Parlem primer amb María Rivero. És cantant del grup Siroka i membre de l'associació Taupaka, que edita els discos de la banda. El Taupaka està compost per creadors i neix amb la dissolució de la plataforma Muskherria. No és habitual trobar només a creadors en una discogràfica o en una empresa musical, però en aquest cas sí que és així; i a més de ser músics, són creadors de diferents àmbits: pallassos, DJs, fotògrafs, contacontes...

Autogestió i Copylefta són els senyals d'identitat de l'associació. “El Taupaka acaba de néixer –complirà un any el mes d'agost- i a mesura que avancem ens adonem de fins a on hem de prendre el camí. Com som creadors de moltes àrees, tenim debats interessants. No sabem el que passarà en la cultura, però sabem el que no volem. No volem que ningú, i menys SGAE, gestioni el nostre treball, perquè prioritzem el dret de tota una societat, perquè som partidaris d'una cultura digna i gratuïta. L'objectiu final és que la nostra música arribi al major número de gent possible, i això no té res a veure amb la venda de discos”, afirma María Rivero.

Per als taupak, la creació i la gestió haurien de quedar en mans del creador, és a dir, dels músics. “Hi ha moltes maneres de fer-ho, però sempre en el món de l'autogestió. El sistema actual no val ni en música ni en altres àmbits”.

Quant al paper femení, “l'habitual en la cultura també passa en la música, és un mirall de la societat. En Okorra, sembla que s'han fet passos, i veig a les dones molt tranquil·les. Les coses no vindran fetes, cal lluitar”. Rivero viu amb responsabilitat la discriminació de gènere: “les dones han de superar molts prejudicis a l'hora de pujar a l'escenari, que no s'apliquen als homes”.

Aiora Renteria porta més de 15 anys en el primer pla del grup musical Zea Mays. Em vaig enfadar per l'escassa presència de les dones en l'escena musical basca. “Hi ha molta gent disposada a canviar això”, diu.
ZEA Mays neix en 1998. El panorama ha canviat molt des de llavors. “Quan comencem, les discogràfiques van invertir diners i la gravació, la promoció i el nombre de discos eren a les seves mans. Internet no tenia força. La majoria dels grups d'avui han de pagar almenys la gravació, i el normal és que hagin de pagar tot. Després, perquè la teva música arribi al món, tens Internet”.

Així les coses, i després de passar d'una discogràfica a una altra, el grup va apostar per l'autoproducció quan el llançament del disc Morphina (2007) es va fer “Ho hem fet amb naturalitat, perquè ens encanta el nostre treball, perquè volem donar les majors possibilitats a la nostra música. Hem fet el millor que podíem fer, assumir els avantatges i els desavantatges, encara que això suposa molta
feina”. Aiora Renteria treballa amb diversos equips i coneix bé la situació actual. “Ho veig sa, hi ha un munt d'equips, són de gran qualitat, d'estils molt diferents. Tots els estils musicals es poden escoltar en basc, rap, pop, death metall, rock, punk... abans no ocorria. Hi ha centenars de concerts cada cap de setmana, en tota mena de sales (gaztetxe, bar, plaça...). Sembla que tot va malament per la crisi, però si ho mirem bé, és clar que tenim una oferta gran i de qualitat”. Comptem amb les paraules de la cantant de ZEA Mays. “És curiós el que passa. Quan s'organitza un festival, els que col·loquen l'enzenatoki o l'equip, els electricistes, els promotors, els managers, la seguretat, la publicitat... viuen del que estan fent, excepte els quals pugen a l'escenari”.

La música a debat

Escolta! El projecte té el seu origen en 1996, quan un grup de joves va posar en marxa la primera revista musical íntegrament en basca. Va ser creada per a omplir el buit que existia en la premsa escrita i s'edita cada dos mesos. La primera vegada que va fer els primers passos va tenir el suport del segell Esan Ozenki. Amb el pas del temps va passar per diverses mans. fins que en 2002, després de diversos mesos de fallit, www.eragin.com es va fer càrrec de la revista. Des de 1996 es van publicar 57 números, l'últim al desembre de 2007. Mentrestant, l'any 2003, el propi www.eragin.com va crear el portal www.entzun.com i va llançar per primera vegada la revista a la xarxa. El nou balancín va començar a caminar amb gran ímpetu, però a poc a poc va anar prenent presència i fortalesa.

“Veient el creixement i convençuts que estàvem immersos en la nova era de la comunicació, decidim posar les nostres forces en el suport web. No obstant això, no vam voler renunciar a la versió en paper i Escolteu! Creem un disc-llibre”, ens explica Xabier Sagardia, responsable de la web.

