Ampolles de xampany, copes, draps,
drogues, pancartes, balls, cançons...
Però la càmera ha fet “zoom in”.
Deixa enfocades a les
femelles desenfocades:
samarretes estripades, sostenidors
aixafats per les colobres
colpejades... balla el
patriarcat en to de
xaranga perquè els
somriures cobreixin els
cossos subordinats?

Alguns diuen “Alde!”, molts
giren el cap suaus...
També orinarem de
dos en dos...
(Es creu, no obstant això, lliure).
Però estem tan acostumats
al fet que ens analitzin
sense adonar-nos.
Pregunti-li-ho als
nostres cossos que s'agotzonen inconscientment!
Les dones ho sabem:
les mans sempre són aquí.

En Menortza o al País Basc;
en Tahrir o en la Plaça
Nova; en
la
desigualtat de dones i homes, en l'esdevenir dels dies.
Quantes mans en la
cintura, cuéntase aquí i cuéntase en
desitjos de glòria blanca...!
En la gola de
Lujanbio vaig sentir una pregunta:
“Què, si aquest problema està en
la base de tots?”.

Melodia: Del nàufrag.