En els anys 80, vaig tenir l'oportunitat de veure una de les poques centrals marines que hi havia en el món. El riu La Rance, a Bretanya, es va tancar arran de mar i en aquest farciment es van construir a més de la carretera, 24 turbines per a comunicar la mar i la badia i els equips per a obtenir energia elèctrica d'aquestes.
Les obres de construcció de la central van començar en 1961 per Louis Arretch i l'encara president francès, Charles de Gaulle, la va inaugurar el 26 de novembre de 1966.
La badia de La Rance té 22 km² i la barra construïda 750 m de longitud. Segons les dades de 2012, la central va oferir el 3,5% de l'energia que necessitava Bretanya. El seu funcionament és molt senzill, tant en marea alta com en marea alta, les pales de les turbines giren en tots dos sentits i generen energia elèctrica.
La de La Rance ha estat durant 45 anys la major central de marees marines de tot el món, fins que en 2011 va ser desbancada per la central sud-coreana de Sihwa Lake.
Les marees de Bretanya són molt potents, ja que la diferència entre el mareagor i la marejada aconsegueix els 10 m, i com el moviment de les marees és continu, es pot calcular amb exactitud la quantitat d'energia que generarà una central d'aquest tipus a l'any, ja que no és possible, per exemple, en l'energia eòlica, ja que depèn del vent que bufi la generació de més o menys energia.
Històricament hi ha hagut moltes raons per a deixar de costat l'energia de la mar. Algunes venen en les següents líneas.la
mesura de la capacitat d'energia que pot tenir una mar determinada és el moviment de l'aigua. Si el moviment de les marees és petit, o si no hi ha ones o corrents, és poc interessant des del punt de vista energètic. Si, per contra, les marees, les ones i els corrents d'aigua són evidents, val la pena analitzar aquesta font d'energia.
L'aigua amb les millors condicions a Europa es troba en el nord de l'Atlàntic, per la qual cosa França i el Regne Unit compten principalment amb les millors oportunitats per a explotar l'energia marina. Però vegem en poques paraules els problemes que planteja la implantació d'eines en la mar. Subratllem, en primer lloc, que cal treballar en zones on hi ha grans corrents d'aigua, per la qual cosa en aquestes condicions la fixació de les turbines en el fons de la mar no és una tos de mitjanit de cabra.
D'altra banda, la transformació del moviment de les turbines en energia elèctrica requereix inevitablement d'una gran pesadesa, la qual cosa és encara més difícil de situar en la mar. Cal no oblidar que l'energia elèctrica generada d'aquesta manera ha de connectar-se a la xarxa elèctrica terrestre i, finalment, els equips s'erosionen enormement a causa de l'aigua salada de la mar, les algues i altres elements.Aquests
problemes han constituït un obstacle per a la generalització de l'explotació de l'energia en la mar. Segons les previsions que es realitzin en aquest moment, el cost de l'obtenció d'energia de la mar fins a l'any 2015 serà el quàdruple del cost d'obtenir aquesta mateixa quantitat d'energia dels molins de vent.
En referir-nos a l'energia en la mar, ens referim a sistemes tecnològics de diferents tipus. D'una banda està el moviment de marees o corrents d'aigua en les mars, per un altre, el dels sistemes que aprofiten el pas de les ones i, finalment, el dels molins de vent que se situen en la superfície de la mar, aprofitant la força dels vents.
L'últim és el més desenvolupat dels tres. De fet, els sistemes que utilitzen els molins de vent estan molt avançats en terra. El principal avantatge de la fixació en la mar és la constància dels vents marins, és a dir, es pot predir amb més freqüència que en terra, i per tant, la quantitat d'energia que es generarà l'any. En terra és més difícil predir això, ja que els vents no tenen constància.
La major instal·lació d'aquest tipus en el món es troba al Regne Unit, a l'est del riu Tàmesi, i es diu London Array. David Cameron, primer ministre britànic, ho va inaugurar el passat 4 de juliol. Les 175 turbines presents ofereixen una potència de 639 MW.
