Partint de l'església de Sant Lorenzo, en la qual es troba la imatge de Sant Fermín, diversos carrers de la zona van tenir en l'Edat mitjana el nom basc: Arriasorantza, Zakudinda o carrer dels Cesteros, Urradinda o Orfebreria, així com Sanduandia, per la seva gran imatge de la Verge de l'ermita. Allí mateix estava l'hospital de la confraria d'agricultors, i els pamploneses cridaven a la confraria “obra de mostra”.
Anirem a la muralla nord de la ciutat, que és a prop. Observarem perfectament que aquella Pamplona inicial estava construïda sobre un pujol, protegida pel riu Arga. La vista és bella; a la nostra vista es troben els paratges arbrats d'Arga i Erreka, els barris del Nord (Rochapea, Txantrea), alguns pobles (Artica, Ansoáin, Berriozar...) i nombrosos cascos de muntanya; el primer, Ezkabamendi; més lluny, Sarbil, Txurregi, Beriain, Artxueta... A pesar que les pluges d'enguany han retardat la collita, els ordis i els grans s'han tornat grocs i l'estiatge ha començat. Compte anual. No apareix el color que se sol atribuir al basc, és a dir, el verd, sinó un altre. Com tots els anys, les muntanyes de la Comarca de Pamplona enrogiran i es rebutjaran tots els racons, com ocorria quan tots els agricultors d'aquí eren bascos. El basc també té aquest tipus de paisatges secs, encara que sovint se'ns oblida.
Seguint la línia de muralles, arribarem a la costa de Santo Domingo i pujarem escales estretes i empinades per a arribar al Museu de Navarra. Abans, va ser un hospital i, en temps de guerra, un metge basc, Pablo Fermin, escriptor d'Irigarai Larrea, va dirigir el centre. Les seves vivències i sensacions en aquells anys tristos i terribles van ser escrites secretament en el llibre Gerla urte gezur urte, que es titula Gerla urte. El títol és totalment representatiu. L'aixecament, per descomptat, va tallar d'arrel el moviment a favor del basc, i, veient aquest ambient, pensava que el basc desapareixeria de l'Alta Navarra i que caldria portar-lo d'Iparralde al Sud.
Pujarem per la costa de Santo Domingo, no a tanta velocitat com els toros, i pujant les escales de la dreta, arribarem a l'església medieval de San Saturnino, que els bascos de la ciutat deien a San Saturnino. San Saturnino va ser un dels burgs de la fragmentada Pamplona medieval, poblat per gents que parlaven gascó i occità, però quan es van apagar aquestes llengües, el basc es va estendre per complet en aquest burg, fins a convertir-se en la llengua principal dels feligresos de San Saturnino, com va escriure un sacerdot a mitjan segle XVII: noranta de cada cent persones que venen a confessar parlen en basca. Prop de l'església hi havia diverses impremtes i en el segle XVIII es van publicar diversos llibres en basc. Els amors de Jesús de Sebastián Mendiburu són objecte d'oració, per exemple, a la casa de Juan Antonio Castella, libruguille de Pamplona (1760).
Pujant per l'estret carrer d'Ansoleaga que separa l'església, deixem a l'esquerra la famosa associació basca de Zaldi Maldia i arribem a l'altura de l'edifici de la Cambra de Comptos. Encara que sembli mentida, estem en el punt més alt de Pamplona. És l'única casa civil gòtica de Pamplona en la qual, durant segles, es van analitzar i van revisar els comptes públics del vell Regne. No obstant això, quan Navarra es va convertir en una província buida, la Cambra de Comptos va desaparèixer i en aquest edifici es van actuar altres institucions. El Col·legi de Basc del segle XIX, per exemple, era allí on se celebraven les juntes generals. Per tant, allí es van reunir Campion, Iturralde i Suit i un munt d'euskaltzales de Pamplona, al llarg d'una llarga sèrie d'anys. Les intencions del Col·legi Honatx, tal com va aparèixer en 1878 en la revista Euskara que imprimien en la impremta Lorda del carrer Mercaders: “...es tracta de preservar, sense perdre, i de beure el llenguatge en basc aldaitequen gucian”. En el mateix edifici, la Diputació de Navarra va obrir en 1950, sota el nom d'acadèmia de basca, el primer euskaltegi públic de postguerra. Va romandre un any en la Cambra de Comptos, després va ser traslladat a l'escola de comerç del costat de la catedral, ja que en el segon any va augmentar el nombre d'estudiants.
