El personatge d'una coneguda pel·lícula tracta de sortir d'una situació concreta. Li és impossible: la situació es repeteix una vegada i una altra, cada dia passa la mateixa realitat.

El mateix em passa a mi. Però, a més, és molt més greu. El que se'm repeteix a mi no és només un dia, sinó tota una època.

Fa uns dies es va dur a terme l'operació contra l'organització Herrira. Ha estat terrible: un grup de defensa dels drets dels presos s'ha criminalitzat. Els seus gestors han estat detinguts i imputats, les seves idees s'han unit a ETA. Sabrem en què es concreta tot això –si realment, com ha argumentat el jutge, el grup Herrira donava instruccions als presos vinculats a ETA o limitava la seva llibertat–. No obstant això, també ha estat destacable l'actitud del jutge a l'hora d'ordenar aquestes detencions, és a dir, en lloc d'aplicar la legislació excepcional antiterrorista, va decidir la detenció comunicada, és a dir, l'ordinària. L'Audiència Nacional pot ser el senyal d'un canvi de rumb en l'Audiència Nacional. Així sembla, després de tants anys d'aplicar aquesta legislació sense cap mena de crítica, deixant les greus conseqüències que tots coneixem. Aquí, doncs, sembla que la marmota ha despertat, o almenys que ha obert un ull.

Un parell de dies abans que això succeís, ETA va fer públic –per enèsima vegada– el comunicat, en la línia de sempre, sense notícies, amb els ulls tancats i submergida en el cercle viciós de la marmota. Un rumor diu que abans que acabi l'any anunciarà el seu desarmament. Si és així, s'obre un nou temps complet per a la majoria de la ciutadania, i suposa una gran exigència per al món de la política: viure i actuar en l'època de la marmota ha estat massa còmode per a molts, però el nou temps exigeix treball i voluntat, sense excuses, amb una clara posició personal i una capacitat de debat real.

Però no creguis que vivim solos en aquest llarg i avorrit dia: A Espanya les coses no estan millor. L'agenda política està marcant el repte que ha plantejat Catalunya, però també en això s'escolten poques idees noves: els tòpics de sempre, els arguments i els obstacles tradicionals, si no hi hagués llibertat per a pensar i actuar, com si l'immobilisme fos una actitud positiva.

Per a fer un volt completa al nostre àmbit geogràfic, donant un cop d'ull a Europa, no creguis que la marea s'ha despertat allí, no. Avui, en tota Europa, una vegada més, l'extrema dreta ha fet un gran auge i, en aquest sentit, apareixen noves o renovades forces polítiques que, en alguns casos, estan donant lloc a moviments ciutadans. Són moviments contraris als drets humans, violents, amb objectius inquietants. No fa molt que els pobles i els ciutadans europeus sofrim les terribles conseqüències del feixisme, sempre amb la mateixa excusa: crisi econòmica i social, fracàs de la política i emigració. Cal reconèixer que molta gent està desesperada i enfadada, però no podem acceptar que aquesta indignació vagi en contra d'altres ciutadans –immigrants, homosexuals, pobres, o altres treballadors–. Marmota també dorm a Europa, però la serp s'agita i s'arrossega pertot arreu, estenent el seu odi.

Sent com és la mateixa marmota pertot arreu, a veure si per fi la despertem aquí i allà. O potser soc jo la marmota? En aquest cas, a veure si algú em desperta de la meva templa.