Un amic euskaltzale, acabat d'ascendir a l'Olimp dels escriptors Bernardo Atxaga, em va fer una crítica feroç. Era una crítica ideològica, ja que l'amiga veia una contaminació perillosa en el pensament d'Atxaga. No obstant això, no va deixar de preguntar-se si el vasquismo de l'escriptor era real o si la seva aportació afavoriria al basc. Em vaig dir: “Deixant fos també a Bernardo Atxaga, amb qui avançarà el basc?”.

És un assumpte vell, però des de llavors fins avui he vist en massa ocasions com el vascófilo s'associa a una forma de pensament concret i a uns altres, negant-se la condició de “autèntic” vascófilo. I aquest podria ser, sense més, l'exemple de l'enèsim enèsim de la tossuderia; però el tema és molt greu, en aquest cas, la tenacitat afebleix de forma molt íntima el moviment popular a favor del basc.

El basc necessita, inevitablement, enfortir i acumular el suport, som massa pocs perquè els euskaldunes, i menys els euskaltzales, siguin prou eficaços. Més feble encara és que ens renunciem. Per a transformar la situació a través de les polítiques institucionals és necessari crear una massa crítica a favor d'aquestes polítiques, perquè els oposats no arribin a ser una majoria organitzada.

I per a això és necessari construir sòls comuns. Però tenint clar que els sòls comuns només poden ser amplis entorn d'idees molt bàsiques. A mesura que s'afegeixen detalls en el contingut, els membres es perden. Els sòls estan a baix, els sostres són els de dalt.

Per això, i sobre la base d'això, només hauria de ser enemic del basc qui expressament impedeixi l'ús o desenvolupament del basc. Tots els altres, fins i tot els que són passius o indiferents respecte al basc, poden formar part d'un sòl comú, si el basc es marca com a objectiu la convivència, la igualtat, la responsabilitat o el respecte.

Els treballs de camp demostren que som aproximadament un terç de la ciutadania basca, i que hi ha un terç més a favor del basc. La labor dels euskaltzales és, en primer lloc, fer un pas enrere en la ideologia política de cadascun de nosaltres i nosaltres per a reunir-nos entorn de l'interès comú que tenim amb tots els euskaltzales, i després reforçar i ampliar les nostres col·laboracions.

I, al mateix temps, posar de costat als indiferents, i convertir als que estan al seu costat en aficionats, i activar encara més als euskaltzales... Per sobre d'aquest munt descobrirem la mar de la normalització.