Si s'analitza en fred, l'única opció que li queda a l'Estat espanyol per a evitar la independència de Catalunya és la violació de l'autogovern. La traïció de les elits polítiques catalanes de determinats sectors (ja sigui de manera voluntària, a canvi de diners, o per a mantenir la seva hegemonia sota la pressió de les estructures econòmiques i mediàtiques que s'han fet dependents d'Espanya i que provenen del franquisme) tampoc podria obstaculitzar el desig imparable dels ciutadans.
Tal vegada, aquesta barbaritat requeriria una fase intermèdia, una intervenció més àgil, en termes pressupostaris, amb el pretext que el dèficit no s'ha complert. Però la contradicció entre la voluntat popular i el règim d'imposició portarà a Espanya a utilitzar la violència, perquè creu que el perill que es repeteixin assassinats com els que han succeït al llarg de la història espantarà a les classes mitjanes catalanes.
I la comunitat internacional? I l'espai de pau i seguretat que la Unió Europea ha creat en aquest mig segle? Pensar el pitjor, si està en joc el que ells diuen “supervivència nacional”, ens porta a preveure que Espanya pot posar en marxa tota la maquinària. Per a l'inici de les mobilitzacions internacionals, seria massa tarda.
Perquè no estem parlant sol de Catalunya. El mateix Aznar, que ara treballa en secret contra el seu successor [Rajoy] per a aparèixer com el salvador, va avançar el següent quan en 2005 el Parlament català va aprovar una proposta de reforma de l'Estatut: “Comença la Balcanització d'Espanya”. El fantasma de Iugoslàvia ha pres la Península Ibèrica amb la independència d'una de les seves parts més riques, ja que el robatori dirigit des de la meitat seguirà en la resta de regions rendibles. El País Basc i la resta dels Països Catalans (València i illes Balears) que veurien caure el concert econòmic (l'únic obstacle que dificulta la voluntat d'independència dels bascos) seguirien encara més atabalats i atapeïts en el regne espanyol.
Com es mira, el pensament negatiu relacionat amb Catalunya se suavitza si reconeixem que ha jugat el paper d'Eslovènia: una separació ràpida i eficaç, amb deu dies de conflicte i uns pocs morts. El desastre s'estendrà a la resta d'Espanya, on Castella impotent, pobra, corrupta i aïllada acabarà amb les poques forces que li queden per a sacsejar-li els seus odis. Quin serà, per tant, la Bòsnia del conflicte espanyol? Quin territori amb majoria nacionalista sofrirà més dolor? Navarra? Països Valencians?
Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.