ETA va anunciar el 20 d'octubre de 2011 el cessament definitiu de la seva activitat armada, donant fi a més de mig segle d'història al País Basc. Almenys un final, ja que les conseqüències del seu treball estan encara molt vives i les seqüeles de les ferides causades estan absolutament obertes. Després de dos anys, algunes conclusions podrien sortir.

Un, l'apartat del sofriment continua obert. Les velles ferides no són reparades, ETA no crea noves víctimes i l'Estat sí, perquè en el fons “tot és ETA” manté viva. Qui tingui inquietud pels drets humans de les persones, hauria d'estar preocupat per aquest tema, sempre que sigui honrat la seva preocupació pel dolor de les persones.

Dos, suposava que la construcció d'un procés de pau seria difícil, però també que es faria una mica més, encara que lentament. Com no es veu cap pas, això genera decepció, sobretot en l'àmbit de l'esquerra abertzale i, en certa manera, en l'ampli espai social basc en el qual la pau no s'ha materialitzat encara. L'única solució és continuar impulsant, perquè en la societat basca el desig de pau està molt arrelat, i perquè d'aquí o d'allà sortirà aquest desig, com ja ha ocorregut en altres ocasions. La crisi econòmica ha portat, a més, el tema de la resolució del conflicte a un segon pla.

Tres, sembla que la situació política s'ha assentat, però encara no del tot. Les quatre potes famoses de la Mesa estan representant, més o menys, a la força social tradicional, però amb una tendència a l'alça del nacionalisme i a la caiguda dels partits espanyols, també en el terreny de les idees. Cal veure si es manté aquesta tendència. Segurament ho marcarà el desenvolupament d'EH Bildu, com en els dos o tres últims anys. Si manté la cohesió interna i encerta a adaptar el soberanisme d'esquerra als paràmetres del segle XXI, seguirà en dura competència amb el PNB.

Per a la pràctica institucional habitual, no obstant això, sembla que prevaldrà el pes dels partits tradicionals, sobretot amb el pacte entre PNB i PSE-EE a Euskadi. A Navarra, l'alternativa segueix en mans del PSN, però sembla que cada vegada menos.la
evolució de Catalunya també pot influir en la societat basca, tant pels ensenyaments que pot adoptar el moviment sobiranista com per la seva influència en les estructures de l'Estat.

Tampoc es pot oblidar que la crisi és el principal estímul per al canvi d'aquesta època i que caldrà veure en quina mesura això afecta a l'esquema dels partits tradicionals, encara de gran rellevància en la societat basca.A pesar que

el PROCÉS DE PAU va molt lent, els sentiments, els indicis i els fets s'intercalen amb freqüència. Les discapacitats del Grup de Treball per a la Pau i la Convivència del Parlament Basc; la batuda contra Herrira; la fructífera Conferència d'Alcaldes per la Pau de Donostia-Sant Sebastià; el bon acolliment del Pla de Pau i Convivència del Govern Basc als EUA; la tercera Muralla popular a Pamplona per a evitar la detenció de Luis Goiri; l'inici de macrojudicis en Segi i Herriko Taverna en l'Audiència Audiència Nacional.

I per a arrodonir la situació, dos temes que poden convertir-se en estrelles en les pròximes setmanes: les presons i les armes. D'una banda, s'assenyala que la resolució de la doctrina Parot està a punt d'arribar des d'Estrasburg. Podria arribar a la fi d'octubre –s'ha esmentat el dia 21- i en molts llocs s'ha difós que Estrasburg ratificarà la seva sentència contrària a la doctrina. En opinió d'alguns, la filtració incita al pp a pressionar al Tribunal d'Estrasburg i, segons el parer d'uns altres, preveient la sentència en contra per a calmar la reacció de la dreta espanyola.

I, finalment, el pas més important que pot donar ETA en els dos últims anys en el procés de pau és que es pot començar a lliurar les armes. D'aquesta manera, donaria un impuls important i necessari al procés de pau. Qui vulgui excuses, més tard dirà que les armes no són suficients, que ETA ha de desaparèixer, que si no, no es pot fer res. Però el lliurament de les armes és un pas que cal donar, perquè simbòlicament té molta força i, de cara a un procés de dissolució, és espectacular i significatiu, tant en la societat basca com en l'àmbit internacional. Com són importants, però de segon nivell. Si vol, el camí que ETA trobarà.