En alguns llocs també s'analitzen els sistemes que utilitzen el moviment de les ones. Les ones provoquen una pujada i baixada dels nivells d'aigua amb una periodicitat elevada, i aquest canvi de nivell d'aigua és el que s'utilitza per a l'obtenció d'energia. Els centres experimentals es troben en diferents parts del món, però la primera instal·lació comercial a nivell mundial va ser inaugurada a Mutriku el 8 de juliol de 2011. De moment, la majoria són petites instal·lacions, i un exemple d'això és la potència de la planta de Mutriku: És de 296 kW, 3.000 vegades menor que en London Array.
Promogut principalment per França, el Regne Unit, Holanda i Noruega, és el de les marees tecnològiques o corrents marins que més s'estan enfortint com a font d'energia a Europa. Gairebé 50 anys després de la fundació de La Rance, en aquest cas es va tancar tota una badia, però ara es tracta de col·locar les turbines en alta mar, i en les dues últimes dècades s'han fet grans avanços en aquesta línia, gràcies a que s'ha aconseguit treballar millor en els grans corrents d'aigua i al fet que s'han creat nombrosos materials per a evitar l'oxidació.
De cara a l'any 2020, França està al capdavant, en comparació amb la resta del món, ja que ha planificat construir unes instal·lacions de 1.000 MW per a aquest període i crear més de 10.000 llocs de treball en aquest àmbit per a l'any 2030. En altres paraules, França vol continuar liderant el camp dels sistemes energètics; igual que ha estat líder mundial de l'energia nuclear en el segle passat i principis de la present, a mitjan aquest segle, vol liderar les energies marines que substituiran en part a l'energia nuclear.
Les previsions de mercat actuals a nivell mundial són molt diferents a les que es feien fa cinc anys. Aquest sector sembla que tindrà una gran fortalesa, almenys a Europa. En el món es preveu que per a 2050 s'instal·larà una potència de 350GW (300 centrals nuclears) i que l'impacte de l'energia marina generarà un milió de nous llocs de treball.Al País Basc
, es pot dir que estem al capdavant de l'escamot tecnològicament, gràcies sobretot a l'experiència acumulada entorn de l'energia eòlica. Tenim diverses empreses treballant en l'àmbit eòlic, i segons els acords enguany, en la costa es pretenen construir unes instal·lacions de 50 MW de potència per a 2020.
Per exemple, amb motiu del projecte Nautilus, es realitzarà una inversió de 100 milions d'euros en la costa d'Armintza. Per a 2018, l'objectiu és col·locar un rotor de 130 metres de diàmetre en una plataforma semi-submergida. La seva potència serà de 5 MW i pretén ser una mostra davant els agents interessats a Europa. En aquest projecte, en col·laboració amb el centre de recerca Tecnalia, treballen diverses empreses del País Basc i comptaran amb el suport del Govern Basc.
Per tant, l'àmbit de les energies marines al País Basc pot ser una important via d'exportació, tant des del punt de vista tecnològic i d'instrumentació, com des del punt de vista del futur energètic sostenible, ja que la nostra costa és idònia en profunditat i corrents d'aigua. La tecnologia actual ens diu que la velocitat dels corrents marins no és suficient per a fixar turbines en el fons de la mar i obtenir electricitat a un preu rendible, però a mesura que avancin les tecnologies ens resultarà més fàcil emprendre aquesta ruta.
Si algú pensa que la quantitat d'energia que obtenim de les mars serà suficient per a substituir a les fonts d'energia fòssil o nuclear, està molt lluny de la realitat. El creixement de les energies renovables, les crisis, avança i s'accelera molt més del que s'havia previst fa una dècada. No obstant això, la previsió que l'any 2050 el 25% de les necessitats energètiques mundials es cobreixin amb energies renovables no sembla un somni massa gran, ja que crec que l'avanç de la tecnologia ens donarà sorpreses gratificants.
