El responsable d'HPS, Patxi Bastarrika, acaba de dir que el basc està certificat per a tres o quatre generacions. Edurne Brouard, per part seva, compta amb espais a Euskal Herria, on el basc està a punt de desaparèixer. Diuen el mateix, és qüestió de terminis. El basc desapareixerà. El basc morirà per si sol, no el matarà ningú. O més exactament, ho matarem nosaltres mateixos, els bascos.
A Euskal Herria, en general, l'ús del basc ha descendit. Carrer i Administració. Aquí els treballadors euskaldunes prefereixen el castellà en condicions no formals per a influir sobre el desossat. Al carrer, en la transmissió, en l'ús i en l'alimentació no s'encerten els ungüents màgics per a sostenir el nostre. I, per tant, és evident que un idioma que en els últims temps s'ha afeblit ens dirà adeu, fugint a un terreny que no té volta. O s'amagarà en un lloc virtual, com els cristians en les catacumbes, i només s'utilitzarà allí. Viurà de manera prosaica i menyspreada pel món. Es mourà en el camp especulatiu i es convertirà en el llit melancòlic d'uns pocs nostàlgics, com un gos vagabund, mentre gira entorn del que ha fet (el que no ha fet) per a merèixer aquest destí. Però encara continuarà sent una llengua viva, perquè algú l'ha trepitjat cara a cara, i la pròpia consciència de lluita prevaldrà per a mantenir l'existència. Perquè per a continuar vivint el basc necessita de parlants, perquè sense ells perdríem també la consciència de la nostra existència. És a dir, que som nosaltres, perquè ens diuen que no som perquè tenim el castellà davant. No ens adonem que hem estat nosaltres per si mateixos, sense haver de dir que som o no som.
I sense consciència, sense militància i sense motivació, el basc mai arribarà a ser de tot arreu. Temo, doncs, a una Euskal Herria independent, a una època en la qual serem una política i administrativament, perquè a poc a poc desapareixerem de la càrrega interior de la motxilla que tenim sobre la nostra esquena. I llavors, no sols farem el que l'hàbit, l'instint intern o la ment ens dicten, sinó que, a més, sense remordiments, ens desplaçarem tots al castellà, perquè la llengua que tant ens ha creat, tants problemes, lluites i emocions ja no serà perjudicial per a la nostra salut mental i sentimental, i perquè la consciència podrà viure en pau i tranquil·litat per sempre, ja que parlarem i viurem en castellà.
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]