“Volíem aprendre a llegir, ser un coet i saber per què un escriptor escriu un treball, per a què i quan l'escriu, en quin context històric, empès per què, sense esperar a ningú i sense que ningú digui res, la qual cosa volíem llegir per decisió pròpia”.

Aquestes paraules de Gotzon Barandiaran expliquen el punt de partida de l'Escola de Literatura. Va ser creada en 2003 per membres del Club de Cors Solitaris de Larrabetzu per a reivindicar la rebel·lió del lector i per a rebutjar la “vana literatura imposada pels mercats”.

Deu anys després, els objectius i la visió de partida es mantenen. No obstant això, enguany l'Escola de Literatura ha fet un esforç per a unir forces, i l'organització ha estat assumida per diferents agents culturals:En concret, l'Associació d'Escriptors Bascos, l'Associació de Traductors Correctors i Intèrprets de Llengua Basca, 111 Acadèmies, l'Associació de Teatre del País Basc, els departaments de Literatura de la UEU, Sareinak i Elearazi.

Entre els membres que s'han sumat al nou equip organitzador es troben Iratxe Retolaza i Amaia Serrano. Tots dos creuen que la transmissió de les literatures en l'educació reglada no compleix la seva funció. “Fa deu anys no ho complia, i avui menys. En l'ensenyament obligatori s'han reduït les hores lectives i en la universitat també s'ha reduït l'espai dedicat a la literatura”, diu Serrano.Per a
donar resposta a aquesta manca, l'Escola de Literatura organitza sessions participatives de quatre hores al mes, un dissabte. Retolaza creu que és una escola sense elitismes: “Els ponents presenten el tema, però el completem amb les aportacions de tots. També té una mica de taller”.

Intent d'atracció de joves

Segons Retolaza, l'Escola de Literatura ofereix una oportunitat única de trobada entre aficionats a la literatura de diferents pobles i edats. “Entre els quals s'acosten, alguns són escriptors o volen ser escriptors, i altres simplement són amants de la literatura. Hi ha gent diversa”. No obstant això, el repte d'enguany és atreure a més joves. També s'intentarà potenciar la comunicació a través de les cròniques que publicaran els membres de l'associació.

En la primera sessió que es va celebrar el 19 d'octubre en Larrabetzu, es va analitzar la faceta teatral d'Ander Lipus a partir de la intervenció de l'investigador Jaime Valverde. D'altra banda, en el programa que se celebrarà a la casa de cultura Sanzenea de Zarautz, Maialen Marín s'ha referit a la literatura xinesa contemporània. Fins a maig, oferiran altres sis programes en altres tants racons d'Euskal Herria.