Des de la mar, per tant, només s'espera un 3% o un 5% de les necessitats energètiques per a la meitat d'aquest segle. Més d'un podria preguntar-se si les inversions en fonts d'energia renovables com la de la mar són raonables a la vista dels resultats que s'obtinguin.
El sol, la mar, el vent, la biomassa i les cascades són, de moment, les principals fonts d'energia renovable. Entre totes elles no cobreixen ni un 5% de les necessitats energètiques actuals, però són les úniques vies de protecció de la nostra atmosfera i dels nostres ecosistemes. En el segle passat vam descobrir rutes energètiques senzilles i amb elles construïm una gran fortalesa. Ara haurem de trencar i substituir el fort que està en mans d'uns pocs, aprofitant un espai energètic més natural que estigui en mans de més propietaris.
Itsas hondoan finkatuta dauden zutabeetan turbina bat edo gehiago ezartzen dira (batzuetan turbina bera finkatzen da itsas hondoan).
Ur-korronteek turbinetako palak biratzen dituzte eta mugimendu hori elektrizitate bihurtzen da sorgailu elektrikoetan (batzuetan zutabeen barnean daude, eta beste batzuetan gainazalean kokatzen dira). Azkenik, sortutako elektrizitatea itsasazpiko kable bidez garraiatzen da lehorrera.
Zentrala eraiki zenetik 45 urte igaro direnean, erabat aldatu da La Ranceko badia eta hango ekosistema. Espezie txikiak izan dira batez ere normal xamar bizi izan direnak.
Barrak badia itxi zuenean izugarri nabaritu zen itsasoko arrainen joan-etorriaren etena, baina pixkanaka, platuxek, lupiek, txipiroiek eta beste zenbait arrainek turbinen palen artetik pasatzen ikasi zuten. Hamarkada batzuk igaro ondoren doradak, arraiak eta mugilidoak ere gero eta gehiago ikusi izan dira, eta azkenik, bi animalia handi besterik ez dira ikusi izan badian: foka bat eta izurde bat.
Lurrean historikoki izan diren sarraskietan gertatu izan denaren antzekoa errepikatu da La Rancen. Alegia, animalia txikienak izan direla egoera berrira hobekien moldatu direnak, eta zenbat eta handiagoa izan, orduan eta zailtasun handiagoak izango dituztela egokitzeko. Foka eta izurde bana bertan ikustea anekdotatzat jo beharko litzateke, badian beste fokarik edo izurderik ikusiko ez balitz, betiere.
Landareen, algen eta itsas hondoen egoera bestelakoa da. Badia itxi izanak bertako ur betetze eta hustean maila aldaketak eragiteaz gain, ibaiek garraiatzen dituzten hondakinak bertan gelditzea ekarri du, itsasora atera ezin dutenez; bi faktore horiek eragiten ari diren aldaketa ez da behar beste aztertu oraindik.
Munduko beste azpiegitura erraldoiekin alderatuz, La Rancekoaren eragina txikia da, eta hedaduraz, itsasoko energia baliatzen duten zentral ororena, gutxi baitaude. Zentral horien ugaritzeak arrantza alorrean sor ditzake arazo handienak. Egun, itsasoko energiaren inguruan dauden proiektuetan arrantzaleak bihurtu dira aurkari nagusiak. Itsas hondoan turbinak ezartzearekin batera aldaketa ekologikoak gertatuko direla jakina da. Turbinek ateratzen duten zarata edo euren palek itsas faunari egingo dioten oztopoa larriak dira, baina, konparatzen hasita, are larriagoak izan daitezke beste azpiegiturek eragin dezaketen kaltea.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]
Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]
El passat 3 de setembre es va publicar en el Butlletí Oficial de Navarra l'anunci pel qual el Govern de Navarra fa pública l'actualització del Pla Energètic de Navarra. Això hauria de ser un pas important per al futur de la nostra comunitat, tenint en compte la importància... [+]