Se'ns ha convertit en una cosa habitual que en veure els partits de pilota de tennis o mà per televisió, a l'hora de treure la pilota de la raqueta o de la mà, apareguem en els monitors de la nostra televisió.
El rècord de velocitat en el tennis és de 251 quilòmetres per hora i està en mans del croat Ivo Karlovic des del 5 de març de 2011. Per descomptat, aquesta velocitat es va mesurar en l'instant de servei, que és el moment en el qual la pilota es mou més ràpid.
Per a mesurar la velocitat s'utilitzen radars; es col·loquen dos radars en la part posterior del camp de cada jugador, i un d'ells emet senyals i l'altre les recull. En el concurs Roland Garros, per exemple, aquests senyals són microones; alguns radars emeten microones, i en col·lidir amb la pilota, altres radars reben ones reflectides per la pilota. Coneixent la diferència entre les freqüències dels dos tipus d'ona, es pot obtenir la dada de la velocitat.
Per cert, cal assenyalar que els pelotazos fora de la pista, els “dolents”, no serveixen per als rècords oficials.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
En Internet apareix el títol d'una pel·lícula que encara vaig veure de petita quan buscava la paraula Willow. En aquesta pel·lícula plena de fantasia, el protagonista, un petit home anomenat Willow, va transformar el món alliberant els seus habitants d'un regne opressor... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]