Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Mandela va ensenyar al continent a perdonar

ACCRA, Ghana — Durant anys semblava que només hi havia una foto de Nelson Mandela. En la fotografia, Mandela tenia el cabell massís, les galtes grassones i una mirada seriosa i decidida. Però era una fotografia en blanc i negre, tan picada que semblava antiga (document visual d'un temps i un individu que s'havia anat).

A principis de la dècada de 1960, farts de l'opressió sistemàtica i el tractament inhumà que estaven sofrint els indígenes africans, Mandela va proposar un pla reeixit de violència i tàctica guerrillera, que constituiria essencialment la branca militar del Congrés Nacional Africà. En pocs anys es va descobrir aquesta branca armada i es va procedir a la detenció dels caps. Mandela va ser declarat culpable de sabotatge en 1964 i condemnat a cadena perpètua. En el judici, en comptes de donar testimoniatge, Mandela va donar un discurs des del banc dels acusats. “Tinc l'esperança d'una societat democràtica i lliure on totes les persones visquin en harmonia i amb les mateixes oportunitats”, va dir. “Espero viure i aconseguir per a aquest ideal. Però, si és necessari, estic disposat a morir per aquest ideal”.

Tenia cinc anys quan Nelson Mandela es va convertir en el presoner 46664 i quan el deserraron a l'illa de Robben, una petita parcel·la de cinc milles quadrades al nord de Ciutat del Cap, havia de passar allí els anys que li quedaven. L'illa de Robben havia estat una colònia, un manicomi i una presó per a leprosos. Es tractava d'un lloc d'exili, càstig i aïllament, on les persones podien ser enviades i oblidades.

Però la imatge evocadora d'aquesta foto no ens va deixar oblidar-nos. En la dècada de 1970 vaig formar part de l'African Youth Command (Comando Jove Africà), que denunciava les injustícies socials i polítiques. Idolatràvem a Mandela. El pòster de la foto estava penjat a les habitacions, imprimint la foto en els pamflets. No deixem que Mandela s'apagués en el buit; marxes, manifestacions, concerts, rodes de premsa. Vam fer tot el possible per condemnar els mals de l'apartheid i que el seu nom quedés en boca de la gent. També cremem imatges de John Vorsterrne, Jimmy Kruger i altres partidaris de l'hegemonia dels blancs, autoritzats pel govern.

A Àfrica estàvem ansiosos per lluitar per la llibertat. No obstant això, estàvem convençuts que Mandela estaria en la presó fins a la mort i que els sud-africans no anaven a aconseguir la igualtat mentre nosaltres visquéssim. Però l'11 de febrer de 1990 es va materialitzar el miracle; Mandela va ser alliberat.

El món estava fascinat. Ens preguntàvem què faríem estant en la seva pell. Esperàvem una fúria terrible i esperàvem que exigís una reparació que tots els homes assenyats poguessin comprendre. 27 anys de vida per sempre. Durant dies, dies després de dies de captivitat, arrencant calcàries, colpejant constantment la pedra blanca sota un sol brillant, implacable, sense ulleres de sol, els malvats es van arruïnar i durant molts anys Mandela va ser incapaç de plorar.

No obstant això, Mandela es va disculpar una vegada i una altra. “Anar a la presó per idees”, va dir, “i mereix estar disposat a sofrir pel que creï. És un gran assoliment per a l'ésser humà complir el seu deure malgrat les conseqüències”.

Quan em vaig trobar cara a cara amb Nelson Mandela, li van donar el Premi Nobel de la Pau i abans va ser elegit president del país, on els negres no tenien dret a votar. S'havia convertit en el símbol de l'esperança i de la possibilitat de tancar ferides.

En aquella època jo era parlamentari i ministre de Comunicació, i bastant nou en política. Vaig ser per primera vegada a Ciutat del Cap. Esperava l'ascensor que em portaria a l'habitació de l'hotel després d'haver caminat fins a tarda amb els meus amics. Vaig obrir les portes i em vaig trobar amb Nelson Mandela. Vaig retrocedir un pas i em vaig detenir. En travessar la porta em va mirar i em va saludar amb el cap. No li vaig retornar el gest. No podia moure'm ni pestanyejar. Em vaig quedar allí, estupefacte, pensant: proclamem, cantem i plorem per aquest home; és un home de fotografia en blanc i negre. L'home va crear una nova brúixola moral per a Sud-àfrica i, automàticament, per a tot el continent.