En opinió de Sagardia “la música basca no mereix l'espai que es mereix en els mitjans de comunicació, sobretot si es tracta de mitjos castellanoparlants i sobretot de la televisió i la ràdio”. Segons el responsable d'Entzun!, l'escena musical basca és molt variada: “Tot el que hi ha no és bo, però tenim moltes coses bones. No obstant això, a vegades aquest caràcter tan variat no es reflecteix prou, o almenys alguns estils triguen a arribar a un públic més gran”.

Les noves tecnologies han suposat canvis en l'àmbit de la música. Entre altres coses, és més fàcil gravar, també és més fàcil penjar en Internet audiovisuals, i escoltar o descarregar música de la xarxa. Qualsevol dia pot gravar en un estudi de casa i fer una tirada en el CD. “Això també té un costat positiu, però hem evolucionat en gran manera cap a l'amateurisme. Quant a la creació, en el seu sentit estricte, el talent, l'habilitat per a compondre... no depèn de les noves tecnologies”, assegura Sagardia.

La indústria musical ha tocat fons i, a conseqüència d'això, la música no arriba a ningú amb el mateix negoci. La pujada de l'IVA és l'últim atac a aquest naufragi. “Dir que la pujada de l'IVA és imprescindible és menysprear la cultura, però no s'adonen, (o potser sí, i per això ho fan), que la música, el teatre, l'art, en una paraula, la cultura, enriqueix a la societat i a les persones, les creix. La dreta sempre ha tingut por a la llibertat que suposa la cultura”, diu Sagardia.

Directes

En el món de la música, més que la creació, han canviat les maneres de fer negoci. Avui dia, publicar el disc no dona diners, els diners es treu dels directes. Ritxi Aizpuru, responsable de la discogràfica Baga-Biga Musika Ideiak, coneix bé aquest àmbit. Baga-Biga va sorgir en 2005 per a portar els directes dels grups, “ja que les actuacions del grup Urgabe es van multiplicar en aquella època, era una oportunitat per a gestionar els directes dels grups i publicar els seus discos” diu Aizpuru. En 2007 es va produir una transformació i Baga-Biga va iniciar una política cultural de 360 graus. El management va deixar de ser una oficina o casa de discos ordinària. “Definim Baga-Biga com una oficina musical integral i completa. Això es diu màrqueting interactiu i el propi consumidor busca valors actius de marca”.

Els criteris de visió general o iniciatives de 360 graus han arribat, per tant, a la indústria de la música. “El camí era poder respondre plenament a les preguntes i necessitats dels grups musicals. Treballant amb música, treballant amb grups, treballant en directe”, diu Aizpuru. “Baga-Biga Musika Ideiak té pocs anys, però s'ha convertit en un referent al País Basc. En total hem publicat 107 discos i hem organitzat milers de directes durant aquests anys. Hem desenvolupat experiència, experiència, professionalitat i formació per a oferir els millors resultats possibles”.

També hi ha autocrítica. “No totes les accions surten tan bé com es vol. Hi ha moltes variables i s'ensopega a tot arreu. ‘val la pena’ i ‘espai’ són termes molt relatius. Tots mereixem el millor, exigirem espai per a tots, però no tot és possible. Tots volen el mèrit i l'espai. Si existís seria molt fàcil actuar. Si un grup de música no pensa que menjarà el món amb la seva música, no arribarà lluny. Però també cal saber ser realista i acceptar les pròpies mancances. No totes les cançons tenen el mateix valor. Trobar un efecte multiplicador a les cançons és el treball de l'oficina Baga-Biga”, detalla Aizpuru.

Ritxi Aizpuru és membre de Baga-Biga, però també va ser responsable d'Oihuka. Especialista en música, coneix bé l'escena, la present i l'anterior. “La música d'Euskal Herria sempre ha d'estar forta, almenys això és el que hem de pensar. Però els talents no sorgeixen de minut en minut. De tant en tant sorgeixen, altres vegades es conreen. A cada època cal trobar un espai per a la crítica i el reconeixement. S'han d'analitzar des d'una perspectiva integral. Sempre ha estat plural, però fora, en altres països, tenen un avantatge d'anys”.

Ritxi Aizpuru s'ha referit als canvis que s'han produït en aquest àmbit, especialment els derivats de les noves tecnologies: “La societat del benestar ens ha proporcionat grans avanços, però totes elles són les paraules favorites del capital. Els conceptes progressistes i les visions crítiques estan sempre al nostre costat. Tots els artefactes tècnics han donat al músic la facilitat d'aprofitar-lo de la manera més crítica contra aquesta mansa societat”.