Tomarás el testimoni de Xabier Letona. Com valora el seu treball?

La seva frase "Tira milles" s'ha convertit en una filosofia en la nostra. Sempre ha dirigit la confiança amb aquest marge. Rebràs les seves observacions, “aquí vagis amb compte o tingues en compte això”, però et dona aquesta confiança per a fer les coses a la teva manera.
Crec que ha estat un entrenador, el que ha format l'equip d'avui. En la redacció una gent va deixar el treball i va haver d'unir a unes altres, definir funcions, Internet també ha anat creixent... Tota aquesta organització de treball l'ha realitzat ell mateix.

També ha treballat en perspectiva, què ve, quines són les tendències, quin lloc podem ocupar en la premsa basca. A conseqüència d'això, va posar en marxa alguns dels seus apartats, com el “Advocat del Diable”. O projectes de viatges com el de Karlos Zurutuza, el d'AMETS Arzallus i Txomin Txueka que van entrevistar a Evo Morales o el de l'emigració de Lander Arbelaitz a Sud-àfrica. També li ha tocat impulsar la creació de vídeos en Internet. Veure què era Argia fa 12 anys i què és avui dia, perquè aquí ha estat un entrenador.També ha
participat activament en la construcció d'iniciatives, ha centrat el tema, la visió i el discurs en Argia, i ha treballat en les relacions amb la resta de mitjans de comunicació.

Portes molts anys en Argia, com recordes quan vas començar a treballar allí?

Quan estàvem en la facultat de periodisme, Martxelo Otamendi, Pello Zubiria, Iñaki Irazabalbeitia van oferir una xerrada sobre la premsa en basca... Vam anar a escoltar-la i Pello em va dir: “Tu ets d'Hernani, no? Què estàs fent aquí perdent el temps?” Estic aprenent això... “Veuen a Argia i parlarem”. D'aquesta manera vaig aterrar en la Llum.

Pello va apostar per la idea que la meva germana Ixiar i jo acabàvem de començar, posant en marxa el “Personatge” que encara avui es manté. Pello va fer una gran feina de formar-nos, ens va ajudar a preparar entrevistes, corregir l'escrit... les seves lliçons no se m'oblidaran. Amb això guanyem el premi Rikardo Arregi en 2003.

Què destacaries del que has après en aquest itinerari?

Des d'aquesta empresa destacaria que es tracta d'un projecte basat en les persones, en el sentit més complet, i que cadascun pot treballar els seus propis projectes. Per exemple, vaig obrir un blog sobre bertsolarismo (Gari Alea) en 2003, i se li va donar el vistiplau des del principi. O més tard vam fer el programa Hitzetik Hultzera per al Campionat de 2009. Si un té un projecte propi, l'interès i el desig de fer alguna cosa en un tema, aquí se li dona l'oportunitat, es posen recursos i s'aposta. Això he viscut en Argia.

I, en aquest sentit, hi ha molta llibertat per a organitzar i decidir el seu propi treball. Gairebé tots els temes que treballem són els que hem triat, a partir de la nostra curiositat. El que és inevitable és que sigui rar i que se separi. Al llarg de tot el procés cadascun té una gran determinació: com treballarà el tema, la maquetació, com seguir en Internet... en gran manera està en mans de cadascun.

Quina serà la teva forma de treball?

Treballem en equip, tots els temes es parlen en grup i també es prenen decisions. Tots encertem i fiquem la pota, després em tocarà a mi donar la cara i estic disposat a fer-ho. El treball en equip, aquest és el nostre focus de força.
Jo em sento molt protegit. A més, és molt valuós que els rellevistes segueixin en l'equip, ja que comptem amb tres ex directors: a partir de setembre el mateix Xabier Letona, Pello Zubiria i Garbine Ubeda.

Una nova directora d'Argia.

En Argia les directores no són novetat. La primera directora d'Argia va ser Mirin Jone Azurza.Quan va caldre redefinir el lloc de la llum amb la creació d'Euskaldunon Egunkaria, Garbine Ubeda va ser la directora, i en altres èpoques en les quals no s'usava el nom de directora, les dones també van portar molt de pes en la redacció. Quan Xabier Letona va decidir donar el relleu, es va valorar positivament que la següent directora fos la dona. Això demostra que existeix una sensibilitat o una voluntat per a avançar en la igualtat real en la societat. De totes maneres, ser directora d'una dona no és una garantia en si mateixa. És una oportunitat, hem de saber utilitzar-la entre tots.

Com es treballa la perspectiva de gènere en els continguts d'Argia?

En l'equip de treball hi ha voluntat de continuar treballant la paritat, tant per part d'homes com de dones, i en això estem. El gènere és un factor que tenim en compte a l'hora de triar els temes. Els resultats encara no són equilibrats i en això ens sentim molt crítics amb nosaltres mateixos. Comptabilitzem el que publiquem en el setmanari, tant per criteris de territorialitat com de gènere. Ens hem posat davant del mirall.

Si la nostra estructura jurídica té aquest avantatge, ja que som els treballadors els propietaris, podem treballar aquests temes també en l'organització. És bell tractar de posar en pràctica en l'empresa els valors que tenim com a persona, en aquest cas la paritat, en el dia a dia.

A pesar que ningú sap com es desenvoluparà Internet en el futur, Argia ha posat molta força en la web des del primer moment. En què secundar-se per a fer una aposta d'aquest tipus?

