Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Joc brut a Ucraïna

Després de la caiguda de l'URSS i el procés de privatització, els estrangers tenien prohibit comprar les empreses i els béns de l'Estat, però com els residents no tenien molts diners estalviats, la privatització es va fer a preus molt baixos. Va ser el major servei de béns públics que s'ha produït en la història. Per exemple, a pesar que el valor real d'un hotel pròxim al Kremlin era de diversos milions de dòlars, un ciutadà el va comprar per 1.000 dòlars, en una subhasta que pocs dies després va vendre el llum a l'entrada de l'hotel a 1.500 dòlars. A canvi d'una mica de diners (moltes vegades acompanyat d'amenaces i xantatges per a espantar als altres possibles compradors), alguns es van convertir en milionaris, especialment els especuladors, mafiosos i ben situats en l'aparell d'Estat, que millor van entendre l'esperit del sistema capitalista. Viktor Justxenko (que es va convertir en president després de la revolució taronja), Julia Timoxenko (que va ser primera ministra després de la revolució taronja i ara està en la presó per corrupció) i Viktor Yanukóvich (actual president) han estat entre ells i sempre al seu servei.

Justxenko va ser primer un dels pilots de les privatitzacions d'Ucraïna, fins que va ser nomenat primer ministre pel president del Banc Central d'Ucraïna, Kutxma, entre 1993 i 1999. Timoxenko i Yanukóvich van estar també al servei de Kutxabank. En aquella època, les taronges (amb la ideologia neoliberal i ucraïnesa nacionalista tenen força en el pobre oest del país) i el blau (amb la ideologia centroizquierdista tenen força a la regió relativament rica de l'est i sud dels parlants russos) s'unien als vermells. El partit que més vots rebia era el comunista i per a aïllar-lo tots es van posar d'acord, incloses les potències internacionals. En política es buscava un equilibri entre les potències occidentals i Rússia, encara que hi havia més conflictes amb el veí aquest, que s'enfrontava a les potències occidentals.

Entre els fills de Kutxabank van néixer dues opcions polítiques, taronges i blaves. El sistema mostrava per fi dues cares per a competir: d'estar centrada la lluita en l'eix esquerra-dreta, va passar a l'eix de les paraules ucraïneses. En el nou esquema els comunistes es van quedar fora de joc. No obstant això, els diferents interessos entre les elits han anat col·lidint de tant en tant. Les taronges tenen una aliança amb l'oest, mentre que les blaves han intentat ser el paper jugat per Kutxma durant anys, buscant l'equilibri entre l'est i l'oest, malgrat els més conflictius amb Rússia. Per això i per a legitimar els diners i les possessions d'una font bruta dels oligarques (que pensen com els taronges), han apostat fermament per l'entrada d'Ucraïna a la UE. No obstant això, la UE només ha ofert a Ucraïna un tractat de “lliure associació i comerç”, amb les seves retallades i el seu paquet de polítiques neoliberals.

Els blaus han defensat en aquesta ocasió els interessos ucraïnesos en defensa dels seus interessos particulars, sobretot per la repetició de les eleccions en 2015. En aquest context, l'oposició ha intentat donar un “cop d'estat suau ” als partits de l'oposició. Una vegada més, les potències occidentals i la majoria dels mitjans internacionals estan actuant bruts, tractant al Govern de Yanukóvich com si no fos democràtic. La realitat, no obstant això, és molt diferent. Segons les institucions occidentals, inclòs l'informe publicat fa dos mesos per la UE, Ucraïna és un dels Estats més democràtics del seu context. Per exemple, és més “democràtic” que Geòrgia, que ha signat el tractat, segons l'índex de democràcia de The Economistes.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


De la construcció de relacions públic-cooperatives

Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]


2025-02-12 | Edu Zelaieta Anta
Desprotecció de la sobreprotecció

Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]


2025-02-12 | Iñaki Barcena
Aroztegiaren silogismoa

Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.

Tesia: Baztango... [+]


El patrimoni del menyspreu deprimit

Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]


2025-02-12 | Jesús Rodríguez
Enfront dels desnonaments, organitzar per a guanyar

Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]


Tecnologia
Evolució conscient

Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


2025-02-05 | Iñaki Murua
Bide luzea pauso ttikitan!

Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]


Minoria

No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]


No saben per què

El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]


2025-02-05 | Tere Maldonado
Claustres de professors o com millorar el món

Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!

Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]


Eguneraketa berriak daude