La imatge de la volta al passat s'ha difós en molts llocs arran de l'operació contra Herrira duta a terme per l'Audiència Nacional espanyola. La veritat és que la foto reflectia això: la supèrbia dels guàrdies civils, els detinguts, les agressions de l'Ertzaintza, les declaracions institucionals, la gran manifestació a Bilbao…

El passat és una de les imatges que s'han difós a través de diferents institucions, partits i mitjans de comunicació. Els portaveus del Govern Basc i del PNB Josu Erkoreka i Koldo Mediavilla també van subratllar aquestes idees, els primers a les hores de la detenció i els segons en l'article “Les temptacions del passat” (Deia, 5-10-2013). Mediavilla creu que el Govern d'Espanya i l'esquerra abertzale estan en la temptació de tornar al passat i que han d'evitar-lo.

Afortunadament, no hi ha volta al passat, i no hi haurà, almenys en l'esquema anterior. I no perquè el Govern d'Espanya i el pp no vulguin. No ho estarà perquè la pròpia esquerra abertzale no ho vulgui, perquè la decisió d'abandonar la lluita armada és irreversible i, malgrat tot, està intentant construir un procés de pau. Va aconseguir desembarassar-se de l'enorme pedra de la lluita armada i, a pesar que en l'actualitat compta amb moltes càrregues de l'època, principalment dels presos, la situació per a fer front al desafiament és mil vegades millor que en l'època de les armes.

El PP és l'únic actor que sembla enclavat en el passat: no hi ha cap moviment i la fusta. I, no obstant això, en l'actual batuda s'han vist alguns indicis: no incomunicació amb l'advocat de confiança davant el jutge; no tortura i maltractaments; i 10 de cada 14 detinguts en llibertat incondicional. No són dades per a felicitar a ningú, però sí cridaners i, per tant, destacables.

I per què? Aquesta és la gran pregunta que gira entorn de tots. L'ex director del Grup Notícies Pablo Muñoz ha llançat la seva principal raó en el seu article del diumenge de Deia, en el qual es diu que es ratificarà la sentència contra la doctrina Parot: “Moncloa ja té dades sobre el que està cosint a Estrasburg i en els àmbits jurídics es dona pràcticament per segur, sentència contra el recurs del Govern espanyol contra el rebuig del Tribunal Europeu de Drets Humans a l'anomenada doctrina Parot al juliol de 2012”.

En l'anàlisi de Muñoz, el pp pretén anticipar-se a la campanya que iniciaran els sectors més reaccionaris d'Espanya per a quan la sentència doni inici a l'excarceració de presos. De ser així, no li faltaria al Govern espanyol una imatge dura, ja que a més de la batuda d'Herrira, la setmana que ve començaran els macro-judicis de Segi i Herriko Tavernes.

Luis R. estava acostumat a passejar en els passadissos de la Moncloa amb el PSOE. Aizpeolea posa sobre la taula una altra visió (El País, 5-10-2013): la de les il·legalitzacions. Al seu judici, l'esquerra abertzale "té por" que això sigui un preludi de la il·legalització de sortu i per això ha respost amb tanta força a la manifestació.

Quins indicis de realitat pot tenir aquesta hipòtesi? Encara que estem acostumats a tot amb el pp i amb l'Audiència Nacional, una cosa és que el pp no obri les portes a noves situacions, i una altra que faci un pas de gegant en la il·legalització de sortu. No sembla que estigui en condicions d'actuar tan maldestrament, sense que ETA estigui en acció –ni molt menys si desaparegués–, perquè el que pot rebre és més aviat un mal que un benefici, especialment en l'àmbit internacional i al País Basc. A Espanya, no obstant això, si molts dels seus ciutadans estan preocupats per alguna cosa, no és amb Euskal Herria i amb ETA, sinó amb Catalunya.

En realitat, i fent de Maquiavel, si aquest tipus d'operacions no produïssin tant de sofriment i mal, l'esquerra abertzale hauria de demanar dues o tres vegades a l'any, perquè li enfortiria, perquè posen al PNB en una posició incòmoda i, gràcies a la Guàrdia Civil, reflecteixen perfectament la posició violenta a Madrid.

També han estat ressenyables les declaracions conjuntes realitzades pel PNB i Bildu en el Parlament Basc i en altres institucions. I també ha estat significatiu l'escàs que el lehendakari Urkullu s'ha pronunciat davant aquesta nova imposició i repulsa col·lectiva de drets a 18 ciutadans i ciutadanes de la societat basca. El lehendakari té una posició difícil i delicada, més encara en aquesta època de pactes, però, si es vol, la diplomàcia dona l'oportunitat de més.