Prestigar quedava encara l'última marea negra. En aquest cas, la tinta negra emprada per a redactar la sentència fa de quitrà; després d'una dècada d'instrucció i un judici, l'Audiència Provincial de la Corunya ha decidit que la Justícia es vagi al diable. Els tres acusats han estat absolts, entre ells un únic membre de l'administració, que estava en mans del pp tant en el moment dels fets com ara, assumint el poder després de l'enfonsament del petrolier i provocant una mobilització sense precedents a Galícia amb les seves decisions. Potser tot el que va succeir llavors va ser una il·lusió, perquè ningú assumirà cap responsabilitat. Com si no passés res. Una altra vegada.
La sentència del Prestige ha posat sobre la taula el malestar que s'ha produït en aquests moments de crisis. La sorpresa inicial s'ha tornat indignat, i el judici, que ja va arribar tard i amb l'absència de més responsables polítics, s'ha convertit en un viatge sense rumb. El president del Tribunal, Juan Luis Pía, va estar durant hora i quart llegint la sentència. Hi havia tres acusats: Ex Director General de la Marina Mercant, José Luis López Sors; Capità del Vaixell, Apostolos Mangouras; i Cap de Màquina, Nikolaos Argyropoulos. Els tres han estat alliberats de “delictes contra el medi ambient”. L'únic culpable d'aquesta catàstrofe és Mangouras. Ha estat condemnat a nou mesos de presó per “desobediència greu a l'autoritat”, per negar-se a moure el vaixell. No entrarà en la presó.
No hi ha culpables. Ni els acusats, ni el govern que va gestionar el succés, ni la fosca estructura empresarial darrere del petroli i els vaixells que el transporten, com el Prestige. No existint responsable civil, no hi haurà lloc a indemnització. No obstant això, les xifres del que sembla que de moment es queda sense càstig són impressionants. Els magistrats estimen que el Prestige va causar més de 170.000 tones de residus generats per les pluges torrencials. Així mateix, “2.980 quilòmetres de la costa que van sofrir els abocaments, 1.137 platges van ser contaminades, 450.000 metres quadrats van quedar tacades de xipollejo de roca, 562,3 tones de fuel van ser al fons de la plataforma continental i segons les estimacions van morir entre 115.000 i 230.000 ocells marines”.
Quant a les arques públiques, l'Audiència Provincial estima que el desastre va ocasionar una despesa de 513 milions d'euros, uns 368 del Govern central i 145 de la Xunta. A ells cal sumar els 67 milions que França va gastar. Però no hi haurà compensació. Diners perduts. La Fiscalia no ha sol·licitat ni rastre dels milers de milions d'euros que va demanar. Res. És més, fins al propi assegurador pot recuperar els 22 milions que va posar per a la fiança.
Només el pp i el seu entorn s'han congratulat de la sentència, que ha estat recorreguda. La plataforma Mai Máis estudiarà la possibilitat de presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Suprem de Justícia. També convocar mobilitzacions contra la decisió judicial impune que ha qualificat de “política” i que ha anul·lat les substancioses indemnitzacions sol·licitades. No hi ha cap responsabilitat més enllà de la negativa del capità a les ordres dels governs. La pròpia companyia asseguradora també podrà recuperar els 22 milions d'euros que ha dipositat en concepte de fiança per a les arques públiques. Les pèrdues milionàries causades pel desastre natural no seran compensades per ningú. Tampoc.
Les conclusions del tribunal han arribat al final d'un extens informe de to negatiu. De tant en tant, amb desesperació, de tant en tant contradictòria, l'informe no avança ni retrocedeix; a vegades apareixen crítiques contra els implicats que al poc temps acaben en res, excepte en la defensa de les decisions preses pel Govern, sovint després d'una afirmació que suggeria el contrari.
