Els qui pensen que les vagues d'un dia es queden tales tenen classe per a protestes més llargues: Reunió de treballadors de la ITV d'Urnieta i Irun. Porten sis mesos abandonant el treball. Van començar la vaga sense posar un termini final i no sembla que l'empresa TÜV Rheinland, que té en el seu poder aquest servei públic, tingui molta voluntat de resoldre el problema.
Després d'ells, els treballadors han vist el fantasma de la Reforma Laboral a Espanya. És a dir, que l'empresa no vol ratificar un acord que blindi les seves condicions, gràcies a la legislació vigent pel Govern del pp, que té a les seves mans les cartes per a jugar al precari.
És el migdia del 5 de desembre. 30 persones en la seu del sindicat ELA d'Hernani debatent sobre com traslladar la seva causa a les institucions públiques i amb bon humor. El president del comitè d'empresa, Ketxus San Emeterio, porta el volant: explica que aniran als ajuntaments i volen donar a conèixer les seves demandes poblo a poble, perquè vagin des de les entitats locals fins al Govern Basc. La posició que adopta el Govern Basc en aquesta matèria pot ser la clau, ja que va ser la que va obrir a les empreses privades la possibilitat de gestionar el servei d'inspecció d'automòbils en 1993. A la seva mà està decidir les condicions en les quals s'adjudica el servei.
Sis mesos, però no els primers. En 2010 van fer un altre punt amb la vaga i el 15 de juny d'aquest mateix any el comitè i TÜV Rheinland van signar l'acord després d'una llarga jornada de negociació. Les cambres d'ETB van recollir el quadre d'aquella tarda de nerviosisme: els treballadors esperen en l'exterior de l'oficina que el Consell de Relacions Laborals té al carrer Hondarribia de Donostia-Sant Sebastià. I al final bones notícies, abraçades, aplaudiments.
L'endemà, els membres d'ELA van col·locar una pancarta en aquesta mateixa sala en la qual es reuneixen avui, “ho heu aconseguit, enhorabona!”. Després d'aprovar l'acord en l'assemblea de treballadors van celebrar l'esmorzar amb un petit somriure, encara sobre el pes d'una llarga lluita. “En aquests temps en els quals les coses estan fotudes, heu donat una lliçó a la societat: que es pot aconseguir lluitant”, va dir un membre del sindicat.
L'acord pactat llavors és el que ara està en dubte. Es van regular les condicions dels treballadors després dels aturs, es va establir la gestió directa de l'activitat i les condicions per a l'adequada prestació del servei públic. Regularitzar les escales salarials, contractar més personal i treballar menys tots –35 hores setmanals–, i sobretot poder oferir a la ciutadania l'horari de serveis més ampli de la CAPV, de 7.30 a 20.30 hores. Tothom guanyava pel que sembla: els treballadors millorarien les seves condicions i els usuaris del servei, els conductors guipuscoans, podrien passar la revisió amb gran comoditat gràcies a l'horari de gairebé tot el dia.
Però aquest acord era vàlid fins a finals de 2011. Des de llavors, l'empresa es troba en desacord i els treballadors en conflicte. TÜV Rheinland ha mostrat una manera de negociar una miqueta peculiar, ja que ha fet diverses propostes per escrit als treballadors, que han estat acceptades pels treballadors, però l'empresa concessionària s'ha tirat enrere en el moment de tirar l'autògraf a l'acord.
D'aquí la protesta: En 2012, el Govern Basc no va treballar en una de cada tres jornades, a favor de la renovació de l'acord de fa tres anys. Enguany s'han desallotjat els centres de treball durant mig dia en 65 ocasions, abans de començar una llarga vaga al juny.
Es pot viure una vaga indefinida? Com? San Emeterio diu que és “l'economia de la guerra”, parlant al final de la reunió. “El sindicat té una caixa de resistència que ronda els 600 euros. Amb això pots sobreviure i t'obliga a resistir. Tots estem a casa amb l'ajuda dels pares i pagant el menjar dels nens com sigui possible”.
Ainhoa Quevedo és una de les treballadores d'ITV en vaga. Allí treballa des de fa tretze anys i, com la seva parella està en atur, compta amb la caixa de resistència i el suport de la seva família com a únic suport. A la conjuntura econòmica cal afegir, al seu judici, la falta d'atenció de l'empresa: “No han vingut a parlar fins que han arribat als cinc mesos”. Ni tan sols llavors s'ha volgut acordar un calendari de reunions, com després hem pogut saber.
