents, dutes a terme per jutges internacionals, que han negat qualsevol responsabilitat. S'han gastat centenars de milions d'euros en les recerques que s'han realitzat. Però, 15 anys després, els partits polítics no han pogut tancar les seves mirades al passat, alhora que centraven els seus esforços.

Un dels esforços més importants per a això ha estat el del Grup Consultiu sobre el Passat, que en 2009 va presentar l'Informe Eames Bradley, amb autors com Robin Eames i Denis Bradley, però no es va arribar a un acord. Aquest grup proposava, per exemple, l'aportació de 14.000 euros a les famílies de totes les víctimes, la qual cosa va generar fortes crítiques, especialment per part de l'unionisme, ja que segons ells la proposta igualava als terroristes i a les seves víctimes. El Sinn Feinn tampoc li va veure amb bons ulls, sobretot perquè no obria les portes de la comissió internacional independent que ell reclamava.

Entrevistes Haass

Amb el final de 2013 ha arribat l'última derrota per a un acord sobre el passat. En els últims anys s'han registrat greus incidents pels incidents pels casos de desfilades i banderes. Els incidents de les banderes van saltar al món a principis de 2013 després de la decisió de l'Ajuntament de Belfast que la bandera britànica es col·loqués només en el consistori. Davant el perill de la situació, el Govern autònom d'Irlanda del Nord va encarregar al diplomàtic estatunidenc Richard Haass que dirigís un diàleg entre els partits. Es tractarien tres temes principals: les desfilades, les banderes i el passat, i hi havia un termini de negociació de 2013. El passat 31 de desembre els partits unionistes van tombar el setè esborrany d'acord que va presentar Haasse en el Parlament Europeu. Ara, els partits hauran de seguir sense la mediació d'Haassen i no es veu marge de maniobra en la negociació de l'acord. I aquest nou veto unionista ha despertat la preocupació, sobretot en el dels republicans.

La recerca històrica es trontolla

El Grup de Recerca Històrica ha revisat els casos de 2.682 persones entre 1968 i 1998, i ha conclòs els treballs en un total de 2.209 casos.

La resta de les actuacions, segons ha precisat, esperen finalitzar en 2014. No obstant això, el debat sobre el grup és gran. En general, els grups unionistes enalteixen el seu treball i ho consideren un element bàsic de la mirada cap al passat. Republicans i moltes ONG són crítiques, entre elles Amnesty International: reconeixen que en molts casos s'ha fet una bona feina, però en general se l'acusa de quedar-se en la pell, sobretot en els assassinats provocats per les forces de seguretat. S'ha sentit que l'HET es dissoldrà i que la Policia d'Irlanda del Nord ocuparà el seu lloc.

James Miller, net de David Miller assassinat presumptament per una bomba de l'ira en el comtat de Derry en 1972: “Es diu que estan esperant que ens anem a morir. Però la pròxima generació continuarà preguntant pel que va succeir. Mireu a mi, van matar al meu avi i encara continuo preguntant per la veritat”.