I quin és el camí que el professor de basc ha recorregut fins a l'alcaldia?

Vaig començar a militar en el PNB als 22 anys. Treball intern, en tot cas. Primer de manera passiva i després més activa. També he complert diverses etapes en el partit. Per a començar, vaig ser membre del Ple Municipal. Des de 2003, vaig participar en les Juntes Generals d'Àlaba. Treballava com a professor de basc en un euskaltegi de Vitòria-Gasteiz i, al mateix temps, en les Juntes Generals. Era difícil fer les dues, però ho vam fer. I l'Assemblea General, això sí, una veritable escola! Mentrestant, se celebraven eleccions municipals, i a Amurrio l'alcalde de la localitat va ser Pablo Isasi, d'EA, durant vint-i-quatre anys. Malgrat els esforços del PNB, no es pot prendre possessió de l'alcaldia! Un dia, fa mitja dotzena d'anys, van començar a buscar un altre perfil, vull dir, per a presentar-lo a l'alcaldia. Es van dirigir a mi i em vaig presentar. Vam estar molt a prop, però Isasi també va guanyar. Fa dos anys, i després d'un procés participatiu amb la gent del poble anomenat Zabaltzen, un procés molt bonic, francament, vaig concloure en l'alcaldia. Pensava, no obstant això, quedar-se per sempre. Estic completant un cicle, res més.

Des de l'any 2011 t'hem presentat com a alcalde d'Amurrio.

Però no em vaig posar immediatament som-hi, estava encinta.

Treball, política, igualtat… Conciliació…

Li ha ocorregut a més d'un, fins i tot entre els meus coneguts. Jo vaig acabar els meus estudis en 1993. Era també temps de crisi. Vaig caminar fent petits treballs sense ser un treball de veritat. Mentrestant, al costat d'aquests petits treballs, vaig realitzar diversos cursos de formació. Així va transcórrer el temps, deixant per a més tard l'esperança de tenir fills. Desgraciadament, en el cas de la dona, desgraciadament, estem deixant la maternitat per a més endavant, perquè mentrestant cal fer altres treballs, i no acabem mai fent aquests treballs. En el meu cas, vaig deixar de tenir un fill fins a tarda, i he tingut un fill als 41 anys. Una experiència molt bonica que, sens dubte, no hagués deixat fins avui tan tard. He vist el que li passa a la dona d'avui: o és que té fills joves, o ho deixa per a més tard.

Sense que els homes s'adonin de la situació que això comporta.

No sé què passa al cap dels homes, però ja saps, els homes donen menys importància a unes certes coses, ja, ja, ja. És possible que les dones estiguem lligades moltes coses, o massa, abans de tenir un fill. Déu meu! De totes maneres, estic gaudint moltíssim. El meu marit també intenta utilitzar una mica de basc que sap, i a casa hem creat un lloc euskaldun. Bé, es pot fer, sens dubte. Segurament, com sol succeir en molts casos, el poc basc que sap no és tan petit, perquè sap bastant, més del que pensa…

L'error de l'alumne que està aprenent l'idioma, que sap menys del que sap.

La gent sap més del que creï. En alguns àmbits socials pot ser que no sigui fàcil, però crec que la família dona un altre tipus de suport. No és així com es diu? Que amb un nen és més fàcil parlar en basc, perquè el nen no el corregeix. No té el costum d'esmenar, i això ajuda a parlar amb llibertat. Jo sí, faig algunes correccions al meu marit, per part seva, però no tinc necessitat de corregir-les massa, perquè s'equivoquen molt poc. En l'àmbit familiar, sense por ni vergonya a cometre errors, es parla més tranquil. Per exemple, quan es fan enquestes, es parla de “euskaldunes” i “quasi-euskaldunes”. Doncs bé, aquest camp de “gairebé els bascos” és tan ampli que hi ha de tot. Si comencem a indagar, veuríem que veuen i entenen la televisió, que escolten els partits i entenen el que diu el locutor, que tenen la capacitat de parlar… Que tenen més recursos dels que imaginen. No ho dubto.

En les jornades que Euskaltzaindia va dur a terme fa dos anys a Àlaba, l'alcalde de Laudio, Natxo Urkixo, i tu mateix vau destacar entre les autoritats presents.

A més d'alcalde, també soc responsable de basc de l'Ajuntament d'Amurrio. Vull dir un responsable polític –si vols un regidor de basc–, no un tècnic de basc, que és Beñat Mendiguren. Més d'una vegada m'han dit que a veure què haig de fer jo com a responsable del basc. Jo crec, no obstant això, que realment hem de ser exemple i exemple per part de les autoritats, que és necessari un enfocament transversal. Com en el tema de la joventut i la dona. Jo tinc un observatori aquí: cada dia veig quants escrits entren a l'Ajuntament, qui entra, o surt, en basc… L'alcaldia em dona molta perspectiva per a poder prendre una decisió sobre aquest tema. Per descomptat, vinc del món del basc i tinc interioritzades les eines de la llengua, i això em fa més fàcil unir-me al món del basc, amb normalitat. Estan succeint canvis, amb total naturalitat, sense forçar res.

No li dona al basc, a més de prestigi, la centralitat, el fet que sigui el màxim dirigent d'Euskaltzaindia?

Sí, però en si mateix, sense haver d'esforçar-se en això. I, sens dubte, veurà més fàcilment les mancances i fortaleses del basc. En el cas del dirigent d'Euskaltzaindia, serà important remarcar la identitat del basc, de la manera més natural, amb normalitat, però subratllar-lo.