No és casualitat que tants països africans s'hagin acostat a la democràcia i al poder de la llei des que Mandela va ser alliberat. Va utilitzar la pau com a mitjà d'alliberament, la qual cosa va demostrar a Àfrica que la misericòrdia i el perdó havien de formar part del govern per a superar la fragmentació provocada per la colonització i alleujar el dolor causat per la nostra pròpia ferida. Els països i els ciutadans han de reconèixer el trauma que han sofert i trobar el camí de la reconciliació, la via de la reunificació del que estava trencat.

Aquella nit, quan Nelson Mandela va passar al meu costat, vaig comprendre que la seva història, el seu llarg camí cap a la llibertat, era també la història d'Àfrica. Ha estat substituïda per la inspiració de la indignació que en un altre temps es va estendre pel nostre continent. El pessimisme provocat pels atacs de tota mena de malalties (guerres, cops d'estat, malalties, pobresa i opressió) ha estat substituït per una sensació d'oportunitat que creix a poc a poc.

No va ser Nelson Mandela l'únic que va canviar en els anys de presó. Tots canviem. I Àfrica és molt millor gràcies a això.

John Dramani Mahama

President de Ghana i My First Coup d'état: And Other True Stories From the Lost Decades of Africa (El meu primer cop d'estat: i altres històries reals de les dècades perdudes a Àfrica) és l'autor de l'autobiografia.


Últimes
2025-01-08
CONTE
Interior
“Creiem que davant l'ofensiva cultural de les distopies i de la realitat individualista i desesperada en general, hem de representar utopies per a ser més fortes mental i emocionalment”, ha repartit els premis del concurs de relats i traduccions del col·lectiu ecologista... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
El Liceu Agrari d'Hazparne impartirà tres assignatures en basca a partir del pròxim curs
Els alumnes del liceu privat Armand David d'Hazparne tindran l'oportunitat de cursar en basca les assignatures d'Agro-equipament, Ciències socials i econòmiques i Economia de l'empresa. El director del centre, Bertrand Gaufryau, ha explicat que aquesta formació es durà a terme... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
Exigeixen la suspensió del partit del Maccabi israelià a Vitòria
El 7 de febrer, el Maccabi de Tel Aviv s'enfronta al Baskonia a Vitòria-Gasteiz amb la intenció de classificar-se per a la Lliga Endesa. La Plataforma Solidaritat amb Palestina ha denunciat que Israel utilitza les seves iniciatives culturals i esportives per a "tapar els crims... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

2025-01-08 | Julen Azpitarte
Harry Smith va respondre: Cineasta, folklorista i mag que transforma l'art americà
Harry Smith (1923-1991) va ser un artista polifacètic. També inconformista radical, com es destaca en moltes de les seves biografies. Lluny de les institucions i els galeristes, durant anys va tenir l'aparença d'un captaire. L'últim llibre sobre ell, Cosmic Scholar: The Life... [+]

2025-01-08 | ARGIA
Demanen en el Parlament de Navarresa oportunitats laborals per a les persones amb trastorn mental
El nombre de persones amb problemes mentals va en augment, encara tenen un gran estigma social darrere i, per a fer front a això, Elkarkide intenta orientar al món laboral als qui pateixen algun trastorn mental, segons ha explicat en el Parlament de Navarra. Sol·licita ajuda... [+]

2025-01-08
No robaràs

L'Església Catòlica s'ha fet amb la propietat de 2.952 propietats dels navarresos i navarreses. Un total de 981 parròquies, temples, ermites, esglésies, abadies i basíliques repartides en 267 localitats navarreses; 234 hortes; 195 prades; 216 parcel·les de cereals; 181 camps... [+]


Tecnologia
El que porta el 2025?

He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]


2025-01-08 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
En el planeta de la casa

Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]


2025-01-08 | Castillo Suárez
Neu

La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]


Ha acabat amb Palestina (i amb el món)

El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:

  • Fa molt temps, a la fi del segle XIX se li va ocórrer a... [+]


Eguneraketa berriak daude