Quevedo ha explicat que la disputa s'ha mantingut de manera ininterrompuda des que es va signar l'acord de 2010. TÜV Rheinland va posar un responsable per a les ITV d'Euskal Herria i de seguida es va llançar a prendre mesures a l'empara del conveni: acomiadar als treballadors; desplaçar a alguns d'Irun a Urnieta, encara que hi hagi un acord en què no el farien; i el responsable de l'empresa diu que el tracte amb els treballadors és “molt fred”.
Les ITV de Guipúscoa no són les úniques en poder de TÜV Rheinland. Tres centres d'inspecció tècnica de vehicles a Navarra estan en mans de la mateixa empresa, la de Doneztebe/Santesteban, la d'Arbizu i la de Berriozar. En total, en l'Estat espanyol controla disset serveis d'aquest tipus, entre ells quatre de la Comunitat de Madrid.
Allí s'han acomiadat 21 persones i s'han modificat les condicions de la resta de la plantilla (89 persones), segons ha explicat San Emeterio. La decisió ha estat unilateral. “Ficaran més hores, potser han d'anar a treballar també els diumenges al matí”. No sols això: “S'han introduït aquests canvis de condicions, però la llei diu que dins de tres mesos es poden reformar. A Madrid ja han començat a mobilitzar-se, però com no tenen res semblant al que nosaltres tenim ja pactat, no se sap què dins de tres mesos”.
El representant del comitè considera que seria més senzill que l'empresa fes públiques les seves intencions. Es queixa d'haver realitzat desdejunis informatius amb diversos mitjans: “Diuen moltes coses en la premsa, però realment no volen comprometre's”.
La Reforma Laboral Espanyola estableix que el conveni que s'acordi en cada centre de treball té prioritat aplicativa sobre el conveni estatal. Per què no convertir el que es va signar en finalitzar la vaga en el marc de les seves condicions laborals? Quina cerca l'empresa en el seu lloc? Això és el que pregunten els treballadors que estan en vaga, sense trobar resposta de moment.
Mentrestant, els dirigents bascos estan notant les conseqüències de la vaga: des de juny apareix en els mitjans de comunicació la notícia de les concentracions de cotxes que s'estan produint en les ITV de Doneztebe i Arbizu. A Guipúscoa, al no poder fer la revisió, molts d'ells han acudit als centres de Navarra durant aquests mesos. I això ha donat peu a treure fotos inusuals, ja que els centres d'ITV de Navarra han hagut de fer front a un volum de treball molt major del qual tenien preparats.
Durant el mes de juliol, diversos vehicles van haver d'esperar dues hores per a poder aconseguir l'adhesiu que és obligatòria per a circular per la zona. Una treballadora del centre d'Arbizu va informar el Diari de Navarra que es trobaven “desbordats”.
Els vaguistes són conscients d'aquestes conseqüències, però tenen clar que no és la situació generada pels seus capritxos. Segons l'informe elaborat per a informar de la seva problemàtica, l'empresa concessionària "està perjudicant els drets de milers de guipuscoans i guipuscoanes" per no posar les condicions necessàries per a la correcta prestació del servei. També consideren que vulnera drets de l'administració basca, ja que el Govern Basc no ha cobrat en els últims sis mesos els cànons que li corresponien per cada inspecció tècnica.
No obstant això, “l'empresa està còmoda”, segons San Emeterio. “Les ITV de Navarra són a les seves mans i en elles realitza alguns estudis que no estem fent a Guipúscoa. No s'està perdent tants diners”.
Només s'ha reunit quatre vegades amb els treballadors en els sis mesos que dura la vaga d'avui. El representant del Comitè d'Empresa creu que no es mourà fins que l'Administració no li pressioni. I el Govern té, al seu judici, per on anar a parar: “Disposen d'un document amb les condicions de l'adjudicació, que determina terminis i hores concretes. Es diu que la concessió queda suspesa si en set dies no s'ofereix correctament el servei”.
