argia.eus
INPRIMATU
D'on ve la “taca” de Castella-la Manxa?
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2021eko ekainaren 30

En 1982, amb l'aprovació de l'estatut d'autonomia, l'antiga Castella Nova es va convertir en Castella-la Manxa. Però el topònim La Manxa és molt més antic. En 1691 es va fundar en les taules de la Península Ibèrica una província anomenada La Manxa, que, fins i tot abans de ser un topònim oficial, era molt utilitzada en aquestes zones; a principis d'aquest segle, Cervantes, en el mateix títol de la seva obra mestra, va afirmar que El Quixot era de la Manxa.

El topònim no ha de ser traduït del castellà –no significa “taca”–, sinó de l'àrab. Segons alguns, el seu origen en la paraula Manxa o Al-Mansha, que significa “lloc sense aigua”. Uns altres diuen que ve de la paraula Manya, per la qual cosa significa “altiplà” o “altura”. Així, l'origen del topònim es remunta a l'Edat mitjana, entorn del segle XIII, quan els àrabs van conquistar el centre de la península.