Per a què utilitza la Plataforma per la Llengua els mitjans audiovisuals?

Utilitzem els mitjans audiovisuals i les xarxes socials per a mostrar de forma molt més directa els casos de discriminació o campanyes concretes que sorgeixen amb l'objectiu de promoure l'ús social del català.

En 2005, per exemple, vam fer el primer flaix d'animació. Es tracta d'una espècie de clip d'animació curt que es pot veure a través de les xarxes socials. El cinema en català: Missió impossible (Cinema en català: Era un repte impossible) i denunciava que hi ha un número molt petit de pel·lícules en català, tant doblegades com subtitulades. L'oferta no arriba al 5% en aquest moment.

Però fa uns anys es va establir un percentatge de pel·lícules en català, no?

El Govern de l'últim tres comptava amb la voluntat i va treballar la Llei del Cinema per a desenvolupar els seus objectius. Allí es recollia que el cinema català anava a créixer progressivament, de manera escalonada, però en aquests casos és necessari el suport d'alcaldes, distribuïdors i sales de cinema. Finalment, l'oferta en català no es va ampliar en la forma prevista per la llei. El nou Govern va revisar les previsions i va establir percentatges baixos. És cert que el nombre de pel·lícules en català s'està incrementant a poc a poc, però l'augment és tan lent que es veu com una intenció a mitjà i llarg termini.

Què fem des de la Plataforma per la Llengua davant aquesta mena de coses? Doncs bé, una campanya d'anàlisi d'un cas, un àmbit o un sector concret, i per a denunciar la situació del sector del cinema vam fer el clip esmentat.

Exemples d'una altra campanya?

Fa poc vam fer l'últim treball, quan Malta i Croàcia van entrar a la Unió Europea. Preteníem donar a conèixer el català i les llengües oficials d'Europa, subratllant la importància del català en comparació amb altres llengües minoritàries oficials de la Unió. I aquest clip va tenir una gran difusió en Internet.

En aquest sentit, quins resultats s'obtenen amb els mitjans audiovisuals en aquesta mena de campanyes?

S'aprofita la força d'aquests curts per a donar a conèixer les campanyes. En la xarxa es difonen els vídeos de manera exponencial i amb els primers cartells o al carrer s'obté una resposta superior a la que s'obtenia en les concentracions. Continuem mobilitzant a la societat al carrer, es fan aparicions públiques, s'etiqueten els productes en català o es compleix la Llei del Cinema, i encara es realitzen concentracions per a exigir que hi hagi més pel·lícules doblegades o subtitulades en català.

Utilitzem les xarxes socials per a donar arguments a la ciutadania per a defensar que el català ha de ser oficial a Europa. Hi ha idiomes, com el maltès, que parlen 50.000 persones i són oficials a Europa. No volem subestimar cap llengua, però si parlem català milions de persones, com negaran la importància i l'oficialitat d'aquesta llengua?

Per a fer-nos veure aquestes idees utilitzem les xarxes socials i els mitjans audiovisuals, perquè en aquests temps no ets ningú sense mostrar imatges en moviment i sense utilitzar les xarxes socials. I aquestes campanyes tenen més resposta.

També vam fer una sèrie de vídeos pedagògics amb una visió humorística. Mostrava una sèrie de distincions lingüístiques que també van tenir molt bona resposta en les xarxes socials. A més, es va utilitzar com a material audiovisual en diverses sessions formatives.

Una vegada i una altra ha esmentat les xarxes socials. Què han portat?

Les últimes campanyes de cara a elles, que a més han tingut molt bona resposta, han estat el lipdub per la llengua i el muralmoba (mural en moviment). El mural es va realitzar l'últim dia de Sant Jordi, amb el lema El català, llengua comuna. A mesura que avançava el dia es van anar fent el mural i gràcies a les xarxes socials es va aconseguir que la gent que no va participar en l'acció pogués veure-la des de la seva casa. Sense ser presents, milers de persones es van adonar del que estaven fent i van poder veure el desenvolupament de l'acció al llarg del dia.

Busquem, sobretot, un missatge visual i exigim al missatge una sèrie de característiques: que sigui net, que l'atenció del receptor sigui atractiva i original, innovadora, que susciti interès i que estigui ben estructurada i elaborada.

Quan vam fer la campanya Estimació el català, va tenir una gran difusió i en Twitter va arribar a ser Trending TOPIC; en pocs dies es va estendre a llocs en els quals abans no es podia arribar. En Facebook i Twitter es van recollir una crida per a afegir els suplements Estimació el català i Digui-ho en català, i en Instagram es van recollir moltes fotos d'aquests. Amb aquests recursos, la campanya es va anar alimentant.

I quina importància ha tingut el desplegament de dispositius amb connexió a Internet?

Som una multiplataforma. Quan realitzem una campanya s'adapta als receptors, als telèfons mòbils, tauletes i dins d'aquests receptors a programes específics: Facebook, Twitter, Instagram o qualsevol altra aplicació que permeti la intercomunicació de les persones que lluiten per la llengua o fomenten l'ús social del català.

La Plataforma sempre està pendent dels avanços que faciliten la comunicació entre les xarxes i les seves persones. Això no significa que no treballem en el paper, per exemple. Tenim una revista que es pot veure en Internet i estem buscant la manera que la gent pugui descarregar-la en qualsevol format i en qualsevol dispositiu.