Ha afegit que seria inacceptable que en altres serveis públics que estan assignats de manera similar aquest tipus de conflictes no es resolguin amb tant de temps: per exemple, a les empreses que recullen residus de pobles i ciutats no se'ls deixaria passar mig any sense prestació de serveis. La diferència és que els ciutadans treuen la galleda dels residus diàriament i que en canvi només passen per la ITV una vegada a l'any com a màxim. Si bé la necessitat d'anar de Guipúscoa a Navarra no és el més còmode del món, tampoc genera grans queixes. “La ciutadania, els treballadors i l'administració hem d'obligar l'empresa a complir els compromisos contrets en el contracte”.
Nola banatzen dira automobil gidariek azterketa teknikoa pasatzearen truke ordaintzen dituzten sosak? Zerbitzua kudeatzen duten enpresek kanon bat ordaintzen diote Eusko Jaurlaritzari, erabiltzaile bakoitzak ordaintzen duenaren %10. Urtero 570.000 azterketa pasatzen dira EAEn gutxi gorabehera, Ketxus San Emeteriok azaldu duenez.
32 milioi euroko fakturazioa daukate zerbitzua beren esku daukaten enpresek eta langileen kostua 12 milioi euro ingurukoa da. Irungo eta Urnietako IAT-tan, zehazki, normal lan egin zuten azken urtean 5 milioi eurotik gorako fakturazioa izan zuten. Langileen soldatak berriz, 2 milioi ingurukoak izan ziren.
Makinerian gastu handirik eskatzen ez duen zerbitzua izanda, atera litezke kontuak mota horretako zerbitzua kudeatzeak ematen dituen irabaziak zenbaterainokoak diren.
30 urterako esleitu zitzaion TÜV Rheinlandi Gipuzkoako IATen zerbitzua 1993ko hondarrean. Baina 2009ko uztail bukaeran enpresak Jaurlaritzaren komunikazio bat jaso zuen, esanez Espainiako Auzitegi Gorenak 2007ko abenduaren 28an emandako sententzia baten arabera kontzesioa bertan behera geratzen zela eta beste enpresa bati zegokiola zerbitzuaz arduratzea. Geroztik epaitegietako pasilloetan dabil gaia, enpresaren helegitea eta 2010etik atzeratzen ari den erabaki judiziala medio.
Esleipenetako irregulartasunak kontu arrunt samarra dira EAEko ibilgailuen azterketa teknikoen zentroetan, esan liteke miatutako autoak adina orrialde pilatzen ari direla epaitegietan zerbitzuak duela hogei urte lehiaketa publikora atera zirenetik. Gasteizko eta Bergarako IATak bere esku zeuzkan Luybas enpresari begiratzea besterik ez dago: zerbitzua bere esku geratu zenetik lehiaketara aurkeztu ziren beste enpresek errekurtsoak jarri dituzte. Bi hamarkadako bataila judizialaren ondoren, aurtengo urriaren 30ean zerbitzua eskuz aldatu da, orain ITA Asua SL-ren esku dago zerbitzua.
Irun eta Urnietakoen kasuan badago arreta deitzen duen kontu bat: Eusko Jaurlaritzako funtzionario ohi batek, Javier Goldarazenak, zerbitzua TÜV Rheinlandi esleitzearen aldeko txostena egin ondoren enpresa horretako koordinatzaile izaten bukatu zuen 2006an. ElDiario.es webgunean Zuriñe Andia kazetariak eman zuen aferaren berri aurtengo apirilean. Albistean kontatzen denez, Goldarazenak egin zituen lehiaketa publikoaren lau balorazio teknikoen dokumentuak eta gainera Industria Sailaren kontratazio mahaiak 1993an egin zituen bi bileretan parte hartu zuen, urriaren 27an eta azaroaren 5ean. Bigarren bilera horretan onartu zen TÜV Rheinland arduratuko zela Gipuzkoako bi IATez hurrengo 30 urteetan.
Goldarazenak gaiari buruz emandako azalpenak ere jaso zituen ElDiario.esek: “Beste batzuetan ere galdetu didate irregularra ote zen. Ba ote da hamahiru urtez lanean egon ondoren? [TÜV Rheinlandek] lanpostua eskaini zidan lege kontuetan espezialista nahi zuelako. Komeni zitzaidan. [Gobernuan] ez nuen etorkizunik ikusten. Baldintza hobeak eskaintzen dizkidate eta banoa”.
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]