La primavera de l'any passat tres parlamentaris de PNB, PSE, pp i Aralar van arribar a un acord sobre les bases de la ponència de pau. El pas, encara que curt, podria pensar-se, encara que l'esquerra abertzale quedés fora de la iniciativa. Era de suposar que la normalitat de la pròxima legislatura aconseguiria arribar a la quarta pota de la taula. Que el llarg conflicte requeria temps i el discurs. El portaveu del PSE-EE, José Antonio Pastor, deia amb satisfacció: “No tenim per què esperar a ningú –de l'esquerra abertzale–, crec que podem començar nosaltres”.
Tenia raó, van començar en la següent legislatura, i de nou coixos. El Parlament Basc va aprovar al febrer d'enguany la creació del grup de treball per a la Pau i la Convivència amb el suport del PNB i PSE-EE, els vots en contra del pp i UPyD i l'abstenció d'EH Bildu. El pp va fer un pas enrere, perquè creia que no se li demanava bastant a EH Bildu. Com deia Carmelo Barrio, “EH Bildu encara no ha condemnat el terrorisme i els atemptats d'ETA”. Ni tan sols a l'abril de 2012, però llavors EH Bildu no estava en el Parlament. Malgrat l'abstenció pel contingut de la ponència, EH Bildu va decidir participar en l'assemblea constituent del passat 11 d'abril.
Quatre mesos i tres o quatre reunions més tard, la líder del BBB del PNB, Itxaso Atutxa, ha parlat clar davant la convocatòria de la reunió del 13 de setembre: “Si cal retardar-ho, la data no pot espatllar una cosa tan important per a aquest poble”. I es retardarà.
Però, tan important és la pau i la normalització política per al nostre poble quan, dos anys després que ETA deixés d'actuar, no es pot iniciar el diàleg de pau en el Parlament basc? I tot indica que no, perquè, si no, en algun fòrum acordat haurien de començar a parlar de debò. De moment, aquest és un altre indicador de la impotència dels principals partits i, especialment, del lehendakari Urkullu en relació amb el procés de pau. A la tardor se succeiran diverses iniciatives per a impulsar el procés de pau i sembla que el PSE-EE no té cap intenció de barrejar el treball de la ponència amb el de Patxi López. No hi haurà un segon capítol de la Conferència d'Aiete, pot pensar-ho.
El principal obstacle, diuen, està en el famós sòl ètic. Segons el PSE, l'esquerra abertzale no vol acceptar que la principal funció de la ponència és deslegitimar el passat d'ETA, per la qual cosa no tindria sentit que EH Bildu es mantingués en aquest lloc si no canviés la seva postura. En aquest pensament es recull l'actitud que existeix en les antípodes dels inicis per al procés de pau i normalització política que s'han donat en el món, perquè l'impossible és impossible.
I és impossible que existeixi un relat únic del conflicte i el sofriment viscut, ni tan sols si l'esquerra abertzale fes una lectura més crítica dels seus últims 50 anys d'activitat. De la mateixa manera que és impossible distingir a les víctimes de primera i de segona categoria en la solució. O regular per llei l'empatia, el perdó i els sentiments. Avui dia, i això és el més greu, gairebé dos anys després de l'anunci d'ETA, fa l'efecte que cal posar la força en el procés i no tant en els seus continguts. A aquest ritme, si no hi ha un camí ocult, el del Sàhara Occidental i el País Basc han de ser els únics països del món que no duen a terme un procés de pau just després de la fi del conflicte armat.
I si en aquesta fase es produís que el Parlament encara no és el fòrum adequat per a dur a terme un procés d'aquest tipus? No són les típiques tensions i discussions parlamentàries per a la perseverança, la tranquil·litat i l'empatia que requereix un espai com aquest?
El pp està enrarit a Madrid, el PSOE té por de l'ús que farà de la qüestió basca i no sent ni la urgència ni la necessitat d'arriscar-la. El PNB se sent incòmode en aquesta situació, però sense la pressió del sofriment. I l'esquerra abertzale atapeïda, atrapada en l'asfixiant remolí dels presos i angoixada per a fer moure's la situació. El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg desbloquejarà la situació ratificant el rebuig d'Espanya i la doctrina Parot en els pròxims dies o setmanes?