Tots remem en la mateixa mar, Internet ha obert noves possibilitats per a fer periodisme, de moment no ens dona diners per a mantenir-nos i, no obstant això, hem de navegar aquí. Ningú sap a on anem, tot està canviant i el nostre model de negoci depèn d'això. Dit així, dona vertigen, no? Però, què té vostè que veure amb això? Confiant en tu mateix, que faràs tot el possible per a arribar on has d'arribar nadant i que el treball donarà els seus fruits. Il·lusió, treball i confiança, no tens res més.

En Internet el nostre motor és la redacció –els nostres cavalls són periodistes–, no l'adreça. Avui dia tots els periodistes treballem tant per al paper com per a Internet. En la nostra estructura són els periodistes els que estan impulsant noves formes d'Internet –vagues, seguiment del Festival o dels murs populars, blogs especialitzats, etc.–. Dins del grup de redacció, hi ha gent que cada dia està fent aquest assaig, tractant d'analitzar i, en la mesura que sigui possible, adaptar les referències que tenen en Internet com a puntes; la nostra il·lusió i objectiu és posar-les en aquestes noves formes de periodisme en basc. El nostre únic assidu és la confiança, que estem atents als canvis, que triem els camins amb criteri i que no estem treballant en va.

Molts no han entès la decisió de deixar la sessió massa tard “en el moment més dolç”.

Nosaltres som una empresa molt petita i els recursos que requereix un programa de televisió són molt grans quant a temps i esforç. Vagi! És increïble que un grup tan petit hagi fet 100 programes! I per a nosaltres el més satisfactori és que hem vist que sí, que som capaços de fer un programa de televisió per setmana. Ja hem dit que hi ha possibilitat de tirar endavant projectes personals en Argia, i el pare de Beranegi va ser en un principi Gorka Bereziartua –amb l'ajuda tècnica d'Axier Lopez–, després se li va unir Unai Brea com a pare i un grup d'actors i guionistes. Ha deixat un bon sabor de boca, i el que s'ha unit corre el risc de tornar més endavant.

Ara els periodistes treballen per a Internet i el paper, com ha canviat l'organització del treball de la redacció?

Argia era un setmanari que sorgia de la mà de la pàgina web d'Internet, i el tema permanent era treballar les sinergies entre tots dos. Hem anat avançant en la posada en comú, com hem dit, els periodistes ho creguem per a l'una o l'altra, i al juny comencem amb una única reunió de redacció: en ella ens reunim els periodistes que abans distingíem entre els de paper i els d'internet i les fronteres s'han difuminat: parlem del seguiment als temes, sent conscients de tots els recursos disponibles (setmanal, Larrun, Internet, vídeos...). El següent pas serà ajuntar físicament a tots els periodistes, ja que estem uns dies en la planta baixa i altres en la superior.

En una època conflictiva, t'ha tocat prendre el comandament d'Argia. Quin lloc creu que hauria d'ocupar el periodisme en aquest moment?

Aquest període de crisi és molt interessant per a ser periodista, perquè estan succeint coses importants i s'estan movent els fonaments del sistema. I donar a conèixer això és molt estimulant. D'altra banda, la funció social que exerceix el periodista, la importància i necessitat del seu treball queda patent en aquests moments. Només un ciutadà amb informació suficient pot decidir realment, mentre que un ciutadà que no tingui informació suficient, sobre quina presa les seves decisions?Per això
, com bé va dir el periodista d'Argia, Lander Arbelaitz, en el Parlament Basc, el periodisme és aflorar el que està ocult, més quan el poder és present, i més quan estan els drets humans implicats. Nosaltres tenim aquest compromís amb el nostre treball.

Quan els fonaments d'una societat estan en dubte, quan molta gent està sofrint i l'estat de benestar s'està enfonsant, cada mitjà de comunicació decideix a què s'informa. Nosaltres oferim informació sobre el treball i la visió de les organitzacions en el poder, però també sobre les quals mostren les contradiccions del sistema actual. I un dels nostres criteris és, més enllà de la mera crítica, donar a conèixer exemples positius i alternatives que aconsegueixin altres resultats.En
la mesura en què la diversitat d'informació enforteix l'opinió i la capacitat de decisió dels lectors, els mitjans de comunicació som també una eina per a la transformació –o perquè les coses romanguin com a tals– i fem un periodisme compromès, que difon iniciatives que connecten amb els valors de la Llum (independència, territorialitat, basca, sostenibilitat, justícia social, paritat...).

També són molts els que secunden i subvencionen aquest periodisme compromès.

El periodisme en basc sempre ha estat en crisi, però sempre hi ha hagut gent que ha apostat econòmicament pel periodisme en basc, i si el basc tira endavant és gràcies a aquest esforç personal també. Som tan deutors i apreciem molt. Més en temps de crisi, perquè hi ha molta gent que es dedica a retallar despeses d'altres llocs i a ajudar a Argia. Ho agraïm molt. S'està mantenint un projecte que contribueix al desenvolupament del basc, així com el periodisme independent i la diversitat d'opinions i informació.Són els
subscriptors, els que subvencionen el lloc d'Internet, els que posen publicitat, i també les institucions, que en temps de crisis han fet un esforç per a retirar els diners d'altres partits i mantenir les ajudes als mitjans de comunicació bascos. Nosaltres ho reconeixem amb total gratitud. A veure si continuem col·laborant, aportant motius per a subvencionar el projecte Argia a gust.