En què consisteixen les teves relacions laborals a l'Ajuntament d'Amurrio? Em refereixo, evidentment, al llenguatge. Quin lloc té el basc?

Puc dir que algunes reunions les realitzem en basca. I amb els companys euskaldunes, no hi ha dubte, ho fem en basc. Bé amb la secretària, amb una treballadora… Amb els euskaldunes, en basc. Això no hauria estat possible en l'anterior legislatura. D'altra banda, en funció de l'àmbit laboral, el fem en basc o en castellà. També pels agents socials. De totes maneres, hi ha una pregunta que es fa més d'una vegada, que abans no es feia: “Aquesta reunió, en basca o en castellà?”. Abans no hi havia alternativa. Però no tot és bonic i bonic...

No hi ha roses sense espines…

Això és. Encara tenim grans mancances pel que fa al basc escrit, per exemple. Fer-ho en bilingüe suposa actuar en dos, és un treball i, per tant, tenim molt de marge de millora, tant en l'àmbit de la comunicació interna com a externa.

En l'època de l'anterior alcalde no hi havia possibilitat de fer diversos treballs en basc. Sí, aquesta vegada. Suposem una pròxima legislatura, després de dos anys d'eleccions, o dins de sis. Si l'alcalde no és euskaltzale, retrocedirà el basc a l'Ajuntament d'Amurrio?

No ho crec. Em veig dins del procés de normalització del basc. Suposo que el que vingui després de mi caminarà pel mateix camí. No crec que pugui fer una altra cosa. Seria un gran pas enrere. A Amurrio, Llodio, Orduña, Artziniega, Okondo… són alcaldes, senyors i senyores basques. Aquesta tendència és imparable.

“Inamovible”.

Així ho veig jo. Per descomptat, això està relacionat amb l'orientació política. La comarca d'Ayala és abertzale, sí o sí. No hi ha opció. D'una manera o d'una altra, des d'aquí fins a Bilbao, només tens dues opcions en aquest moment, el PNB o Bildu. I així seguirà. I quan arribin les eleccions, segur que en els seus candidats, en les seves llistes, sempre hi haurà algun euskaltzale. Crec que si els partits es prenguessin un altre camí, fracassarien.

L'alcaldessa d'Amurrio té inquietuds, treballs i tasques que no són el basc.

Sí, com té. Són moltes les tasques i els maldecaps. El més greu, la situació que ha creat la crisi. Comencem la legislatura en un mal moment. La crisi ha colpejat a la societat, l'atur i el canvi en la qualitat de vida són aquí. I el propi Ajuntament té uns recursos econòmics inferiors als de fa uns anys. Molt pitjors. Per contra, pel que fa a la gestió, hem d'intentar que es destaqui la menor reducció de recursos possible. El pressupost d'aquest ajuntament per a l'any 2008 ascendeix a 25 milions d'euros. Ara no arribem a gestionar 14 milions. En cinc anys, els recursos econòmics s'han reduït dràsticament. I, no obstant això, hem d'intentar mantenir els serveis i, si no els mantenim, reduir al mínim la pèrdua possible. La gent sap quina és la situació… Aquest Ajuntament ha tingut molts diners, i en un temps l'Ajuntament d'Amurrio s'ha dedicat a construir diverses grans infraestructures. Entrem a l'alcalde i vam veure que hi havia un deute de tres milions, i també calia pagar-la! Encara estem pagant. Però aquí està la clau, que amb pocs diners es mantinguin els serveis.

Major càrrega de les grans infraestructures.

Avui dia no estem en la construcció de grans infraestructures. En aquest carrer, o en la vorera, cal canviar la llosa per a canviar-la. Tal vegada no s'havia fet abans perquè estàvem treballant intensament en grans infraestructures. Avui dia ens toca canviar la llosa. I la gent ens ho agraeix! Són petites coses, però hem de submergir-nos en aquestes petites tasques, perquè no arribarem a satisfer les grans necessitats.

Va estar en Donostia, en la Reunió Internacional d'Alcaldes per la Convivència.

Sí, ho vaig ser. Crec que és un pas endavant. Jo m'he quedat amb el que va dir el coordinador de Lokarri, Paul Ríos. Deia que ETA ha acabat i sembla que no continuem parlant d'això. Deia que cal crear moviment, parlar i parlar, perquè encara no s'ha tancat. Va citar el cas d'Irlanda, un llarg procés que va durar anys. No podem quedar-nos quiets, hem de parlar… Crec que la societat basca vol la pau, de veritat. Però el full de ruta la marquen els partits polítics, i moltes vegades la gent compleix amb el que alguns partits polítics diuen. Potser el paper dels partits polítics ha estat massa gran, per a bé i per a malament, i com els partits estan fragmentats, també han fragmentat, per dir-ho d'alguna manera, a la pròpia societat basca.

Vostè és membre d'un partit polític.

Sí, i estic reflexionant des del meu interior… La fragmentació no és realment de la societat basca, sinó dels partits polítics. Els alcaldes reunits en Donostia-Sant Sebastià van subratllar la importància que té, entre altres coses, el diàleg amb tots els partits polítics. Però si a nivell municipal, reunit en junta de portaveus, un portaveu d'un partit s'aixeca i surt de la sala, no hi ha possibilitat de parlar. I, tanmateix, en això cal tractar de parlar, de parlar, de parlar entre tots. Crec que es pot fer una gran feina a nivell municipal.