Les negociacions per a la construcció d'un espai comercial liberalitzat entre els Estats Units i la Unió Europea (UE) s'estan duent a terme de manera secreta. A Europa s'estan fent passos al marge del procediment democràtic. De fet, el passat 8 de febrer el Consell d'Europa es va mostrar d'acord en un acord global de comerç entre els Estats Units i la UE sense escoltar la veu del Parlament. Cinc dies després es va decidir accelerar la liberalització comercial i inversora entre els dos territoris a la ciutat de Washington. El Consell Europeu ha aprovat a mitjan juny el mandat que la Comissió iniciï oficialment les negociacions per a aconseguir un acord de cooperació per al comerç i la inversió de l'Atlàntic Nord. L'objectiu és liberalitzar el comerç entre aquestes dues grans àrees econòmiques en totes les seves activitats i crear un mercat únic a l'Atlàntic Nord.

Les negociacions multilaterals de l'Organització Mundial del Comerç s'han vist interrompudes en els últims temps, des que el relleu a Doha (Catar) va conèixer la derrota en la dècada passada. Les potències econòmiques es veuen obligades a fer esforços addicionals per a ampliar els mercats davant l'obstaculització de la liberalització multilateral del comerç, més encara quan els mercats s'han vist encongits per una forta recessió. En els últims temps, els Estats Units està treballant en aquesta via alternativa d'acords bilaterals. En la conca del Pacífic s'està obrint el camí per a ampliar el mercat, però la intenció de liberalització d'Amèrica, el projecte CAUET, va quedar enrere per la falta de consens dels governs d'esquerra d'Amèrica del Sud. En aquest context, els EUA està tractant de construir un espai de mercat per a la liberalització comercial a l'Atlàntic Nord.

En cas que es ratifiqui l'acord d'associació, els aranzels i els drets de duana entre els EUA i la UE se suspendran liberalitzant la compravenda de béns i serveis entre tots dos àmbits. Es crearia un mercat únic i, per tant, les mercaderies europees amb requisits laborals i mediambientals més forts, hauran de competir amb temes amb requisits més difusos dels Estats Units i, per tant, amb costos de producció més baixos. Seria, sens dubte, una excusa addicional per a obrir les portes al medi ambient i al dúmping humà a Europa. Així ho preveu la pròpia Comissió Europea en un informe escrit en el qual reconeix que l'acord generaria una pèrdua significativa d'activitat en el sector del metall. A més, l'acord afectaria també la regulació i a la legislació dels països participants, ja que per a facilitar l'accés al mercat, els EUA i la UE prefereixen la convergència de les seves normes, en considerar les normes més dures com a contràries al lliure comerç. En l'actualitat, els Estats Units es troba fora dels principals marcs de dret internacional en matèria de cultura, treball i medi ambient. els Estats Units no subscriu importants convencions sobre drets laborals de l'Organització Internacional del Treball, no aplica el Protocol de Kyoto sobre el Canvi Climàtic, no subscriu la Convenció de la UNESCO sobre la diversitat cultural ni altres compromisos signats per països europeus.

L'acord de col·laboració seria un intent de prendre la iniciativa de les antigues potències econòmiques, afectades per la crisi financera, en un moment en el qual la balança geoeconòmica mundial està canviant, ja que el nou mercat únic representaria la meitat de la producció mundial. L'acord s'ha dissenyat per a fer front a les economies emergerentes i, sobretot, a la Xina. No obstant això, l'acord pot fer encara més difícil mantenir la base social i el benestar d'una Europa que s'està deteriorant amb la crisi, ja que la competència de mercat oberta implica un alt risc de rebentar definitivament les proteccions socials i mediambientals.