Partirem del poble de Mañaria, travessat per pedreres. De totes maneres, si es vol escurçar l'excursió, també es pot fer per sobre d'Urkiola. Res més entrar al poble, venint de Durango, deixem el cotxe en l'aparcament situat a l'esquerra. Ens posem les botes, travessem la carretera i retrocedim pel camí que puja, deixant la pedrera a la nostra dreta. També podem prendre la GR-229 que passa per Mañaria, prenent com a excusa l'ídol de Mikeldi, que recorre el Duranguesado.

Pujant la costa deixem Mañaria a baix. Seguint la carretera, arribarem al caseriu Larreakapanaga i pujarem per la pista que hi ha a la dreta. Escalfant la manxa, atents a les pedres, girem sempre a la dreta, a l'altura d'Untzillatx. Hem de dirigir-nos cap al sud-est per les pistes de sortida del pi, passant pel vessant del peñascal d'Untzillatx. A mesura que guanyem altura i mirant cap enrere, veurem les entranyes del Mugarra que la pedrera ha deixat a la vista, i a la seva esquerra el Collado de Mugarrikolanda, Artatxagana i Leungana.

Calera de Salines

En l'ermita de Sant Martí ens unirem a la GR. Urkiola es troba a 3,6 quilòmetres, però abans d'allargar el pas, podem veure l'ermita que alberga les llegendes dels gentils i les coves que hi ha darrere d'ella. Continuem per les faldilles d'Untzillatxe i, una vegada sadollada la set en la font d'Otxaortiaga, podrem veure al nostre objectiu Saibigain. La barraca d'Elosu ens indica que tenim a prop el coll del mateix nom. Encara que el pal de fusta apunti cap a Urkiola, ens dirigirem cap a Untzillatx a la recerca de vistes. A l'altura, mirant a la dreta i al lluny, al cim d'Anboto, just darrere del serral d'Asuntza i d'Urkiolamendi. Res més retrocedir la pista descendirà en direcció a la carretera que condueix a Urkiola.

El bell calero de les saleras ens espera. Existeixen documents que indiquen que estava en actiu en el segle XIII. En 1670 es va construir allí la calç per al retaule de l'església d'Urkiola, utilitzant per a això una pedra calcària procedent d'Untzillatx. Seguint la vora de la carretera, passem pel caseriu Santigaztelu i seguint el pal que assenyala el camí cap a Urkiola, ascendirem fins a trobar-nos amb les tres creus del calvari. Allí podrem gaudir d'unes vistes que ens faran oblidar les fatigues del vessant a dalt.

Urnes d'Urkiola

En un primer moment ens dirigirem al passadís format pels bedolls i després les hagis trasmochas. I en Urkiola ens agafarà el recel en el qual hi ha pocs bedolls. De fet, si el topònim Urkiola indica la necessitat que es feia en el bosc, entorn del corabaso del bedoll, per què hi ha tantes hagis de lepamotz i tan pocs bedolls? Els bedolls són boscos de transició, ja que el bedoll és una espècie colonitzadora –pionera–. Pot reescalfar les zones cremades pels incendis a causa del seu ràpid creixement. Pot tenir fins a 30 metres d'altura i, com deixa penetrar la llum, sota les seves copes poden créixer altres arbres, com els fajos. I quan les hagis creen boscos madurs substitueixen al bedoll.

El bedoll té una altra característica que el fa especial. La seva superfície és de color blanquinós de plata, per la qual cosa sovint s'ha utilitzat com a fita natural dels terrenys. La majoria dels bedolls que es veuen avui dia en la zona d'Urkiola van ser plantats per missioners que es van fer càrrec del Santuari en 1970.

El “meteorit” d'Urkiola

Continuem pel passadís que s'endinsa en el bosc i ens trobarem amb l'ermita del Sant Crist i més endavant, acostant-nos al santuari, la nevera. Al seu costat es troba Sant Antoni d'Urkiola i enfront d'ell el famós “meteorit”. Els vells ho miraven com un llampec i l'adoraven com una estella que hagués caigut sobre el sol. Les gents d'avui, almenys les científiques, no tenen més que com un tros de pedra. Sense molta admiració, diuen que és un conglomerat de minerals sedimentats que té el nom comú de “púding”. El 29 de novembre de 1929 es va instal·lar el “meteorit” en la zona actual, per ordre del rector d'Urkiola. De fet, abans es trobava en una muntanya pròxima.

Es diu que Sant Antoni és el patró dels quals volen casar-se i tenen mala memòria, i per si de cas li hem donat dues o tres voltes a la pedra, però ens oblidem de recordar en quina direcció i en quina direcció cal donar les voltes. Al costat de la pedra conjugal es troba el plançó de l'arbre de Guernica, recordant que un dia de Sant Antoni de 1854, Iparragirre va cantar per primera vegada al País Basc la cançó Gernikako Arbola. No es pot entrar en el santuari i contemplar l'inconclús edifici amb sorpresa. A principis del segle XX, van decidir abandonar definitivament l'immens edifici projectat en un ambient de gran calidesa religiosa. Pel que sembla, també en aquella època hi havia hagut una crisi d'ortos.

Batalla de Saibi

Travessem la carretera de Vitòria-Gasteiz i creuem entre les posades per a dirigir-nos a Saibi seguint les marques blanques de la PR-BI 83. Només queden 2,3 quilòmetres per al cim, i si mirem cap enrere ens emocionarà un paisatge espectacular. Es pot realitzar pegant a la pista o prenent una sendera a la dreta en el pal de senyals que marca cap a Barazar. Aviat veurem la creu del cim rodó de Saibi.

La creu és un monument als gudaris bascos, ja que Saibigain va ser un lloc de resistència contra els franquistes durant la Guerra del 36. Entre el 6 i el 15 d'abril de 1937 va haver-hi durs enfrontaments entre els dos bàndols, que van acabar sent derrotats pels feixistes. Al costat de la creu trobem dues bústies, un pal geodèsic i una taula d'orientació. I tota la serralada de l'Anboto per a delectar-li els ulls. Darrere d'Arrietabaso es troben Mugarra zulatua, Untzillatx, Axtxiki, Alluitz, Infernuzubi i Anboto.Al lluny també es poden veure la serra d'Aizkorri i Aralar. De tornada, Gorbeia i Lekanda.

És l'hora de tornar. Nosaltres, de totes maneres, hem seguit endavant. Amarrar al PR, travessar el portell de la tanca i girar a l'esquerra cap avall: Hem fet les muntanyes que hi ha entre Deabru Atxa i Arrietabaso. I tornem a Mañaria per la pista de la part baixa dels monts Eskuagatx i Ezkillar, que en 1871 van acabar amb l'últim os de Bizkaia. Però això és una altra excursió.