El més cridaner ha estat el suport implícit que els jutges van donar a la decisió d'allunyar el vaixell, encara que el relat dels fets que van fer per a arribar a l'embarcació ha estat una miqueta sinuós. Segons la sentència, “és evident, des d'un punt de vista lògic, que la zona afectada pels abocaments a conseqüència d'aquesta decisió [de l'allunyament del Prestige de la costa gallega] va ser especialment extensa, i que si el vaixell hagués estat amagat en qualsevol port o ria gallega la grandària de la zona afectada s'hauria reduït dràsticament, i analitzat a primera vista, el més encertat era, sens dubte, conservar el vaixell. Però si s'analitza amb més detall, aquest argument es veu afeblit per altres matisos, tan lògics com els citats (…) Gairebé tots els experts coincideixen que la decisió d'allunyar el vaixell va ser la correcta, però una vegada estabilitzat el remolc del petrolier i sense risc immediat de col·lisió en la costa, el lògic, el prudent i tècnicament correcte era protegir el vaixell en un port o en una ria, portar la seva càrrega a una altra riba tranquil·la mar. (…) Per tant, les al·legacions que afirmen haver utilitzat el Prestige a la deriva sense saber què fer amb ell no són contundents, ja que s'ha demostrat que l'objectiu de l'allunyament va ser evitar que les emissions danyessin la nostra costa de manera extensa i greu, i a més s'esperava que l'enfonsament paralitzés l'abocament, si no per la congelació del fuel, i no va anar així pel que s'ha considerat com una “frivolitat” la quantitat d'informació proporcionada pel Govern. Fins ara mai s'ha dit quina seria la decisió correcta, ni el protocol a seguir (…) i aquesta vegada ningú ha estat capaç de dir el que s'havia de fer, al marge d'algunes opinions particulars i més o menys tècniques. (…) Sense dilació, en una situació d'emergència, i després de rebre l'assessorament tècnic més estricte i adequat, es va prendre una decisió controvertida però en part efectiva, absolutament lògica i absolutament prudent”.
És sorprenent que la sentència al·ludís a la falta de protocol i no penalitzi a l'Estat per aquesta fallada, o que es menyspreï amb arguments tècnics a molts experts que van mostrar raons contra l'allunyament del Prestige. Segons Mai Máis, en el judici ha quedat provat que la decisió es va prendre una hora després del naufragi, per la qual cosa no és possible que els responsables polítics recaptin i rebin l'assessorament necessari. De fet, abans d'arribar a les conclusions, la sentència assenyala que l'encara delegat del Govern, Arsenio Fernández de Mesa, “va complir una funció de coordinació difusa i confusa, tant en la constitució d'un organisme que dirigís les operacions, com en la posada a la disposició d'estructures burocràtiques i d'atenció a les persones que poguessin informar les autoritats i ajudar al vaixell, evitant un abocament de fuel catastròfic i procurant la recuperació del vaixell”.
En la sentència hi ha contradiccions i també llacunes. Per exemple, pel que fa a les causes que van provocar l'enfonsament. Segons els magistrats, “ningú sap amb exactitud quin va ser el motiu del succeït, ni quina va ser la millor resposta en la situació d'emergència provocada per l'avaria del Prestige, però ningú pot negar la fallada estructural, ni ningú ha pogut demostrar en el judici on i per què va succeir exactament”. Al cap i a la fi, onze anys per a acabar amb la resposta “no sap, no castiga”.
Epaia ezagutu eta bost egunera, azaroaren 18an, Alberto Núñez Feijóo Galiziako presidenteak iragarri zuen Estatuko Abokatuak haren aurkako helegitea jarriko duela Espainiako Auzitegi Gorenean. Antza, Estatuko Abokatuak uste du epaiak erantzukizun zibila eta ondorioz kalte-ordainak ezarri beharko lituzkeela. Halaber, Galiziako Gobernuko buruak esan zuen aztertu egingo dutela demanda zibila aurkeztea, “norbaitek ordaindu behar ditu-eta hondamendiak eragin dituen gastuak”.
Nunca Máis-en ez dira fio. Plataformako bozeramaile Xaquín Rubidok Sermos Galiza astekariari adierazi dionez, “Gobernuaren jarduna zuritzea eta epaiak arduradun politikorik adierazi ez izana estaltzea da helegitearen helburua”. Núñez Feijóok ordaina eskatzea jarrera kontraesankorra eta hipokrita dela salatu du Rubidok: “Espainiako eta Galiziako gobernuen erruz eman da eman den epaia, bidea oztopoz bete baitzuten”. Zehazki, Nunca Máiseko eledunak gogorarazi du Estatuko Abokatua bera izan zela, hain zuzen, ABS sailkatze-enpresa akusatuen artean egon ez zedin porrokatu zena. ABSk eman zion onespena Prestige itsasoratzeari, zazpi aldiz errebisioa egin eta gero. A Coruñako Auzitegiak emandako epaiak dio, orain, estatubatuar enpresa dela hondamendiaren errudunetako bat.
Nunca Máisek berak ere helegitea aurkeztuko du Espainiako Auzitegi Gorenean; adierazi dutenez, auzia Estrasburgoko Epaitegira iristeko asmoa dute. Bestalde, abenduaren 1erako manifestazioak deitu dituzte Galiziako zazpi hiri nagusietan.