argia.eus
INPRIMATU
Donostia 1813: Com representar el sofriment?
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2013ko uztailaren 24a
Donostiarren sufrimendua irudikatzeko Goyaren obrara jo behar izan dute. Si resucitará? estanpa.
Donostiarren sufrimendua irudikatzeko Goyaren obrara jo behar izan dute. Si resucitará? estanpa.

En el bicentenari de l'incendi de Sant Sebastià, institucions públiques i associacions tenen com a objectiu recordar l'ocorregut i aquí podem situar-nos l'any 1813 del Museu Sant Telmo. Exposició El lloc, l'incendi i la reconstrucció de Sant Sebastià . La mostra està dividida en tres blocs i nou seccions –dues d'elles s'exposen en l'Untzi Museoa– i en ella el visitant trobarà obres d'art contemporànies, gravats, documents històrics i objectes d'altres suports.

Del succeït a Sant Sebastià en 1813, la qual cosa fins ara ens ha comptat principalment és que els anglesos van calar foc i després els donostiarres van prendre la decisió de reconstruir la ciutat. La nit del 31 d'agost, centenars de persones van ser assassinades i desenes de dones violades pels aliats –els testimoniatges d'aquesta barbàrie van ser publicats en el reportatge núm. 2.377 de la llum–, però aquestes dades han quedat gairebé sempre a l'ombra, i encara tenim dificultats per a interioritzar el sofriment de la societat civil. També en l'exposició del Museu Sant Telmo es pot apreciar aquesta limitació, reconeguda per la pròpia organització –“és difícil que aquests terribles successos es converteixin en un espectacle”–, i sobretot han hagut de recórrer a l'obra mestra de Goya per a representar, encara que sigui breument, el dolor dels donostiarres. És evident que una vegada passat el centenari, la necessitat de treballar un relat més pròxim a la ciutadania seguirà aquí.

En qualsevol cas, l'exposició és una oportunitat única per a entendre millor el context i l'esdeveniment de 1813, i de pas, es pot ampliar la perspectiva en cronologia amb sengles exposicions organitzades en el Museu Basc de Baiona i en el Museu Zumalakarregi, la primera de les quals se centra en la Guerra de la Convenció i la revolució de 1893, la segona en la invasió i controvèrsia dels cent mil fills de Luis de 1823.