Retrocedim al carrer Ansoleaga, pel pas cobert de Francisco Seminario, arribem a la plaça de l'Ajuntament i toquem l'empinat carrer Txapitela, on el pamplonés Joan d'Atzx va tenir una botiga de teles en el segle XVI. Després de quedar-se orfe de nen, el seu avi la va portar a la Ribera i després a Saragossa per a estudiar un ofici, però la vida del jove no es va reconciliar. Va escriure una llegenda familiar que representava la seva funesta vida: Aquí estic, en el cel. En el chapitel, per part seva, es troba la casa d'Arturo Campión. En els últims anys de la seva vida li van ser rendits diversos homenatges, en reconeixement a la seva labor a favor del basc durant 80 anys. Llavors un pensament enfosquia la seva ment: “Hem passat tota la vida intentant detenir la pèrdua del basc, però uns es van i altres no venen”. És a dir, els bascos moren i els nous (nens, joves) no arriben. Els nens de la primera ikastola de Pamplona també li van rendir un homenatge a la casa de Txapitela, en la primavera de 1934, i aquest acte va alegrar molt al nostre vell Campion, al qual els nens li van regalar aquesta placa: “Alguns marxen, però els altres ens anem”.
A continuació, ens dirigirem a la catedral per a deixar el nostre recorregut al costat de la font de Navarrería. El barri de Nabarreria va ser el primer estatge dels pamploneses. Allí han aparegut restes prehistòriques, també va ser el primer pujol emmurallat, la ciutat principal dels vascons, el centre de poder de l'època romana, destruïda i reconstruïda en l'Edat mitjana. Antigament se'n deia la plaça de Zugarrondo perquè hi havia un gran om. En el centre de la plaça, en l'actualitat, escoltarem el murmuri de l'aigua, la font, la font de creació, enfront de la qual va néixer el poeta basc Alexander Tapia Perurena, regentat pels seus pares en la falda de la vela, la vela i la xocolateria.
Més amunt, en el camí cap a la catedral, veurem la casa natal de Javier Ciga, pintor euskaltzale, autor d'onze obres conegudes, creador de nombrosos cartells de Sant Fermín, regidor de Pamplona. I més amunt, a l'altura de la catedral, entre els carrers Dormitaleria i Kuria, va néixer José Agerre, escriptor i periodista basc, qui anomenava "cirtapunpa" al chupinazo, ple de cultura, multilingüe, elegant, amo d'una gran biblioteca. Larreko, Tàpia Perurena, Ciga, Agerre... A partir del 18 de juliol de 1936, algunes d'elles es van quedar sense ganes de continuar conreant la seva creativitat. De pas, parats enfront de la catedral, observem la façana neoclàssica. La façana no té res a veure amb l'interior gòtic. En el seu arxiu va aparèixer el document que es denomina al basc lingua navarrorum. Data de l'any 1167.
Per a acabar, arribarem a la petita plaça arbrada de San José, situada en un lateral de la catedral, ideal per a una intensa calor estiuenca. Durant molts anys l'Escola de Comerç va estar en un edifici propi, i en aquesta escola l'euskaltegi públic que hem esmentat anteriorment. Entre els alumnes de l'euskaltegi hi havia un jove donostiarra que havia vingut a Pamplona a estudiar medicina per a recuperar el basc desgastat de la infància. Es deia Mikel Laboa. En el segon pis d'una casa de la plaça, d'altra banda, va transcórrer el segon any de la primera ikastola de postguerra, en el curs 1966-1967. Eren uns 30 nens i nenes, precursors de milers de nens i adolescents pamploneses que actualment estudien en basc i un dels inicis de la floració basca a Pamplona de les últimes dècades.
Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
Anari + Belako Quan:
5 de desembre.
On: Sala Zentral de Pamplona.
-----------------------------------------------
Record que la primera vegada que vaig veure als de Belako en directe va ser en el primer mes d'Erasmus. No vaig anar a veure'ls, sinó un concert que per fi va... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]