En els últims anys, Sorgunea ha realitzat una intensa reflexió sobre la revitalització del basc i sobre la cultura basca. Partint de l'estudi de la vida cultural, ha proposat les bases per a desenvolupar les estratègies de la cultura basca. Anàlisi i estratègia, dues eines imprescindibles per als qui vivim encadenats en el dia a dia.

En l'àmbit de la cultura, Sorgunea ha distingit tres categories: la que es fa en basc, la que es fa en castellà i la que no utilitza paraules. Han advertit que el futur del basc i de la cultura basca es juga en l'àmbit de la cultura verbal. Que això hauria de ser un camp de treball prioritari. En segon lloc estarien la dansa, les arts visuals i, en general, les activitats culturals que no són càlides.

Aquesta categorització és una proposta, un intent de llaurar el camp de la cultura basca i d'ordenar el terreny per a continuar sembrant. És una invitació a discutir i això m'alegra. No sé si serem capaços de respondre al repte, però la categorització i l'organització jeràrquica de les prioritats que vindran com a conseqüència s'han posat damunt de la taula, a la vista de tots.

Des del punt de vista de la dansa, diria que en els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut una classificació de l'activitat cultural. Potser les categories haurien estat més difuses, la jerarquització no es presentava explícitament, però en la pràctica, ens ha resultat evident que la cultura no verbal no ha estat una prioritat. La dansa ha estat tractada com una activitat cultural de segon nivell, ho hem detectat molt bé.

La proposta de categorització de Sorgunes pot suposar la consolidació de la dansa en aquest segon nivell. Per als amants de la dansa pot ser difícil empassar, però almenys s'ha formulat i tenim l'oportunitat de debatre. Ha estat pitjor el que hem viscut fins ara, no ho hem plantejat clarament, però no ho hem tingut en compte en la pràctica.

Mirant pel basc, no podem entendre el que ha succeït a Irlanda amb el gaèlic. Saben ser tossuts quan volen, però ens sembla que han estat indiferents amb l'idioma. Sembla que han fet una organització i jerarquització de categories molt diferents a la nostra. La música i la dansa són pilars i símbols sòlids de la cultura irlandesa. Al mateix temps que perdien l'idioma, han estès a tothom la seva cultura no verbal i castellà. En el nostre entorn l'idioma és desitjable i impossible, deixant a un costat la música i la dansa. Demostrem als irlandesos que es podien fer els dos alhora.