“Preferia una sola pregunta, però la pregunta és consensuada i a més és la fórmula intel·ligent de dues preguntes” vaig rebre aquestes paraules al començament de la tarda del 12 de desembre per l'historiador Jordi Fernández-Cuadrench. J. Fdez-Cuadrench, a més de militant d'ERC, és membre del comitè organitzador del simposi Catalunya contra Espanya. El Simposi, organitzat pel Centri d´Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d´Estudis Històrics, ha comptat amb el suport del Departament de Presidència de la Generalitat. Francesc Homs va ser un dels impulsors del simposi: va mesurar bastant bé les seves paraules, va donar un perfil polític a l'inici de l'acte. Vull pensar que el conseller de Presidència, Homs (CDC), sabria poc després d'acabar la seva intervenció que el president de la Generalitat, Artur Mas, al costat dels representants polítics Oriol junqueras (ERC), Ramón Espalader (UDC), Joan Herrera (ICV) i David Fernández (CUP) anunciarien oficialment el 9 de novembre de 2014 en la seu de la Generalitat.

En el simposi, en la tarda compartida, s'apreciava en les converses dels participants que s'estaven vivint un moment històric. Encara que a vegades sentia la paraula ambigüitat, en tots els rostres es dibuixava un dolç somriure. Lluis Duran és també historiador, soci d'Òmnium Cultural i membre del comitè organitzador del simposi. El tema de la seva intervenció va ser “l'espanyolisme a Catalunya”. Lluis Durán em parlava amb franquesa: “Mentalment i espiritualment ja no estem a Espanya, no ens sentim representats a Espanya”.

Durant els tres últims segles, des que Catalunya va perdre les seves institucions pròpies en 1714, els representants polítics catalans han intentat influir constantment en la política espanyola. En definitiva, influir a Madrid per a construir una nova Espanya que mantingui les característiques pròpies i pròpies de Catalunya. En aquest camí s'ha buscat un altre tipus d'organització que es vegi afectada pels governs de Madrid. Josep M. Sole és catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sole va analitzar en la seva intervenció, entre altres coses, les propostes que des de 1901 fins avui la classe política catalana ha fet als governs de Madrid per a canviar el marc de relacions, aprofundir en l'autonomia. Catalunya ha ofert solucions democràtiques als governs espanyols, i és coneguda la resposta que han rebut amb freqüència des de Madrid.

El canvi
de paradigma ha estat abordat per la majoria de la societat civil catalana. Una vegada analitzat el programa del Simposi, es pot observar que el canvi de paradigma s'ha produït. Fins ara, fins i tot en el terreny de la història, Catalunya ha influït en la historiografia espanyola, tal com ens va advertir Sole en el seu discurs, quan els mitjans de Madrid han qüestionat la correcció del simposi Espanya contra Catalunya han posat en escac a la meitat de les Històries catedràtiques de l'Edat Contemporània espanyola. La meitat dels catedràtics d'universitat que han aprovat una oposició espanyola han estat rebutjats pel Govern d'Espanya.

Avui dia no es tracta d'influir a Espanya, ara la societat civil ha estat un agent de primer ordre en la pretensió que Catalunya compti amb els instruments necessaris per a avançar en el camí. “La gent, en general, mira amb desconfiança les estructures dels partits polítics, però, en canvi, se sent còmoda en associacions, plataformes i altres organitzacions”. Lluis Durán ens ha advertit que en els dos últims anys i malgrat la crisi, l'associació Òmnium Cultural ha duplicat el nombre de socis. La gent té més ganes d'ajudar, treballar i objectius específics a l'hora de prestar aquesta ajuda.

Fins fa dos anys, i en funció de les enquestes, a Catalunya apareixia una minoria que es decantava per l'independentisme. Què ha passat en aquest procés? Per què gairebé dos terços dels representants polítics estan avui disposats a donar suport al Referèndum del 9 de novembre? Qui ha compost la Simfonia del Referèndum? Duran i Fdez-Cuadrenchen comparteixen l'explicació d'aquest fet: la societat civil ha portat als polítics a impulsar aquest procés.

El cabal de Declaracions Alegria i Responsabilitat va ser constant el dia en què
es va anunciar el Referèndum. Els representants polítics que donen suport a la consulta van mostrar una imatge d'unitat, els sindicats van respectar el procés i la societat civil, les associacions, plataformes i altres que han portat als polítics a aquest lloc van aparèixer en els mitjans de comunicació sense ocultar la seva alegria. És una alegria i una preocupació perquè saben que això no ha fet més que començar. Ells tindran un protagonisme fonamental per a mantenir encesa la societat catalana. Una consulta d'aquest tipus necessita una gran participació i mantenir aquest punt de tensió serà una de les seves tasques.

La societat civil treballa en la composició de la Simfonia Catalana, i vol una obra el més harmònica possible. En el terreny dels partits, CDC està treballant perquè SiSi (que assisteixi a les dues preguntes) sigui l'opció dels partits, perquè la societat civil sap que ha de seduir a amplis sectors del PSC, que també poden ser partidaris del doble sí. El Govern té preparat un pla per a l'elaboració d'un cens alternatiu, que inclou una calculadora amb la finalitat de conèixer el cost econòmic de la consulta catalana. Però tot aquest plantejament hauria estat inútil si no s'aconseguís una participació al mateix nivell que una elecció normal. Aquesta serà una altra de les preocupacions de la societat civil.

La xerrada introductòria del simposi va ser memorable. Josep Fontana va analitzar les manifestacions espontànies que s'han produït a Catalunya en el passat i en els últims anys, aquestes manifestacions pròpies posen de manifest el camí a seguir. Catalunya es va.

Mentrestant, el Govern de Madrid ha deixat clar que dificultarà la celebració de la consulta. Fins quan? Aconseguirà el Govern de Rajoy, encara que li entorpeixi, que amb l'ajuda del Tribunal Constitucional no se celebri el referèndum? Tal com s'ha esmentat anteriorment, un grup de treball de la Generalitat està treballant en l'elaboració d'un cens alternatiu. L'endemà de l'anunci del referèndum vaig sopar en un col·legi del barri de Gràcia de Barcelona. A Catalunya històricament l'escola ha estat la principal via d'integració, el principal instrument per a la cohesió social. En el sopar, mentre menjava brou i bevia sidra fresca, vaig conversar amb un ciutadà de l'estat de Texas. El de Texas podrà votar el 9 de novembre.