“En aquest món tot té el seu tempo, no sols els instruments sinó també l'aizkolari té un tempo en el tall del tronc o el levantador de pedres. Natural, real, seva. Els barrinadors són tan importants en la cultura de Bizkaia que també tenen cabuda en el teatre. Potser és la primera vegada que es troba en un teatre, ja que l'esport rural és una cosa insòlita en el teatre. Connectar amb la força i aquest equilibri. Parlem del pols d'un poble, del tempo del nostre poble, de l'actual. L'esport rural és l'expressió d'un poble, reflex de la nostra identitat”. Són les paraules d'Harkaitz Martinez de Sant Vicent, que parla sobre el nou espectacle Herritmo.

 

Oreka Tx ho formen Mikel Ugarte (en la txalaparta), Mixel Ducau (en els instruments de vent), Juanjo Otxandorena (en les cordes) i Iñigo Egia (en la percussió). El seu últim treball va ser presentat a les portes de la Fira de Durango, de la mà de la productora Silex (fent referència al material de la txalaparta de pedra que toquen), Txalap.art. El trio Kalakan els ha acompanyat en aquesta nova aventura discogràfica. Però per a trencar l'estreta línia entre la tradició i la contemporaneïtat, s'ha unit el grup de dansa Kukai en l'espectacle Herritmo. Per a actualitzar aquesta tradició, han trobat la inspiració en l'esport rural, i des de la plaça fins al teatre, han portat l'ambient rural a la ciutat. Però no de totes maneres. L'espectacle compta amb la participació de sis ballarins, vuit músics i un llarg etcètera d'esportistes, entre altres.

 

Herritmo, per H, fa referència al ritme d'un poble. Aquest espectacle multidisciplinari té quatre eixos: música de la mà d'Oreka tx, cant de Kalakan, dansa de la mà de la companyia de dansa Kukai, que dirigeix Jon Maya, i esport rural de la mà dels esportistes que participen en aquest espectacle. “Per a nosaltres l'esport rural sempre ha estat una disciplina molt cridanera, amb molt de sentiment. També hem entès aquest projecte amb aquesta afició als desafiaments i desafiaments que tenen els esports rurals. Per a nosaltres, tirar endavant el projecte ha estat com aixecar una pedra de 300 quilos” diu Harkaitz Martí de Sant Vicent. Com a entrenadors, el director artístic Hansel Cirera (La Fura dels Baus, Cirque du Soleil) s'ha dirigit al català per a oferir un punt de vista extern sobre el tema. “Hem volgut buscar l'equilibri entre la dansa, la música o el cant i l'esport rural”, diu Hansel Cirera.

 

Jon Maya, coreògraf de la companyia de dansa Kukai, ha rebut com a regal d'honor l'espectacle Herritmo, dirigit per Xuban Intxausti. A més dels ballarins habituals del grup, també participen Noemi Viana i Anne Anza. Tots dos practiquen la dansa contemporània, però no van rebutjar els arin-arin. “La seva participació ha enriquit l'espectacle pel que fa a la dansa”, afirma el coreògraf. “Personalment, haig de dir que en aquest projecte ens hem reunit grups que tenim una manera d'entendre la cultura i la tradició basca. És a dir, malgrat la nostra cultura actual, bevem de la tradició del nostre poble i aquesta és la nostra base. I és realment interessant que ens ajuntem tots perquè et dona l'oportunitat de mirar dins. Darrere d'això hi ha una reflexió i és per què ho fem i com hem arribat fins aquí”, explica Maia.

 

El cantant de Kalakan, Jamixel Bereau, s'ha mostrat content pel treball realitzat al costat d'Oreka Tx i Kukai. “És un treball molt coherent, perquè moltes vegades no és fàcil la relació dels bascos amb la nostra identitat. I els creadors bascos encara menys, tenim aquest problema entre nosaltres. Per a crear música, què és la música basca, d'on ve... Equilibri entre tradició i modernitat, identitat basca... Per això, crec que és normal que els tres estiguem junts, perquè tenim moltes coses juntes, com veiem a l'home, al món, a l'art... Contem una història, creant emocions i fortaleses, sobre la vida, la identitat basca o la pròpia”.

L'espectacle és molt emotiu. Els ballarins, en grups, dominen per complet l'espai escènic, la dansa contemporània i la tradioccional, com bé sap fer la companyia Kukai. De manera individual, en parelles i en grups, es van combinar les jotes, els fandangos i els moviments de contemporaneïtat. El músic, Oreka tx i Kalakan van reunir el cançoner tradicional basc i la fusió. Van utilitzar dos tipus de txalaparta, de pedra i fusta, mostrant una vegada més que aquest instrument rítmic serveix també per a fer música harmònica.

 

Ducau o Otxandorena van utilitzar diversos instruments. Otxandorena va tocar les cordes, utilitzant la guitarra i la mandolina. Ducau va tocar alboka, saxo o txirula. Els cantants de Kalakan van actuar bé, acompanyats de capella i músics. L'últim tram de l'espectacle el van donar els pobles esportistes, tallant troncs, aixecant pedres i fent forats en la pedra (en aquest esport van participar dues noies). El públic va seguir a crits i amb entusiasme les destreses dels esportistes.

 

Després de la seva estrena en el Teatre Principal de Vitòria-Gasteiz i el Teatre Gayarre de Pamplona, es va penjar el cartell “entrades esgotades” en les taquilles; el 27 de desembre en el Lizeo de Guernica i el 4 de gener al Kursaal de Sant Sebastià. L'obra es podrà veure el 22 de febrer en el teatre de Baiona.